Biologia: De l'Evolució Prebiòtica a la Cèl·lula

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,42 KB

Evolució abiòtica o prebiològica

Les primeres molècules es van formar a partir dels gasos de l'atmosfera utilitzant com a energia:

  1. Radiacions solars.
  2. Descàrregues elèctriques produïdes en l'atmosfera.
  3. Calor alliberada en les dorsals oceàniques.
  4. Radioactivitat de les roques.

Les molècules es van acumular lentament als oceans on s'afavoria la formació de molècules més complexes o macromolècules.

Primeres cèl·lules

Es creu que es van formar a partir d'una altra concentració de macromolècules amb capacitat per a duplicar-se i formar-ne d'exactament iguals. Les macromolècules s'anomenen protobions i van tenir la capacitat de multiplicar-se i transmetre informació genètica. De totes maneres, no està clar.

Nivells abiòtics

Formats per parts de la matèria sense vida pròpia, cada nivell està format per la unió des del grup anterior, el més bàsic són les partícules elementals.

Nivells biòtics

Nivell amb vida pròpia, la cèl·lula és el primer nivell biòtic. Dins d'aquest nivell trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Els principis immediats orgànics i inorgànics

La matèria que forma els éssers vius són els bioelements. Els elements menys utilitzats són els oligoelements. Els elements es combinen per a formar biomolècules o principis immediats.

Aigua

Origen de la vida degut a unes propietats extraordinàries que la fan essencial per a la vida. Gran capacitat per dissoldre distints tipus de molècules. També es dissolen els nutrients de la cèl·lula.

Oxigen i el diòxid de carboni

Intercanvis permanents de les cèl·lules per a produir energia i matèria orgànica. Participen en tots els processos metabòlics de l'organisme.

Els glúcids o hidrats de carboni

Els més senzills són els monosacàrids, el més important és la glucosa, que aporta la major part de l'energia que necessiten les cèl·lules. Altres monosacàrids són la ribosa i la desoxiribosa. Els glúcids complexos són polisacàrids formats per milers de molècules de monosacàrids. Els més importants són el glicogen de les cèl·lules animals, el midó i la cel·lulosa en els vegetals i la quitina de les parets cel·lulars dels fongs.

Els lípids

Grup de biomolècules insolubles que fan funcions diverses, tenint alguns àcids grassos formats per llargues cadenes de carboni i hidrogen. Els lípids amb àcids grassos, com ara els fosfolípids, es troben en els peixos. Sense àcids grassos, trobem el colesterol i altres molècules semblants (esteroides).

Les proteïnes

Molècules de gran mida formades per la unió d'aminoàcids, depenent de la disposició donen lloc a distintes proteïnes. Realitzen funcions molt diverses i importants. Els enzims actuen com a catalitzadors en les reaccions del metabolisme cel·lular. Altres proteïnes també regulen i coordinen les funcions dels distints òrgans (hormones).

Els àcids nucleics

Grans molècules formades per la unió d'altres més senzilles, els nucleòtids, que tenen tres molècules: un monosacàrid, una base nitrogenada i l'àcid fosfòric. Tenim dos àcids nucleics:

Àcid desoxiribonucleic (ADN)

Dues cadenes llargues de nucleòtids que s'enrotllen entre si formant una doble hèlix. L'ADN és la biblioteca d'informació necessària per a poder construir sense errors totes les proteïnes d'una cèl·lula.

Àcid ribonucleic (ARN)

Format per una sola cadena de nucleòtids, per a la seva fabricació la cèl·lula ha de llegir informació guardada en l'ADN. És fonamental en la síntesi de proteïnes.

Funcions de la cèl·lula eucariota

Són molt complexes i tenen molts orgànuls amb diferents funcions:

  • Nucli: centre director de totes les funcions cel·lulars, l'ADN es troba al seu interior compost per milers de gens. Cada gen és un fragment d'ADN amb les instruccions necessàries per a poder fabricar proteïnes.
  • Ribosomes: creen les proteïnes gràcies a la informació transmesa per l'ARN sintetitzat a partir de l'ADN.
  • Mitocòndries: cremen les molècules dels aliments i aprofiten la seva energia.
  • Membrana: és la pell de la cèl·lula.
  • Lisosomes: descomponen els aliments i destrueixen els residus.
  • Reticle endoplasmàtic: xarxa per on circulen els productes.
  • Aparell de Golgi: selecciona i acumula les substàncies que van a l'exterior.
  • Citoesquelet: format per distints filaments de proteïnes que donen consistència a la cèl·lula i són les responsables del moviment exterior d'ella i el componen flagels, centríols i centrosomes.

Transcripció: síntesi de proteïnes

Com que les molècules d'ADN no poden sortir del nucli degut a la seva grandària, aquestes sintetitzen ARN en un procés conegut com a transcripció, que permet que la informació dels gens sigui copiada en una molècula d'ARN, més petita i que pot sortir del nucli amb el missatge genètic.

Traducció: síntesi de proteïnes

La informació genètica continguda en les molècules d'ARN és llegida pels ribosomes que la utilitzen per a sintetitzar proteïnes en un procés conegut com a traducció.

Entradas relacionadas: