Les boies Joan vinyoli Avantguardisme simbolisme

Vent d'aram de Joan Vinyoli. Lliurament 1-S2

A) Reflexió teòrica.  Sobre "Amb veu ronca", exposició dels elements centrals de la poètica vinyoliana

"Amb veu ronca" és el poema inicial de Vent d'aram en què Vinyoli exposa el punt de partida de la seva reflexió vital: el to, la manera de veure la vida i d'enfrontar-s'hi. Vinyoli parteix  de la tensió entre allò que pensava, desitjava viure i la constatació, sempre més pessimista, d'allò viscut. El títol mateix del poema "Amb veu ronca" al·ludeix a una persona  ja prou gran, amb prou experiència vital per mirar enrere i interrogar-se sobre el sentit de la seva vida. El poeta exposa la seva posició ascètica, austera ("no menjo per la fam que tinc" "no calmo la gran set que tinc") en què exposa el gran desig de viure, el somni de viure-ho tot. Aquests tensió entre el desig total  de veure, d'estimar de fruir de la vida en tots els sentits, amb una insistència en el desig amorós és el tema central del llibre.

D'altra banda, per fer poesia, acudeix a alguns elements simbòlic prou coneguts des del Romanticisme i que el simbolisme fa seus per donar-ne noves formes. El poeta utilitza, doncs, elements de la natura com el bosc i el "gall salvatge" en què es transforma (animalització) per fer-los expressió simbòlica d'allò que vol dir. és pel simbolisme personal que desenvolupa al llarg del llibre que cal incloure Vinyoli en la poètica del Postsimbolisme.

B) Comentari de text: "El banc de pedra" (segona part, núm. 10) de Vent d'aram de Joan Vinyoli

"El banc de pedra" se situa en la segona part del volum Vent d'aram, en què Joan Vinyoli reflexiona sobre l'experiència amorosa, central en la seva vida. El poema es divideix en tres estrofes irregulars i està escrit en un llenguatge planer seguint la forma pròpia d'una reflexió personal. Hi trobem versos decasíl·labs (el primer per exemple) o octosíl·labs, els més habituals ("i ens asseiem al banc de pedra" o "Tot convergeix en una flor").

Com acostuma a construir els poemes, en la primera estrofa Vinyoli exposa el motiu argumental primer del poema: es formula una pregunta que ja conté la seva resposta sobre la qual raonarà en la resta de versos:  "he malversat la vida"? La pregunta es refereix a l'amor viscut, tema a què dedica tota la segona part del llibre. El poeta es dirigeix a un tu ("ens hem banyat tots dos al mateix gorg"). Passa del "jo" a un "nosaltres", central en tota la segona estrofa. La resposta és positiva tot i que matisada. La vida com un "gorg", l'aigua, el bany, és present al llarg del llibre en diferents poemes i sempre té la implicació d'aprofundir en un mateix. També hi al·ludeix en el poema titulat "Gorgs" de la primera part. Ara el poeta reclama ser sincer ("despullar-se"), davant l'altra, respecte la relació amorosa.

També, però, és temps de fer balanç de l'amor viscut i, com en altres aspectes, el poeta mostra el declivi: "ens asseiem al banc de pedra" que dóna títol al poema. Un banc implica un moment de quietud, de repòs. A més, seure "en un banc de pedra" porta implícit una certa paràlisi. Veure passar la vida, contemplar-la més que viure-la. El poeta hi al·ludeix amb la "flor", un símbol ja utilitzat per poetes ROMàntics com William Blake.

El temps, doncs, l'altre gran tema del llibre mostra la seva cara davant l'amor, es veu com una etapa gairebé consumida. Per això el poema acaba amb els versos "Després convé i és necessari / separar-se i servir." la vida ha de ser útil, diu el poeta, útil per a l'experiència personal i col·lectiva. Aspectes que ha tractat en els diversos poemes dedicats al "temps" o al  "lloc", les coordenades en què el poeta situa la seva existència.

En definitiva, el poema "Banc de pedra" és una nova reflexió sobre l'existència humana des del vessant amorós.