Una i tres cadires: Art conceptual i filosofia

Una i tres cadires: Anàlisi de l'obra

1. Introducció i metodologia

Per comentar aquesta instal·lació artística, primer faré una fitxa tècnica on detallaré el nom de l’obra, l’autor, la data, la localització, el material, l’estil i el tema. En segon lloc, parlaré del context històric, cronològic i cultural; a continuació, faré l’anàlisi formal; tot seguit, parlaré del contingut del tema i la funció de l’obra; per acabar, tractaré els models i influències de l’obra.

2. Fitxa tècnica

• Obra: Una i tres cadires (One and Three Chairs).
• Autor: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, EUA, 1945).
• Data: 1965.
• Localització: MoMA, Nova York.
• Materials: Una cadira de fusta plegable, una còpia fotogràfica de la cadira i una ampliació de la definició de "cadira" d'un diccionari.
• Estil: Art conceptual.
• Tema: Conceptual.

3. Context històric, cronològic i cultural

Ens situem a l’any 1965, en un moment en què el món estava dividit en dos blocs: el capitalista i el comunista. En aquest període trobem diversos conflictes puntuals a Cuba, el Vietnam i Cambodja. També ens trobem en plena Guerra Freda, que es va desenvolupar després de la Segona Guerra Mundial com un intent d’expandir les àrees d’influència de cada bloc. S'enfrontaven els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats. Per últim, és un període en el qual es produeix el procés descolonitzador del planeta.

4. Anàlisi formal

Aquesta obra consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant d’un mur de color blanc. Tots tres remeten a un mateix concepte: una cadira.

• Al centre: Una cadira de fusta de color marró, col·locada de cara a l’espectador.
• A l’esquerra: Penjada a la paret, hi ha una fotografia en blanc i negre on es veu la mateixa cadira de fusta, fotografiada tal com la veiem al seu costat.
• A la dreta: Es troba un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula “cadira” (chair) extreta d’un diccionari.

5. Contingut i funció de l’obra

L’artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte “cadira”:

1. Codi objectual: Una cadira real de fusta.
2. Codi visual: La seva imatge fotogràfica.
3. Codi verbal: La seva definició lingüística.

Tots tres plantegen diferents maneres d’accedir a la comprensió del concepte “cadira”, demostrant que la forma física no és fonamental per al reconeixement dels conceptes. Kosuth emfasitza l’absència de la materialització de l’objecte artístic i explora les connexions entre el llenguatge i la percepció visual. Com va escriure l’artista: “L’art que jo anomeno conceptual ho és perquè es basa en una indagació de la pròpia naturalesa de l’art”.

6. Models i influències

La desmaterialització de l’art té precedents històrics, com Leonardo da Vinci (“la pintura és una cosa mental”) o Miquel Àngel. No obstant això, la gran revolució fou al segle XX amb Marcel Duchamp i els seus ready-mades (Roda de bicicleta, La Font), que descontextualitzen l’objecte quotidià. Aquesta influència es reflecteix en l’art conceptual dels anys 60, el Minimal Art i l'obra d'Andy Warhol, com les seves Caixes Brillo (1964).