Biomes aquatics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

 
bioms aquatics: els biomes aquatics comprenen tots els biomes en q l'aigua s el principal element d l'ecosist. biomes marins: els organismes productors + importants anomenats fitoplancton son microscopics.s troben principalment a ls capes superiors d l'aigua o tambe arriba la llum.Els biomes marins es clasifiqn, segons la profunditat on s troben en eufotics, arriba la llum i on s posible la fotosintesi i afotics q no reben llum i dpenen dls nutrients q cauen d ls profunditats superiors.Els biomes marins tenen un gran problema d disponibilitat d nutrients , si no es remoguda i ascendida a nivell superiors per corrents submarins q la fan aflorar a la superficie no tnen nutrients , on es produeixen es desenvolupa una gran quantitat d panton q permet el creixement d'altres es. vius.tambe son zones d'una gran riquesa pesquera.biomes d'aigua dolça: biomes d'aigua quieta: llacs stanys pantans ... carac. son similars a les dls biomes marins tret d ls seves dimensions i d la salinitat i la temperatura d l'aigua biomes d'aigua corrent: ecosistemes dls rius.els organismes s'an d'adaptar al fet q l'aigua sta en mov. i arrosega els nutrients riu avall .molleres: inclouen aiguamoll pantans maresmes.. gran dsenvolupament vegetal i tambe una gran diversitat d'animals ja q i troben aliment facilment.actualment moltes arees d'aquest tipus stan protegids ja q son molt importants sobretot per la cria i els mov. migratoris dls ocells.hi ha 679 zones humides protegides , q s reparteixen en 77 estats,28 a esp. i a cat l'area dl delta d l'ebre delta dl llobregat i els aiguamolls d l'emporda

TUNDRA:+ d 70º latitud N.Ls raig de Sol arrben oblicus.La Tª a l'estiu no + de 10ºC,i a l'hivern uns -50ºC.La mitja es de -0ºC. Las precip, son scases(200.350mm) i osn neu.El sol sta gelat amb un importan permafrost.
La vegtacio s d likens i d molses. L clima fred i sec i el poc sol,impedexen l dsnvolupamen dls arbres=no arbres, nomes arbres nans. A hivern la vda vgtal es nula,i a lestiu creix rapidamen. Fauna: ptits rosgadors(llebre artica o lemmings) i ptits carnivors(guineu artica).Kuan la neu s fon aprexen multitus d insctes, i lguns amifers com l ren o l caribu.
TAIGA:bosc cadcifoli d coniferes, en zones boreals de 50º,70º latitud Nord. Ampltud termica:hiverns llargs i freds (-40ºC), i stius curts i calorosos(20ºc)
Precip. entre 400-600 mm,amb neu. El sòl sta glaçat,no+ 1 streta capa s dsglasa a l'estiu. Per sota, esta l capa pernafrost,smpre glaçada,k impdeixla nfltracio d'aigua al sol=llacs abundns. El sól es pobre. Ls cniferes son perenifolis,km s avets i els pins.Conics amb flles aciculdes. Ls brnkes stan adptades a les nevades, iles arrels son superficials x l permafrost.El sotabosc s pobre,am molses i liquens. La fauna s cndicionada pl clima i la veget.El caribu o ant mengen likens,molses o brnkes joves,i a l hivern cnsmexen les resrvers de grix i mngen l'escrça dels arbres. Tambe i a skirol,llbres i cnills k mngen llavors. Crnivors:os,linx,llop i l'ermini o l visó. D.POLAR:no+ vgetacio on i a aigua o humitat=pokes i dsperses.Hi ha manca de pluges.Un es. s l'Antrtida. Precip. scases, i las k kauen son neu k no es fon, sino k s'acomula mol temps. Les Tª mitges anuals son 10 C, xo arrven a - 40ºC. La vgtacio s mol scasa(likens,molses,algues),i la fauna(fokes

Entradas relacionadas: