Botanica 6

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,88 KB

Tema 9. Briòfits: Les Plantes (embriòfits → formen embrions) es divideixen en: - Briòfits (Molses hepàtiques) - Criptogrames vasculars (equisetòfits i pteridòfits). - Plantes amb flor (Magnoliòfits (=espermatòfits) (=fanerogàmes)) Plantes amb flor hi ha Gimnosperes i Angiosperes. || Criptògrames(sexualitat amagada): Briòfits i Criptogrames vasculars. / Fanèrogames(sex. aparent): Plantes am flor || Tal·lòfits: Briòfits / Cormòfits: Criptogrames vasculars i Plantes amb flors. || Adaptació al Medi Terrestre: Aire: sec, gravetat i aliment / Aigua: humit, suport am l'aigua, aliment x superficie. Briòfits: Estan entre tal·lòfits i cormòfits, en la transicio d'adaptacio al medi terrestre. Stan a l'inici d l'adaptacio però encara son molt dependents d l'aigua, necesiten molta humitat x viure. Criptogrames Vasculars i Plantes amb flor: Són cormòfits. Tenen estructura de corm (arrel, tija i fulles). També tenen sistemes conductors: xilema i floema i feixos vasculars, x absorvir, transportar i distribuir els nutrients. Al xilema acumulen lagnina (xilos=fusta) i els ajuden a mantenir l'estructura. Tmbé presenten protecció contra la dessecació: - Cutícules: capa de ceres q recobreix l'epidermis, les ailla dl medi, conservant l'humitat dins la planta. - Estomes: regulen l'intercanvi de gasos i d'aigua (han d conservar l'humitat pro tmbe han d'intercanviar gasos x fotosintesi). - Esporangis i gametangis pluricelulars: (la coberta on es troben les espores i els gàmetes és pluricelular, augmentant així d'aqestes) (fins ara noms presentaven una cutícula fina). - Espores am cobertes molt dures: (paret engruixuda) presenten una major resistència. | També presenten embrió protegit.  Un cop es forma el zigot, aqest es comença a dividir rapidamen, formant una estructura pluricelular més o menys complexa (embrió). La formacio d'aqesta estructura els permet una major supervivencia, ja q pot espatllarse una part però sempre qeden celules q poden tornar a dividirse x generar el nou individu. En les fanerògames l'embrió esta protegit x la llavor i pel fruit.   També presenten un sistema d suport anti-gravetat, mitjançant l'acumulacio d lignina, i els dos tipus de creixement: primari (en alçada) i secundari (en amplada).   Briòfits: Formen part del regne plantes. Són organismes pluricel·lulars, i a nivell d'organitzacio somàtica, stan en transicio d tal·lòfits a cormòfits. Classificació: - Molses: Aspecte d petites plantes. Filidis en esparsa i simetria radial. Presenten caulidi i fil·lidis en 3 fileres o més (unes 15.000 especies). - Hepàtiques: Poden ser tal·loses o folioses. Filidis oposats i simetria bilateral. Presenten caulidi i fil·lidis en 2-3 fileres o en làmina amb aspecte aplanat (8.000 especies). - Antocerotals. | Els briòfits fixen i retenen el sòl. Configuren uns microecosistemes i estructures x la convivencia d'altres organismes, d manera q faciliten la biodiversitat. Fan la fotosintesi.  Són molt sensibles ala contaminació, ja q tenen la capacitat d'acumular diferents substancies ala seva superficie. Són bons indicadors d biodiversitat, concretament d la salut dls ambients humits. Cal mantenir les moleses dl sotabosc mediterrani, ja q sense no hi hauria bosc.   Parts dels Briòfits: - Rizoides: no serveixen x absorvir aigua ni nutrients, no tenen la mateixa funcio ni estructura q les arrels d les plantes. La seva funcio es la fixació al sól. - Caulidis: cilindre d celules identiqes. No es cap tija ja q no conté vasos conductors. La seva funcio principal és la subjeccio dls fil·lidis. - Fil·lidis: no tenen l'estructura d'una fulla, tot i q les celules q els conformen s'encarregen d fer la fotosintesi. Es presenten en 3 o 5 rengleres (simetria radial) i es nomes una sola capa d celules. - Seta: subjecta l'esporofit. - Capsula: al capdamunt d la seta realitza la funcio d'esporofit. - Opercle: tapa d la capsula. - Caliptra: caputxa q recobreix la capsula. - Peristoma: sistema d dent q proporciona proteccio a l'interior d la capsula.   Cicle de vida d'una molsa: Una espora molt petita (n) es capaç d dividirse mitjançant mitosis i donar lloc a una planta. L'organisme va creixent i quan ja te una certa mida comença a desenvolupar gametangis (fem i masc) i les corresponents gametes (fem i masc). Aqestes gametes tmbe son (n). Els gametes masculins tenen flagels, arriben als femenins i quan es fusionen donen lloc al zigot (2n). El zigot comença a creixer i fara una bossa (esporangi), on es durà a terme la meiosi. Es formaran les espores (n) i seran alliberades al medi, i mes tard tornaran a començar el cicle. | La part dl cicle q va desde l'espora fins la formacio dl zigot és el GAMETOFIT, mentre q la part q va del zigot ala formacio dl esporangi és l'ESPORÒFIT. El cicle vital dels briòfits és diplohaplont (etapes n i 2n), en el q intervenen amb importancia similar el gametofit (n), que fa la fotosintesi x obtenir reserves, i l'esporofit (2n), q produeix espores i sobreviu gracies ales reserves obtingudes pel gametofit. Presenta: alternança d generacions, heteromorfica, heterofasica (2 fases nuclears) i isospòrica. Molses: Segons el tipus d creixement trobem: - Molses acrocàrpiques: creixment vertical i perpendicular al sól. Presenten fil·lidis en posicio helicoidal, amb simetria radiada. L'esporòfit creix a l'extrem del caulidi. - Molses pleurocàrpiques: creixement perpendicular a un caulidi horitzontal. L'esporofit creix al mig del caulidi. Hepàtiques: - Hepàtiques folioses: es caracteritzen x tenir 2 fileres de fil·lidis, amb una cara central i una dorsal (el lobul ventral i lobul dorsal). A vegades poden presentar una tercera filera de fil·lidis anomenada amfigastri. - Hepàtiques tal·loses: El gametòfit presenta forma de tal·lus. Fan reproduccio vegetativa mitjançant fragmentacio o tambe x propàguls (gemmes q poden trobarse a diverses parts, i q poden donar lloc a un nou individu). Podem trobar els propàguls concentrats en unes estructures anomenades conceptacles. També fan reproduccio sexual. Presenten un gametòfit en forma d roseta. Les mes especialitzades presenten gametangi masculí (anteridis) i gametangi femeni (arquegonis). L'esporòfit es forma x sota dl gametangi femení un cop fecundat. Qeda reduit a capsules q s'obren x 4 valves.

Tema 10. Criptògrames Vasculars: Els criptògrames tenen la sexualitat amagada. Pertanyen al regne plantes, i son org pluricelulars i com a nivell d'organitzacio somatica presenten corm, es a dir, arrel, tija i fulles. Presenten alternança d generacions heteromorfica (esporofit i gametofit en diferent morfologia); l'esporòfit predomina respecte el gametòfit. Podem trobar especies isospòriques i altres heterospòriques. Aqests organismes predominaven durant el Carbonifer i l'Era secundaria. Tipus: - Divisió Psilotòfits  - Divisió Licopodiòfits - Divisió Esquisetòfits (cues cavall).  - Divisió Pteridòfits (falgueres)  - Altres divisions d'especies fosils. || Pteridiòfits: Són cormòfits. Tenen un rizoma (tija modificada), paralel al sòl, del qual surten les frondes i les arrels. Les arrels dels pteridòfits son petites, i aqesta és una d les causes x les q reqereixen ambients humits. Al rizoma s'emmagatzemes substancies d reserva. El raquis és el nervi principal d la fulla; és el q conte els vasos conductors i fa funcio d suport. Les fulles s'anomenen frondes, i aqestes poden estar subdividides una, dos, tres vegades.... als "folíols" se'ls anomena pinnes, i les subdivisions de les pinnes són les pínnules. Les frondes joves surten recargolades i es van desplegant a mesura q van creixent.  Presenten els esporangis agrupats en unes estructures anomenades sorus. Aqests es troben al revers d les frondes, acostumen a tenir colors taronges o marrons, poden presentar formes diverses i poden estar protegits (amb indusi) o no estar-ho (desprotegit). L'indusi és una cutícula fina q creix damunt els sorus per protegir-los; pot presentar tmbe formes diverses. Caràcters sistemàtics: - Forma de la fronda: poden ser: - Simples  - Compostes (fulles dividides 1 vegada = pinnades // fulles dividides 2 vegades = bipinnades).   En el cas d les plantes am flor, les fulles compostes tenen folíols, mentre q am les falgeres, s'anomenen pinnes. La divisio + petita s'anomena pínnula.  - Situació i morfologia dels sorus - Tipus d'indusi. - Tipus de fulles: - Trofofil·la (fulla q nomes serveix x alimentar la planta, q fa la fotosintesi)  - Esporofil·la (fulla q nomes te la funcio d formar esporangis)  - Trofosphoril·le (fulla q te les 2 funcions). Cicle biològic:

Entradas relacionadas: