Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics
Resumen
El document repassa els quatre tipus de biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Per a cadascun indica la composició atòmica, la definició dels seus subtipus i les funcions biològiques principals. També inclou exemples concrets com la glucosa, el colesterol, l'hemoglobina o l'ADN.
Puntos clave
- Els glúcids tenen C, H i O en la relació CnH2nOn; els monosacàrids són la unitat més senzilla i tenen funció energètica.
- Els oligosacàrids tenen entre 2 i 15 monosacàrids i els polisacàrids més de 15; el glicogen i el midó són reserves energètiques, mentre que la cel·lulosa i la quitina tenen funció estructural.
- Els lípids són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics; els triglicèrids són la principal reserva energètica dels animals i els esteroides, com el colesterol, formen membranes i regulen el metabolisme.
- Les proteïnes estan formades per aminoàcids units per enllaços peptídics; tenen funcions enzimàtiques, estructurals, contràctils, transportadores, de reserva i immunològiques.
- Els àcids nucleics (ADN i ARN) estan formats per nucleòtids; l'ADN porta la informació genètica per a la síntesi de proteïnes i l'ARN col·labora en aquest procés.
- Una mutació és un canvi a l'ADN que pot ser gènic, cromosòmic o genòmic i és una font de variabilitat genètica.
Tipus de Biomolècules Orgàniques
Glúcids o Hidrats de Carboni
Composició atòmica: C, H i O, en la relació CnH2nOn
Monosacàrids
Definició: Molècules orgàniques senzilles (MOS) formades per una cadena d'entre 3 i 7 carbonis.
Funció: Energètica. Són oxidats fins a CO2 i H2O per a produir energia per a la cèl·lula (respiració cel·lular).
Exemples: Glucosa, Ribosa
Oligosacàrids
Definició: Molècules orgàniques complexes (MOC) d'entre 2 i 15 monosacàrids units per enllaços covalents (O-glicosídics).
Funció: Transporten monosacàrids (com la sacarosa en els vegetals o la lactosa a la llet).
Exemple: Sacarosa
Polisacàrids
Definició: Molècules orgàniques complexes (MOC) de més de 15 monosacàrids units per enllaços covalents (O-glicosídics).
Funció: Reserva energètica. Quan hi ha excés de glucosa, les cèl·lules la guarden en forma de polisacàrid (el glicogen, en els animals, i el midó, en els vegetals). Formen estructures cel·lulars (la cel·lulosa és el principal component de la paret cel·lular dels vegetals i la quitina de la paret cel·lular dels fongs i de l'exosquelet dels artròpodes).
Exemples: Glicogen, Cel·lulosa
Lípids o Greixos
Composició atòmica: C, H, O i alguns P
Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics.
Àcids Grassos
Definició: Molècules orgàniques senzilles (MOS) dels lípids.
Un àcid gras és una cadena hidrocarbonada llarga amb un grup àcid a l’extrem.
Funció: Energètica. Són oxidats fins a CO2 i H2O per a produir energia per a la cèl·lula.
Exemple: Àcid oleic
Triglicèrids
Definició: Molècules orgàniques complexes formades per la unió d’una glicerina amb 3 àcids grassos amb enllaços covalents (èster).
Funció: Reserva energètica, especialment en els animals, ja que són el component principal del teixit adipós.
Exemple: Oli d’oliva
Lípids de Membrana
Definició: Molècules orgàniques complexes resultat de la unió de lípids amb substàncies no lipídiques: fosfolípids, amb l’àcid fosfòric, i glicolípids amb un glúcid.
Funció: Formen estructures cel·lulars.
Exemples: Fosfolípid, Glicolípid
Esteroides
Definició: Molècules orgàniques complexes derivades del cicle pentà-perhidrofenantrè.
Funció: Formen estructures cel·lulars. El colesterol forma les membranes de les cèl·lules animals. Funció hormonal: regulen el metabolisme.
Exemple: Colesterol
Proteïnes
Composició atòmica: C, H, O i N. Algunes també presenten sofre (S) i/o altres elements (P, Fe, Cu, Zn...).
Aminoàcids
Definició: Molècules orgàniques senzilles (MOS) de les proteïnes. Formades per un grup amino i un grup àcid units a un radical variable.
Funció: Formen els pèptids i les proteïnes.
Exemple: Glutamat
Pèptids
Definició: Molècules orgàniques complexes (MOC) d'entre 2 i 100 aminoàcids units per enllaços covalents (peptídics).
Exemple: Hormona del creixement
Proteïnes
Definició: Molècules orgàniques complexes (MOC) de més de 100 aminoàcids units per enllaços covalents (peptídics).
Exemples: Hemoglobina, Anticòs
Funció dels pèptids i proteïnes:
- Enzimàtica. Els enzims catalitzen les reaccions químiques.
- Estructural (el col·lagen dels ossos i l’elastina de lligaments i tendons).
- Contràctil (la miosina i l’actina dels músculs).
- Transportadora (l’hemoglobina que transporta l’oxigen per la sang).
- Reserva energètica (l’ovoalbúmina de l’ou i el gluten del blat).
- Immunològica (els anticossos de la sang).
Àcids Nucleics
Composició atòmica: C, H, O, N i P
Nucleòtids
Definició: Macromolècula formada per un monosacàrid (ribosa o desoxiribosa), una base nitrogenada (Timina, Guanina, Citosina, Adenina o Uracil) i un àcid fosfòric units per enllaços covalents.
Funció: Formen l’ARN, transporten l’energia (ADP/ATP).
Exemple: Ribonucleòtid
Funció: Formen l'ADN.
Exemple: Desoxiribonucleòtid
Àcids Nucleics
Àcid Desoxiribonucleic (ADN)
Doble polímer de milers de desoxiribonucleòtids d’A, T, G o C que es disposen a l'espai formant una doble hèlix.
Funció: L’ADN porta la informació per a la síntesi de les proteïnes (codificada en la seqüència dels seus nucleòtids) que són les que determinen l’estructura i funció de les cèl·lules.
Àcid Ribonucleic (ARN)
Polímer de milers de ribonucleòtids d’A, U, G i C.
Funció: L'ARN missatger (ARNm), l'ARN de transferència (ARNt) i l’ARN ribosòmic (ARNr) col·laboren amb l’ADN per a la síntesi de les proteïnes.
Exemples: ARNm, ARNt, ARNr
Configuració Electrònica i Taula Periòdica
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1
a) L'element pertany al grup dels alcalins.
Cert. La configuració electrònica mostra que el darrer electró pertany al subnivell 4s, que és característic dels elements del grup 1 (els alcalins), ja que tenen un electró al subnivell més extern.
b) L'element pertany al període 5 del sistema periòdic.
Fals. La configuració electrònica mostra que el darrer electró pertany al nivell d'energia 4 (4s). Per tant, aquest element pertany al període 4 del sistema periòdic, no al període 5.
c) L'element té caràcter metàl·lic.
Cert. Els elements situats a l'esquerra de la taula periòdica, com els alcalins, tenen tendència a perdre electrons i formar ions positius, fet que indica un caràcter metàl·lic. Com que l'element té la configuració 4s, el darrer electró es troba en un subnivell metàl·lic.
d) Aquest element és isoelectrònic amb l'espècie Ca2+
Fals. La configuració electrònica de Ca2+ és 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6, que indica que ha perdut dos electrons respecte al calci original. En aquest cas, l'element té la configuració 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1, que té un electró més que el Ca2+. Per tant, no són isoelectrònics.
Mutacions: Concepte, Causes i Tipus
Concepte: Una mutació és un canvi a l’ADN que, generalment, té efectes sobre l’expressió de la informació genètica. Es produeix a l’atzar per errors en la replicació, transcripció o traducció, o per acció d’agents mutagènics, com la radiació ultraviolada, substàncies químiques o alguns virus.
Propietats:
- Es pot transmetre a la descendència si és un organisme que es reprodueix de forma asexual o si té lloc als gàmetes.
- Algunes mutacions no s’expressen, és a dir, són neutres.
- Són una font de variabilitat genètica sobre les quals actua l’evolució.
Tipus:
Gèniques
(Afecten la seqüència de nucleòtids dels gens)
- Substitució: canvi d’un nucleòtid per un altre.
- Deleció: s’elimina un nucleòtid.
- Addició: s’afegeix un nucleòtid.
Cromosòmiques
(Afecten la distribució dels gens en els cromosomes)
- Deleció: s’eliminen gens.
- Addició: s’afegeixen gens.
- Inversió: s’inverteix el sentit dels gens.
- Duplicació: es dupliquen gens.
- Translocació: els gens canvien de lloc.
Genòmiques
(Afecten el número de cromosomes del genoma de la cèl·lula)
- Poliploïdia i haploïdia: es guanyen o perden jocs de cromosomes sencers.
- Aneuploïdia: es guanyen o perden cromosomes aïllats.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Quina diferència hi ha entre oligosacàrids i polisacàrids?
Els oligosacàrids estan formats per entre 2 i 15 monosacàrids units per enllaços O-glicosídics, mentre que els polisacàrids en tenen més de 15. Els oligosacàrids transporten monosacàrids, com la sacarosa, i els polisacàrids fan de reserva energètica o formen estructures cel·lulars.
Quina és la funció dels triglicèrids?
Els triglicèrids són molècules formades per una glicerina unida a 3 àcids grassos i actuen com a reserva energètica, especialment en els animals. Són el component principal del teixit adipós.
Quines funcions tenen les proteïnes?
Les proteïnes tenen funció enzimàtica, estructural, contràctil, transportadora, de reserva energètica i immunològica. Per exemple, l'hemoglobina transporta l'oxigen i els anticossos defensen l'organisme.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.