Branques filosofia

0.0 Els discursos humans

Tal com va dir Aristòtil: L’ésser humà és l’únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge [lógos]. És un animal social i l’únic animal polític que conviu (ni simplement viu ) al costat d’altres éssers humans. Elabora discursos a través dels quals interpreta i transmet tot el que passa. Des del mite, la màgia i la religió, l’home ha intentat comprendre el món en què viu i expressar-lo lingüísticament en diferents modalitats de discursos humans.

Un d’aquests discursos és la filosofia.
L’home és un ésser inquiet, descontentadís, que constantment es planteja noves preguntes un cop ja ha resolt les antigues. Des del segles VI aC, alguns d’aquests interrogants són filósòfics i han donat lloc a una nova àrea del coneixement, que és la filosofia.

Les disciplines filósòfiques

Quan la filosofia va aparèixer a Grècia agrupava el conjunt de totos els sabers; els primers filòsofs estudiaven els diversos aspectes o camps de la realitat.
En aquell moment no hi havia una estricta separació entre la filosofia i la ciència, per tant, els filòsofs eren també científics. El filòsof grec Aristòtil va escriure una gran quantitat de llibres sobre temes molt diversos. A mesura que augmentaven els coneixements, va resultar impossible que una sola persona els pogués dominar tots. Aleshores va començar l’especialització en el saber. D’aquesta manera han anat sorgint les diferents ciències que hi ha actualment. Quan en un camp del coneixement era possible investigar rigorosament i obtenir resultats comprovables, aquest camp deixava de pertànyer a la filosofia i esdevenia ciència pròpia.

La contínua especialització del coneixement no ha fet sinó crear noves matèries científiques, com la genètica o l’economia. Podem preguntar-nos què queda actualment per a la filosofia d’aquell antic tronc comú de sabers, és a dir, quines són les àrees de coneixement que encara resten a la filosofia. Quines són les disciplines filósòfiques? Les més importants són la teoria del coneixement, la metafísica, la lògica, l’ètica, i la filosofia política. Veurem de què s’ocupen. Segons els tipus d’interrogants estan relacionats entre ells i, connecten amb altres branques de la filosofia.

Teoria del coneixement o epistemologia

La teoria del coneixwement és una reflexió sobre el fer mateix dee conèixer. Es planteja preguntes com: Quina diferència hi ha entre creure i saber?, Com podem saber que sabem una cosa?, Què és la veritat?. Alguns problemes que tradicionalment s’han considerat com a bàsics de la teoria del coneixement són: L’origen del coneixement, els límits dels coneixements i els criteris de certesa. Alguns interrogants epistemològics són: Es por conèixer la realitat? El coneixement de la realitat pot ser exhaustiu i absolutiu o hi ha límits no ultrapassables? Es pot aconseguir la veritat sobre les coses i sobre els fets? Quines són les vies o fonts del coneixement? Quins són els condicionants del coneixement? El coneixement sensible pot proporcionar un coneixement adequat de la realitat? El coneixement racional por donar un coneixement adequat de la realitat? Existeix alguna altra classe de coneixement a més del coneixement sensible i racional? El coneixement és un coneixement d’idees o de coses? Què és la veritat? Quines són les definicions de veritat que hi ha?

Metafísica

La metafísica o ontologia és la part de la filosofia que tracta de les qüestions relatives a l’existència, l’ésser i la realitat. Les preguntes fonamentals d’aquesta disciplina són: Què existeix? Quina classe de coses hi ha? Quina és la seva naturalesa?. Així, preguntar-se sobre l’existència de Déu o de l’ànima són exemples de preguntes metafísiques. D’altra banda, el coneixement científic es fonamenten en uns quants principis metafísics de l’estil de . Aquests són alguns dels principis metafísics (no pas físic o científics) que la filosofia, concretament la metafísica, ha analitzat tradicionalment. Les preguntes següents són interrogants metafísics: Què hi ha? Qùe existeix? Hi ha un sol ésser o una pluraritat d’éssers? Quants tipus d’ésser hi ha? És real allò que veig?, etc.

Lògica

Estudia les lleis del raonament correcte. El coneixement humà pot ser directe o immediat, o bé indirecte i, en aquest cas, sempre intervé un raonament. Algunes parts de la lògica moderna o lògica simbòlica o lògica formal o lògica matemàtica s’acosten més a les matemàtiques que a la filosofia. De totes maneres queda, en la lògica, un nucli de problemes que pertanyen clarament a la filosofia.

Etica

L’etica o filosofia de la moral estudia la moral. Té dos objectius ben definits: precisar què és una acció correcta, és a dir, una acció que és moralment obligatori realitzar (teoria de l’obligació); de l’altra, explicar quines coses o accions són bones o valuoses (teoria del valor). Els problemes morals de l’ètica poden tenir un caràcter concret o un caràcter molt més general. Ex: Què és el bé? Què és el mal? En què consisteix la felicitat? És assolible la felicitat? És possible ser felíç a escala individual?.

Estetica

L’estetica o filosofia de l’art és la branca de la filosofia encarregada d’analitzar els conceptes estètics i de reflexionar sobre certs problemes que apareixen en contemplar obres estètiques. L’est`teica i l’ètica mantenen una indubtable relació, ja que totes parlen de coses que tenen valor. Ex: De què depèn la bellesa de les coses? La bellesa és objectiva o subjectiva? Té alguna utilitat la bellesa?.

Filosofia política

La reflexió sobre l’organització de la societat i els principis de la convivència política ha estat present en la filosofia gairebé des dels seus inicis. Aixi, s’han examinat els fonaments del poder polític, les formes de govern justes i injustes, o conceptes i principis polítics com el de ciutadania, el de pacte o contracte social entre els individus que componen una col.Lectivitat, el dret a la rebel.Lió contra el poder injust o la participació política. La filosofia política té una connexió especial amb l’ètica, la filosofia del dret i la sociologia. Alguns interrogants sociopolítics son: Quin és l’origen de la societat? Quina és l’estructura d’una societat justa? És necessària la institució de l’Estat? Què és la justícia? Quin tipus de justícia hi ha?, etc.