Budisme i Hinduisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Quatre nobles veritats: 1Tot és dolor i patiment. 2L'origen del patiment és el desig, enganxar´nos a les coses i a les persones provoca el patiment de perdre-les o el dolor de no tenir-les.3El patiment i el dolor es poden extinguir d'arrel, Desnivellament del desig, extinció del Jo. 4Òctuple Noble Camí: recte coneixement de les 4 nobles veritats, actitud (bona voluntat rebuig odi violència), paraula (viure sense mentir i sense paraules buides), acció (conducta moral), ocupació (que el teu treball no faci mal als altres), esforç (dedicar tota la força interior a treure mals instints i fer accions nbles), pensament (tenir especial cura de les coses i persones per no relacionarles des del desig), concentració (meditació, lucidesa mental per veure coses, persones i relacions des de la gratuïtat)Crítiques:1.Sempre es pateix, ja que el desig de voler aconseguir el Nirvana ja és un desig 2El Nirvana, l'extinció del jo, seria com la mort, desaparèixer, i això no és negatiu, només cal disminuir no eliminar 3Arrelar els desitjos que comporten patiment, no tots, diferenciar. Finalitat: Aquest camí (dharma) condueix a la il·luminació i al nirvana, gran despertar, on la mort que hom pot entrar i dissoldre's en el nirvana i acabar definitivament el cicle de morts i reencarnarcions.Ser una part indistinta del tot. Separada (mirar les coses amb distància) Alliberada (dolor i desig) joiosa (sense preocupació, descanç).
Persones Religioses hostes, són les persones laiques, i els bhikkus són els monjos que viuen en comunitats, el conjunt de bhikkus s'anomena sangha
Ritus naixements, matrimoni, mort, ordenació (rapar el cap)
Llibres sagrats: llibres sruti (escoltats), són els samhita dels vedes: Rig-veda. himnes, cants i pregaries a les divinitats, Yayur-veda (fòrmules que cal recitar en els rituals) Sama-veda (Recopilacio dels anterios amb notes musicals) Atharva-veda. Upanishad, prolongacio Vedes, explica el significat profund dls rituals. llibres smirti (escrits): Mahabharata, dins trobem el bhagavad gita, poema èpic on diàleg entre la deesa krixna i el guerrer Arjuna. Divinitats politeistaBrahma (crea, quatre cares) Vixnu (conserva, una reencarnació) Xiva (destrueix i genera, tambor i foc a les mans). Doctrina Brahman (força creadora de l'univers) que es manifesta en cada ànima individual (atman). Per arribar atman tres camins: Devoció (ritus)(bhakti) Karma (deures, acció de la casta i personal) Coneixement (jnana) (descobriment de L'absolut, nomes casta brahman). només assolirà si trenca (moksa) amb la cadena de naixements que se succeeixen vida rere vida (samsara) Castes (justificats parts del cos de brahman): Brahmans (boca) (casta sacerdotal), ksatriyas (braços) (guerrers) vaisyas (malucs) (artesants, comerciants) Sudras (Peus) (servidors a altres castes) Pàries o intocables (marginats) Ritus naixement (amb mel i mantega la presentan a la deesa Sasti) iniciacio (als 12 donen un fil de color de casta) matrimoni (3 dies i donen 7 voltes al foc sagrat) mort (es crema el co tapat amb tela i flors i els paretns es banyen al riu on 3 dies despres tiren cendres) Festes: Holi (deu amor, Kama) (Carnestoltes) Durga-Puja (10 dies octubreamb cerimonies a aquesta deesa) de les Llums o Divapali (cap d'any) Espais Sagrats Riu Ganges i Pushkar (únic temple a Brahma). en cada temple es guarda la figura del deu a una cambra-ventre o Gadhagriha, cor del creient, coronada pel sijara (terrat piramedal simbolitza el vol de lesperit al cel) nombrosos altars i imatges de déus ornamentats. Persones: Brahmans, ocupen les coses espirituals i manament de puresa i els sadhus o ioguis, ascetes errants dedicats exclusivament a la meditació i mengen un copa al dia
Persones Religioses hostes, són les persones laiques, i els bhikkus són els monjos que viuen en comunitats, el conjunt de bhikkus s'anomena sangha
Ritus naixements, matrimoni, mort, ordenació (rapar el cap)
Llibres sagrats: llibres sruti (escoltats), són els samhita dels vedes: Rig-veda. himnes, cants i pregaries a les divinitats, Yayur-veda (fòrmules que cal recitar en els rituals) Sama-veda (Recopilacio dels anterios amb notes musicals) Atharva-veda. Upanishad, prolongacio Vedes, explica el significat profund dls rituals. llibres smirti (escrits): Mahabharata, dins trobem el bhagavad gita, poema èpic on diàleg entre la deesa krixna i el guerrer Arjuna. Divinitats politeistaBrahma (crea, quatre cares) Vixnu (conserva, una reencarnació) Xiva (destrueix i genera, tambor i foc a les mans). Doctrina Brahman (força creadora de l'univers) que es manifesta en cada ànima individual (atman). Per arribar atman tres camins: Devoció (ritus)(bhakti) Karma (deures, acció de la casta i personal) Coneixement (jnana) (descobriment de L'absolut, nomes casta brahman). només assolirà si trenca (moksa) amb la cadena de naixements que se succeeixen vida rere vida (samsara) Castes (justificats parts del cos de brahman): Brahmans (boca) (casta sacerdotal), ksatriyas (braços) (guerrers) vaisyas (malucs) (artesants, comerciants) Sudras (Peus) (servidors a altres castes) Pàries o intocables (marginats) Ritus naixement (amb mel i mantega la presentan a la deesa Sasti) iniciacio (als 12 donen un fil de color de casta) matrimoni (3 dies i donen 7 voltes al foc sagrat) mort (es crema el co tapat amb tela i flors i els paretns es banyen al riu on 3 dies despres tiren cendres) Festes: Holi (deu amor, Kama) (Carnestoltes) Durga-Puja (10 dies octubreamb cerimonies a aquesta deesa) de les Llums o Divapali (cap d'any) Espais Sagrats Riu Ganges i Pushkar (únic temple a Brahma). en cada temple es guarda la figura del deu a una cambra-ventre o Gadhagriha, cor del creient, coronada pel sijara (terrat piramedal simbolitza el vol de lesperit al cel) nombrosos altars i imatges de déus ornamentats. Persones: Brahmans, ocupen les coses espirituals i manament de puresa i els sadhus o ioguis, ascetes errants dedicats exclusivament a la meditació i mengen un copa al dia