Processament de la informació visual i sensorial: retina, escorça i transducció

Visió del color: com es processa la informació des de la retina a l'escorça visual d'associació

Quan la llum incideix a la retina, els cons detecten la longitud d'ona i envien senyals al nervi òptic. El cervell interpreta aquestes senyals per determinar la percepció del color.

Després del processament a la retina, els senyals elèctrics es transmeten als ganglis basals (cèl·lules del nervi òptic). Aquests agrupen i transmeten les senyals cap al cervell.

L'escorça visual primària processa la informació visual bàsica: línies, formes i moviments.

Després del processament a l'escorça visual primària, la informació es redirigeix a l'escorça visual d'associació. Aquí es processa informació més complexa: identificació d'objectes, percepció del color i interpretació del que veiem.

Esquema del circuit de l'analgèsia

L'activació del sistema descendent de l'analgèsia es produeix a través dels receptors opioides. S'activa a la substància grisa periaqüeductal del mesencèfal. Aquestes neurones es projecten a la formació reticular medul·lar i al locus coeruleus (on es produeix serotonina i norepinefrina). Les fibres descendents es projecten als funicles dorsolaterals de l'asta dorsal de la medul·la espinal, fent sinapsi amb la neurona aferent primària.

El sistema descendent de l'analgèsia està situat al tronc de l'encèfal. El dolor, les actituds mentals i pràctiques com l'esport poden activar el circuit modulador de l'analgèsia.

Escorça somatosensorial primària: localització i organització somatotòpica

Es troba a la circumvolució postcentral, lòbul parietal (àrees 1, 2 i 3 de Brodmann).

Els sentits somàtics tenen una organització somatotòpica als nivells sensorials i vies aferents, tàlem i escorces. Aquesta organització codifica la localització de l'estímul.

Estan organitzats espacialment. L'homuncle sensorial és la projecció de les àrees sensorials de la pell i articulacions sobre l'escorça somatosensorial.

Característiques:
Contralateral: la informació d'una meitat del cos és representada per l'hemisferi contrari.
Invertida: la informació de la part superior del cos és processada per regions ventrals de S1 i la inferior per regions dorsals.
Funcional: l'àrea cortical representada a una regió corporal és proporcional a la seva sensibilitat.

Codificació sensorial: tipus i exemple

Procés que utilitza regles per atribuir significat a la informació sensorial d'estímuls externs al sistema nerviós. Manera d'atribuir significat a la informació transduïda. Objectiu: determinar les característiques dels estímuls: intensitat, durada, localització...

Comença als receptors, segueix per les vies sensorials i arriba a l'escorça. Tipus:
Temporal: freqüència de descàrrega de potencials d'acció (PA), nombre de PA per unitat de temps en una neurona. Fa referència a la intensitat i durada.
Espacial: grup de neurones actives en un moment determinat. Depenent dels estímuls s'activen diferents neurones. Fa referència a la localització.
Exemple: tocar una superfície rugosa. La codificació implica que les cèl·lules receptores de la pell converteixen la informació tàctil (textura, rugositat) en senyals elèctrics que es transmeten al cervell.

Transducció sensorial i el procés en els fotoreceptors

Quan un receptor està exposat a un tipus d'energia (superant el llindar d'activació), es transforma en energia neural. Es realitza a les cèl·lules receptores sensorials.

Els fotoreceptors s'encarreguen de la transducció. Tenen un segment extern i un d'intern. La llum és captada pels fotopigments (segment extern).

Transducció en la foscor: els fotoreceptors estan despolaritzats perquè entren cations (sodi) a través d'un canal regulat pel GMP cíclic. S'alliberen neurotransmissors (glutamat) contínuament.
Transducció amb llum: la rodopsina només és estable en la foscor (opsina i retinal). Quan entra la llum, el retinal modifica la seva estructura i es separa de l'opsina (procés de detinció). L'opsina lliure inicia la transducció:
1. Activa la proteïna G de membrana que activa la fosfodiesterasa (enzim).
2. La fosfodiesterasa inhibeix el GMP cíclic (segon missatger).
3. Es tanquen els canals de sodi. L'interior de la cèl·lula es fa més negatiu (hiperpolarització), reduint l'alliberament de glutamat.