La burgesia i el proletariat durant la revolució industrial

1. La burgesia

Era la minoria de la població que va sortir beneficiada de la revolució industrial, perquè va aconseguir tenir poder econòmic, sobretot perquè té els mitjans de producció (capital, béns). No és homogènia, sinó que es divideix en 3 per la seva riquesa.

• Alta burgesia: són els burgesos més rics i l'antiga aristocràcia que s'ha convertit. Portaran un estil de vida ostentós i copiaven les pautes socials de l'antic règim.

• Mitjana burgesia: són els burgesos que viuen dels seus petits negocis, viuen bé però sense excessos.

• Baixa burgesia: són els burgesos que treballen en petits assalariats qualificats, i funcionaris públics, tenen poc poder econòmic, les dones també treballen i s'uniran a les lluites socials del segle XIX i XX.

1. El proletariat

És el grup més perjudicat i és la majoria de la població, no té els mitjans de producció, l'únic que té és un treball a canvi d'un salari. Amb la revolució industrial la forma de treball, abans els productes es feien manualment en els gremis, ara es fa tot en fàbriques, ara només l'obrer participa en la seva part abans tothom el mateix, l'obrer no tenia que estar especialitzat ni tenir una gran força física. Aquesta classe social tindrà condicions de vida pèssimes.

• Salaris baixos i insuficients degut a que l'augment de població provocava molta oferta, un obrer no podia alimentar a tota la família.

• Jornades laborals llargues entre 15 i 17 hores diàries.

• Condicions de treball insalubres, molt calor, de soroll...

• Disciplina laboral rígida, només tenien 30 minuts per dinar i la resta d'hores no podien parar.

• Inexistència de legislació laboral, l'estat no regula ni contractes ni assistència mèdica, no hi ha subvencions per a l'atur, ni per a la jubilació. L'estat no intervé.

• Les dones i els nens eren explotats, cobraven les dones la meitat i els nens un terç del que cobraven els homes.

• Condicions de vida:

  • Curta esperança de vida per la mala alimentació, manca d'aliments i d'higiene, epidèmies. Al 1840 l'esperança de vida era de 24 anys, la del proletariat i la burgesia era de 48 anys.

  • Vivien en barris amuntegats, sense clavegueram ni enllumenat...

  • Vivien de lloguer, era tant car que havien de compartir habitatge