Biomes i Dinàmica dels Ecosistemes: Guia Completa

Biomes i Dinàmica d'Ecosistemes

Els ecosistemes més grans de la Terra, en general, podem dividir-los en dos grans grups: els biomes terrestres i els aquàtics.

Biomes Terrestres

La latitud és el factor més important per a la distribució dels biomes, encara que també tenen influència la presència de muntanyes, la forma del continent, etc. Segons la temperatura i la humitat podem diferenciar diferents biomes. (Dibuix)

a) Tundra

És una espècie de desert polar que comprèn les zones de latituds més elevades, inclou zones com Sibèria en l'hemisferi nord i l'Antàrtida o la Patagònia en el sud. La major part de l'any, el sòl en estes zones està gelat, mantenint fins iz i tot en l'estiu una capa gelada profunda anomenada pernisòl. La vegetació d'estes zones és fonamentalment herbàcia. Són zones amb una gran varietat d'aus i amb animals com els ossos, els rens, etc.

b) Taigà

Es localitza en latituds altes de l'hemisferi nord però no tant extremes com les de la tundra, on no se superen els 10 ºC de temperatura en l'estiu. En la vegetació predominen els boscos de coníferes com els pins i els avets. El bosc presenta un aspecte compacte quasi opac amb poca llum i molt poc d'espai en el seu interior. La fauna és pobra en espècies, abundant els mamífers menuts i nombrosos insectes.

c) Bosc temperat

Està situat al sud de la taigà, pràcticament per tota Europa, part d'Àsia i l'est d'Amèrica del Nord. El clima és temperat, encara que presenta variacions de temperatura prou marcades entre l'hivern i l'estiu. Les precipitacions són abundants al llarg de l'any. La vegetació és nombrosa i variada, abundant els arbres de fulla caduca, així com les plantes arbustives i herbàcies. La fauna també és abundant i destaquen els aus i gran quantitat de mamífers com els cèrvols. Aquest bioma es troba en franca regressió degut a les activitats humanes.

Els Biomes Aquàtics

A l'aigua van aparéixer les primeres formes de vida perquè este medi té nombrosos avantatges per a l'existència dels éssers vius, per exemple els canvis de temperatura són menys bruscos que en el medi terrestre. No obstant això, este medi té també característiques diferents en funció de la seua situació, profunditat, salinitat, etc.

Segons la profunditat

Partint de la línia de costa fins a les zones més profundes, podem diferenciar quatre tipus:

• Plataforma continental: Se situa de 0 m fins a 200 metres de profunditat. La massa d'aigua rep el nom de zona nerítica.
• Talús continental: Està situat entre els 200 i 2000 metres de profunditat, la massa d'aigua s'anomena zona oceànica.
• Plataforma abissal: Se situa entre els 2000 i 6000 metres de profunditat. (Dibuix).

Equilibri i Autoregulació dels Ecosistemes

El manteniment de l'estructura i organització d'un ecosistema sols és possible mitjançant l'aportació constant de l'energia calculada pels productors. Un ecosistema, a més, té la capacitat dinàmica al llarg del temps i com més gran siga la seua complexitat, més gran serà la seua capacitat d'autoregulació.

Fluctuacions

Les fluctuacions d'un ecosistema són els canvis que hi ha en la quantitat d'organismes d'un ecosistema. Si no hi ha cap factor limitant (espai, aliment...) les espècies creixen indefinidament, però no ho fan. El que ocorre en realitat és que si creix una determinada espècie normalment hi haurà una altra afectada que també creixerà o es reduirà mantenint-se l'equilibri global.

Exemple: Si en un ecosistema amb taurons i peixos, creix el nombre de peixos automàticament també creixerà el nombre de taurons perquè hi haurà més aliment disponible; com a resultat al cap de poc temps també moriran més peixos caçats per taurons. Quan tornen a escassejar els peixos també es reduirà la població de taurons mantenint-se sempre l'equilibri en l'ecosistema.

Canvis en les Biocenosis: Successions

Un ecosistema determinat com una praderia o un estany no sempre es mantindrà igual, sinó que poden produir-se canvis ja siguen en l'ambient, arribada d'espècies noves... Tots estos canvis poden arribar a alterar el biòtop al llarg del temps originant en ell les diferents successions ecològiques.

Successió Final: Comunitat Clímax

Conforme avancen les successions, cada vegada la biocenosi és més complexa i el biòtop es modifica més fins a arribar a unes condicions ambientals anomenades comunitat clímax. Aquest ecosistema madur tindrà una biomassa més gran i un aprofitament energètic més eficaç.

b) Matèria orgànica: Constituint per multitud d'organismes (bacteris, fongs, animals menuts, etc.), restes d'organismes sense descompondre (fulles, branques, etc.) i humus, és a dir, matèria orgànica parcialment descompososta.

Parts del sòl

• Horitzó 0: És un mantell format per fulles i altres restes orgàniques parcialment descomposats.
• Horitzó A: De color generalment fosc a causa de la gran quantitat d'humus. L'aigua arrossega compostos solubles i fragments menuts.
• Horitzó B: De color clar ja que no té humus. Es dipositen els materials arrossegats des de les capes superiors com argiles o sals.
• Horitzó C: És la roca mare alterada.
• R: Roca mare sense alterar.

Els Sòls es Degraden i es Destrueixen

Algunes activitats humanes poden modificar la condició d'equilibri dinàmic del sòl. La conseqüència d'això és la degradació de sòls, és a dir, la disminució de la seua qualitat, fertilitat o fins i tot la pèrdua d'aquest per erosió. Estes activitats humanes són:

a) La deforestació o tala de boscos

Té un doble objectiu, utilit...