Bio
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,45 KB
4. L'especiaci o
L’especiacio es el pocres evolutiu mitjançant el qual, a partir de una especies preexisten, apareix una nova especie. Quan les succesives especies formen una sola linea (llinatge), s’anomena evolución filètica o anagènesim i quan formen lineas que es ramifiquen en dos o mes llinatges sanomena filogenia.
4.1. Especiacio per aillament
Proces en el qual cal que la poblacio que evoluciona quedi aillada perque arribi a formar una de diferent. Procés lent en el qual es van acumulant les característiques aparegudes a l'atzar que la selecció natural considera avantatjoses Adaptacions al medi. Segons el tipus de aillament trobem dos tipus d'especiacio:
- L'especiacio al·lopatrica o aillament geografic: La població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica. Al pas del temps serien tantes les diferencies entre si que no podrien tenir descendencia fertil.
- L'especiacio simpatrica o no deguda al aillament geografic: el aillament te lloc en una mateixa area, les barreres no son geografiques sino biologiques, els anomenats "mecanismes d'aillament reproductiu" (MAR), qe poden ser prezigotics o postzigotics.
Hi ha 4 tipus de MAR:
1. Aillament ecologic
2. Aïllament estacional (Floreixen en 1 estacio o un altre)
3. Aïllament etològic ( Uns per aparellarse fan uns moviments y uns altres altres.)
4. Aïllament mecànic (2 races de gosos un es molt mes gran que l’altra)
5. Aïllament gamètic ( Gametes M no poden viure al interior de la femella, o no son atrets pels gametes femenins) .ç
4.2. Especiacio quantica
Especiacio sobtada deguda a mutacions. Generalment es produeix per poliploidia, que poden ser:
- Autopoliploidia: Hi interve una sola especie
- Al·loplolipoidia: intervenen dues especies.
5. Classificacio de les especies
Existeixen unes 10 milion d'especies diferents. Per facilitar-ne l'estudi, Aristotil va classificar els essers vius en dos grans grups, el regne vegetal i el regne animal.
Linné va proposar la famosa nomenclatura binomial per donar nom a les diferents especies i que va establir agrupacions jerarquitzades d'essers vius cobegudes amb el nom de taxons.
La nomenclatura binomial
Segons aquesta nomenclatura cada especie rep dos noms: el primer nom correspon al del genere i el segon es exclusiu de l'especie.
5.1 La taxonimia i la sistematica
La part de la biologia que estudia la definicio del ataxons rep el nom de taxonomia, i la que estudia l'agrupacio i la jerarquitzacio d'aquests taxons s'anomena sistematica.
Els diferents taxons son:
- Les especies semblants s'agrupen en un genere
- Els generes similars s'agrupen en una familia
- Les families semblants s'agrupen en un ordre
- Els ordre semblants s'agrupen en una classe
- Els classes semblants s'agrupen en un fílum
- Tots els filums que tenen un mateix patró de complexitat estructural s'agrupen en un regne.
5.2. Els cinc regnes i els tres dominis
Els cinc regnes
- Regne dels metazous: animals. éssers vius eucariotes, pluricel·lulars amb teixits ben formats i de nutrició heteròtrofa.
- Regne dels matafits: plantes . eucariotes, pluricel·lulars, tisulars , nutrició autòtrofa fotosintètica.
- Regne dels protists/fongs: algues i protozous. Son eucariotes i poden ser unicel·luars i pluricel·lulars en alguns casos.
- Regne de l es moneres: unicel· lulars procariotes. Nutricio autotrofa o heterotrofa. (parameci)
Els tres dominis:
Domini: Bacteria
Tipus de cel·lules: procariotes
Nombre de cel·lules: unicel·lulars
Nutricio i altres caratceristiques:
1. Autotrofa (fotosintetica o quimiosintetica) o heterotrofa amb digestio externa.
2. Peptidodlicans a la paret bacteriana
3. Membrana amb acida grassos
4. DNA no associat a histones
5. Una sola classe de RNA polimerasa
Domini: Archea
T ipus de cel·lules: procariotes
Nombre de cel·lules: Unicel·lulars
Nutricio i altres caratceristiques:
1. Autotrofa (quimiosintetica) o heterotrofa amb digestio externa
2. No peptidioglicans a la paret bacteriana
3. Membrana amb isoprenoides
4. DNA associat a histones
5. Diverses clsses de RNA polimerasa
Domini: Eukarya
Tipus de cel·lules: eucariotes
Nombre de cel·lules: unicel·lulars o pluricel·lulars
Nutricio i altres caracteristiques:
1. Autotrofa (fotosintetica) o heterotrofa amb digestio interna
2. No presenten paret bacteriana
3. Membrana amb acida grassos
4. DNA associat a histones
5. Diverses classes de RNA polimerasa
6. La biodiversidad
Es la varietat d'essers vius que existeix en un lloc. Hi ha tres tipus de diversitat:
1. Biodiversitat genetica o intraespecifica: consisteix en la diversitat de versions dels gens (al·lels) i de la seva distribució, que és la base de les variacions interindividuals .
2. Biodiversitat especifica: es la varietat d'especies que hi ha en un ecosistema (biodiversitat de l'ecosistema).
3. Biodiversitat d'ecosistemes: es la varietat d'ecosistemes que hi ha a la biosfera.
L’especiacio es el pocres evolutiu mitjançant el qual, a partir de una especies preexisten, apareix una nova especie. Quan les succesives especies formen una sola linea (llinatge), s’anomena evolución filètica o anagènesim i quan formen lineas que es ramifiquen en dos o mes llinatges sanomena filogenia.
4.1. Especiacio per aillament
Proces en el qual cal que la poblacio que evoluciona quedi aillada perque arribi a formar una de diferent. Procés lent en el qual es van acumulant les característiques aparegudes a l'atzar que la selecció natural considera avantatjoses Adaptacions al medi. Segons el tipus de aillament trobem dos tipus d'especiacio:
- L'especiacio al·lopatrica o aillament geografic: La població queda dividida en dues subpoblacions a causa d'una barrera geogràfica. Al pas del temps serien tantes les diferencies entre si que no podrien tenir descendencia fertil.
- L'especiacio simpatrica o no deguda al aillament geografic: el aillament te lloc en una mateixa area, les barreres no son geografiques sino biologiques, els anomenats "mecanismes d'aillament reproductiu" (MAR), qe poden ser prezigotics o postzigotics.
Hi ha 4 tipus de MAR:
1. Aillament ecologic
2. Aïllament estacional (Floreixen en 1 estacio o un altre)
3. Aïllament etològic ( Uns per aparellarse fan uns moviments y uns altres altres.)
4. Aïllament mecànic (2 races de gosos un es molt mes gran que l’altra)
5. Aïllament gamètic ( Gametes M no poden viure al interior de la femella, o no son atrets pels gametes femenins) .ç
4.2. Especiacio quantica
Especiacio sobtada deguda a mutacions. Generalment es produeix per poliploidia, que poden ser:
- Autopoliploidia: Hi interve una sola especie
- Al·loplolipoidia: intervenen dues especies.
5. Classificacio de les especies
Existeixen unes 10 milion d'especies diferents. Per facilitar-ne l'estudi, Aristotil va classificar els essers vius en dos grans grups, el regne vegetal i el regne animal.
Linné va proposar la famosa nomenclatura binomial per donar nom a les diferents especies i que va establir agrupacions jerarquitzades d'essers vius cobegudes amb el nom de taxons.
La nomenclatura binomial
Segons aquesta nomenclatura cada especie rep dos noms: el primer nom correspon al del genere i el segon es exclusiu de l'especie.
5.1 La taxonimia i la sistematica
La part de la biologia que estudia la definicio del ataxons rep el nom de taxonomia, i la que estudia l'agrupacio i la jerarquitzacio d'aquests taxons s'anomena sistematica.
Els diferents taxons son:
- Les especies semblants s'agrupen en un genere
- Els generes similars s'agrupen en una familia
- Les families semblants s'agrupen en un ordre
- Els ordre semblants s'agrupen en una classe
- Els classes semblants s'agrupen en un fílum
- Tots els filums que tenen un mateix patró de complexitat estructural s'agrupen en un regne.
5.2. Els cinc regnes i els tres dominis
Els cinc regnes
- Regne dels metazous: animals. éssers vius eucariotes, pluricel·lulars amb teixits ben formats i de nutrició heteròtrofa.
- Regne dels matafits: plantes . eucariotes, pluricel·lulars, tisulars , nutrició autòtrofa fotosintètica.
- Regne dels protists/fongs: algues i protozous. Son eucariotes i poden ser unicel·luars i pluricel·lulars en alguns casos.
- Regne de l es moneres: unicel· lulars procariotes. Nutricio autotrofa o heterotrofa. (parameci)
Els tres dominis:
Domini: Bacteria
Tipus de cel·lules: procariotes
Nombre de cel·lules: unicel·lulars
Nutricio i altres caratceristiques:
1. Autotrofa (fotosintetica o quimiosintetica) o heterotrofa amb digestio externa.
2. Peptidodlicans a la paret bacteriana
3. Membrana amb acida grassos
4. DNA no associat a histones
5. Una sola classe de RNA polimerasa
Domini: Archea
T ipus de cel·lules: procariotes
Nombre de cel·lules: Unicel·lulars
Nutricio i altres caratceristiques:
1. Autotrofa (quimiosintetica) o heterotrofa amb digestio externa
2. No peptidioglicans a la paret bacteriana
3. Membrana amb isoprenoides
4. DNA associat a histones
5. Diverses clsses de RNA polimerasa
Domini: Eukarya
Tipus de cel·lules: eucariotes
Nombre de cel·lules: unicel·lulars o pluricel·lulars
Nutricio i altres caracteristiques:
1. Autotrofa (fotosintetica) o heterotrofa amb digestio interna
2. No presenten paret bacteriana
3. Membrana amb acida grassos
4. DNA associat a histones
5. Diverses classes de RNA polimerasa
6. La biodiversidad
Es la varietat d'essers vius que existeix en un lloc. Hi ha tres tipus de diversitat:
1. Biodiversitat genetica o intraespecifica: consisteix en la diversitat de versions dels gens (al·lels) i de la seva distribució, que és la base de les variacions interindividuals .
2. Biodiversitat especifica: es la varietat d'especies que hi ha en un ecosistema (biodiversitat de l'ecosistema).
3. Biodiversitat d'ecosistemes: es la varietat d'ecosistemes que hi ha a la biosfera.