Bilingüisme i variants del català: guia resum

Bilingüisme

Bilingüisme: és la capacitat d’una persona o comunitat d’utilitzar dues llengües.

Bilingüisme unilateral

Bilingüisme unilateral: els parlants de la llengua dominada (minoritzada) han d’aprendre i usar la llengua dominant, mentre que els parlants de la llengua dominant poden ser monolingües.

Llengua minoritària

Llengua minoritària: llengua amb pocs parlants.

Llengua minoritzada

Llengua minoritzada: llengua que, tot i ser pròpia d’un territori, pateix una restricció dels seus àmbits.

Diglòssia

Diglòssia: és una situació en què dues llengües o dues varietats conviuen en una comunitat però amb funcions socials clarament diferenciades i jerarquitzades.

Varietat alta (A): s’utilitza en funcions formals, públiques i de prestigi. Es percep com a llengua "superior".

Varietat baixa (B): s’utilitza en funcions informals, privades i quotidianes. Es percep com a llengua "inferior".

Diglòssia interna ⟶ dues varietats de la mateixa llengua. Exemple: alemany estàndard vs. alemany suís a Suïssa.

Diglòssia externa ⟶ dues llengües diferents. Exemple: la situació del català respecte al castellà durant el franquisme.

Normalització lingüística

Normalització lingüística: és el procés de reorganització social que busca estendre l’ús d’una llengua minoritzada en tots els àmbits socials (educació, administració, mitjans de comunicació...) per tal que torni a ser plenament funcional i "normal".

Variants dialectals

Septentrional

Septentrional:

• Desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: canti.
• Lèxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)…
• Plurals dels mots aguts sense -n-: mà > mas (mans), camí > camís (camins)…

Central

Central:

• Lèxic específic: mandra, cargol (també caragol), cartró…
• Alternança de l’article personal el/en: el Joan / en Joan.

Alguerès

Alguerès:

• Manca de palatalització final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany)…
• Articles lo, la, amb diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor…
• Lèxic propi: calça (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)…

Balear

Balear:

• Article salat: sa casa, s’al·lot…
• Lèxic propi: al·lot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)…
• Formes plenes dels pronoms: me, mos…

Valencià

Valencià:

• Possessius femenins amb -ua/--ues: meua, meues; teua, teues; seua, seues.
• Lèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats)…
• Formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo aní (vaig anar), diguí, nàixer…

Nord-occidental

Nord-occidental:

• Diftongació de la o àtona inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar)…
• Ús d’articles determinats masculins lo i los: lo pare, lo Joan, los regals…
• Ús de la forma les per al masculí plural: les cavalls.

Locucions i expressions llatines

• Carpe diem: aprofita el moment.
• Vita flumen: vida com un riu.
• Homo viator: vida com un camí.
• Memento mori: recorda que moriràs.
• Locus amoenus: lloc idíl·lic.
• Ubi sunt: on són? (personatges desapareguts).
• Tempus fugit: el temps vola.
• Amor post mortem.
• Descriptio puellae: la descripció idealitzada de la dama.
• Varium et mutabile semper femina: la dona és capritxosa.
• Vita somnium: la vida com un somni.

Figures literàries

A continuació, termes clau amb definició breu:

• Metàfora | identifica una realitat amb una altra.
• Símil | comparació explícita (com, igual que).
• Personificació | atribueix qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes.
• Hipèrbole | exageració intencionada.
• Anàfora | repetició al començament de versos o oracions.
• Al·literació | repetició de sons consonàntics.
• Metonímia | substitució per relació de proximitat o contigüitat.
• Sinècdoque | la part representa el tot (o viceversa).
• Hipèrbaton | alteració de l’ordre sintàctic habitual.
• Ironia | dir el contrari del que es pensa.
• Antítesi | contraposició d’idees.