Bodes sordes tirant lo blanc

PENSAMENT Ramón LLUL

1) l’originalitat de l’Art, que constitueix en si mateixa una novetat metodològica; aquesta novetat fa que Llull utilitze molta de la terminologia i de les estructures conceptuals tradicionals aristotèliqües o escolàstiques, però d’una manera original; 2) la manca d’aclariments, de metallenguatge de Llull, fenomen propi d’un autodidacte; i 3) la vastitud i varietat formal (poesia espiritual, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, tractats sobre política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva producció.

-AUSIAS MARCH:

VIDA:

Va naixer a Gandia a l’any
1400, fill de Pere March i Elionor Ripoll, procedeix d’una descendencia del llinatge barceloní dels March, establits a Gandia al S.13. Va ser armat cavaller i va participar en campanyes militars d’Alfons el magnanim a l’Itàlia i a África. Es va retirar als 27 anys.

A partir del 1430 es va dedicar a administrar els seus bens i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes. Es va casar amb Isabella Martorell al 1439 ( Isabella va morir aquell any), es va tornar a casar amb Joana Escorna. Joana va morir el 1454 mentres que Ausias va morir el 1459. Sabem que va tindre 4 fills legítims.

-OBRA:

Va ser poeta cortesà. En la seua poesía figuren molts dels motius i de les situacions amoroses característics de la poesía trovadoresca, cosa que permetia considerar-lo com un trovador ressagat. Pero hem de tindre en compte unes transformacions prou significatives que invaliden aquesta valoració:

1.-March es el primer autor de la nostra literatura que escriu en un català sense provençalismes

2.-Combina l’experiencia amorosa ambla reflexió moral i l’expressió subjectiva

-Concepte de l’amor en march:

Mostra l’anhel d’ancoseguir un amor purament espiritual, pero aquest amor es imposible per culpa de la dama i d’ell. Aquest reconeiximent del fracás es el que humanitza la seua poesía i la fa convinvent. Aquesta visió de l’amor fa que un to adolorit impregne tota la poesía, fins i tot arriba a considerar la tristessa com una fatalitat.

-Estil:

L’estructura formal dels poemes s’ajusta a la poesía trovadoresca, com l’ús del decasilab amb cesura en la quarta sil·laba, o l’octava sil·labica.

La llengua es poc melodiosa, es caracteritza per la precisió conceptual i, de vegades, per la immediatesa col·loquial. S’ha d’afegir una sintaxi complexa i una concisió i densitat expresiva que converteixen versos en veritables sentencies.

-Figures:

1.-Comparacions

2.-Imatges

3.-Antítesi

4.-Ús de la primera persona

-ARGUMENT I DIVISIÓ Tirant Lo Blanc.

Es pot dividir en 5 parts:

1.-Transcorre a Anglaterra, Tirant arriba a Anglaterra pel casament del seu rei

2.-L’acció es trasllada a Silícia i a Rodes

3.-Transcorre a l’Imperi grec, on Tirant el defensa de la invasió dels turcs. Ací Tirant s’enamora de la princesa Carmesina.

4.-L’acció es trasllada al nord d’África, Tirant aconsegueix conquistar el nord d’África i implanta la religió cristiana.

5.-Triant torna a Costantinoble i derrota als turcs. L’emperador li dona a la filla com a muller i el nomena cèsar, però Tirant cau malalt i mor.

ARGUMENT:

Amb motiu del casament d’una filla del rei de França amb el rei d’Anglaterra, se celebren a Londres unes grans festes. Hi excel·leix un gentilhome bretó de vint anys, anomenat Tirant lo Blanc. En acabar les festes, Tirant marxa cap a Nantes on s’assabenta del setge de Rodes. Veient que els assetjats no reben ajut de ningú, decideix anar-hi ell mateix.

Després de passar per la costa de Barbaria (nord d’Àfrica), es dirigeixen a Palerm per proveir-se de blat. Els reben els reis de Sicília acompanyats de la seva filla, la Infanta Ricomana, donzella de gran bellesa. L’expedició organitzada per Tirant marxa cap a Rodes, en quatre dies arriben a l’illa. Amb audàcia i enginy, trenca el setge de l’esquadra genovesa i enganya el Soldà fent-li creure que disposen d’una gran quantitat de recursos. Aquest posa fi al setge i abandona l’illa.

Retornat a Sicília, Tirant és requerit per l’Emperador de Constantinoble, qui li atorga la capitania imperial i general de la gent d’armes i justícia. A la cort, Tirant coneix la filla de l’Emperador, Carmesina, de qui s’enamora.

Enmig d’una treva, mentre se celebra un sumptuós banquet, arriba al port una nau endolada en què viatja la fada Morgana, qui va a buscar els seu germà, el rei Artús. Aquesta respon a una sèrie d’enginyoses consultes.

Mentre les victòries, les treves i les derrotes bèl·liqües se succeeixen, l’amor entre Carmesina i Tirant s’aferma, fins que una intriga malintencionada fa creure a Tirant que Carmesina manté amors deshonestos amb el jardiner del palau. Després de matar-lo, el cavaller s’embarca per anar al camp de batalla. Enmig de la travessia, la nau naufraga a les costes de Barbaria on tenen lloc nombroses batalles. Així mateix, Tirant emprèn una tasca evangelitzadora amb la qual aconsegueix convertir al cristianisme milers d’infidels.

Tirant organitza una nova campanya per alliberar Costantinoble, objectiu que assoleix. El Soldà i el Gran Turc, veient-se perduts, proposen la Pau final per a cent anys. L’Emperador, per premiar els serveis del cavaller, li atorga la mà de Carmesina. Però la mort el sorprèn sobtadament. Ferida per un immens dolor, Carmesina també mor

-Tirant Lo Blanc una NOVEL·LA TOTAL

Es una novel·la que va mes enllà del que pot suggerir una de cavalleresca. Joanot hi alterna un to teatral i solemne amb un altre col·loquial i directe ( incorporant informacions, experiències…), a més combina aspectes còmics amb aspectes tràgics,i la narració de batalles i d’estratègies amb la historia sentimental i eròtica.

-Jaume ROIG I L’ESPILL

Jaume Roig va nàixer a València a la primeria del S.15 I va morir a la mateixa ciutat en 1478. Hi ha nombrosos testimonis de la seua relació professional amb la Corona cataloaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos ; va ser metge, desprès va actuar com a examinador de metges, va treballar en diversos hospitals.

Es va casar l’any 1459 fugint de la pesta, i en Callosa d’en Sarrià va començar a escriure Espill, amb el propòsit de demostrar que totes les dones son malvades, amb excepció de la Mare de Déu i de la seua esposa. Roig acusa a les dones de ser presumides, luxurioses, brutes, males mares…

1.-Renaixement: Es un moviment cultural europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle
15 i mitjan del Segle XVI.

En la nostra poesia del Segle XV hi ha dos aspectes presents: el deute amb la poesia d’Ausiàs March i la glossa de refranys populars. Hi destaquen:

-Joan Timoneda, Flor d’enamorats

-Pere Serafí, poeta i pintor.

L’obra en prosa mes important del Segle XV “Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa” de Cristòfor Puig, va ser la mes important de la literatura catalana i una obra plenament renaixentista.

Al teatre, hi trobem dos corrents: el religiós i el profà. La millor profana es La vesita, de Joan Ferrandis Herédia.

2.-Barroc: Es un corrent artístic i ideològic europeu que es desenvolupa entre la fi del Segle XVI i el començament del 17.

Poesia i teatre: Nomes en Catalunya es va crear una poesia i teatre Barroc en català, ja que en València s’expressava quasi tot en castellà. Hi destaquen Francesc Vicenç García i F. Fontanella autor de l’obra barroca mes important de Catalunya “Lo desengany”

Prosa: Comporta una mostra de la continuïtat del català com a llengua literària,amb els llibres de memòries i els dietaris.

3.-La Il·lustració: A mitjans del Segle XVIII s’introdueixen les idees i la sensibilitat il·lustrada, amb el neoclassicisme com a tendència predominant. L’autor mes important  es Joan Ramis “Lucrecia”

En la prosa trobem rondalles i adagis, i sobretot dietaris.

4. Literatura popular

Entre els segles 16 i 18 manté una vitalitat enorme la literatura popular catalana, lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, i que sol anar acompanyada de música, dansa… Aquesta literatura expressa informacions, opinions….

-Coherència: Es la propietat relacionada amb la selección i l’organització de la información entorn d’un tema.

-Cohesió: Es la propietat segons la qual totes les parts d’un text han d’estar lligades formalment.

-Adequació: Es la propietat textual mitjançant la qual un text s’adapta al context comunicatiu corresponent. Està condicionada per elements de la comunicació com:

- El canal de transmissió d’un missatge

-L’àmbit d’ús i la intenció comunicativa (públic o privat)

-Les varietats lingüístiques

-La modalitat oracional i la intenció comunicativa

-Les veus del discurs (Locutor, emissor, enunciador)

-Les varietats geogràfiques de la llengua:

La dialectologia és la disciplina que estudia la variació de la llengua

Les varietats geogràfiques reben el nom de dialectes (constitutius o consecutius)

La divisió dialectal es basa en les isoglosses, que són unes línies imagínàries traçadés pels dialectòlegs que separen territoris segons trets distintius

Entre dos dialectes hi ha una zona on conviuen els dos dialectes, aquesta zona es diu zona de transició.

-Les varietats funcionals

L’ESTÀNDARD

És un model de llengua neutre pensat perquè fora el vehicle de comunicació entre els membres d’una comunitat lingüística

És la varietat que tots els parlants d’un idioma son capaços d’entendre

Pot ser oral i escrita i facilita la comunicació.

Varietat social

Les maneres característiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials.