Bilingüisme territorial

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,73 KB

 

Que: el qual pronom febleQue:
No , conjunció

Morfología verbal:

Perifrasi verbal:


Onligació o necessitat:Haver de+infinitu Caldre+infinitu

Probabilitat:Verb deure

Inminència:Estar per,Estar apunt de,Anar a

Atreviment: gosar

Freqüència: soler

Reiteració: tornar a

Conseqüència: acabarem perdent.

Duració: anem fent, estar+ cantant

Perfecció:Deixar fet ,Donar per oblidat

Acció acumulativa: portem predudes 2 hores

Sociolingüística:


És la disciplina que estudia tant aspectes de variació lingüística(segons l’extracció social, el sexe, la professió…) Com de contacte entre llengües.

Llengua minoritària: criteri quantitatiu per definir les llengües que tenen pocs parlants.

Minoritzada: llengua que dins e seu territori ha patit una restricció dels seus usos, que es van realitzant en una de les llengües en expansió (angles, castellà…).

Bilingüisme:


expressió mínima del multilingüisme o plurilingüisme quan ens referim a l’ús de 2 o més idiomes per part d’un individu, una comunitat o entre parlants de diferents idiomes.

Tipus de bilingüisme:


Individual:-


una persona parla dos o mes idiomes

Simètric: es parlen igual de bé

Instrumental:l’aprèn(segona llengua) per raons practiques

Passiu


Entén l’altre llengua però no la sap o no la vol parlar.

Territorial


És aquell que es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons d’idioma.

Bilingüisme social: consisteix en la utilització en un mateix territori de dues llengües, l’una autòctona i l’altre sobrevinguda. Amb el terme bilingüisme social, però, es distingeixen situacions molt diverses.

Segons l’extensió de la llengua forana en la comunitat receptora, el bilingüisme és generalitza o bé es limita. Respecte a la situació legal, podem distingir entre bilingüisme oficial i no oficial.

Diglòssia:


és un concepte precís que s’utilitza sovint per a descriure l’ús desequilibrat de dues llengües dins un mateix territori.

Normalització lingüística:


proces social de recuperació de la llengua en recessió, per esdevenir vehicle d’ús normal en tots els ambients.

Cal recuperar la lleialat lingüística dels parlants i la solidaritat dels possibles nouvinguts(sense això, poques llengües tindrien futur en un món globalitzat i de grans fluxos migratoris.

Substitució lingüística


Procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d’una altre comunitat lingüística per l’abandonament de la seva llengua.

Estandardització:


una de les característiques d’una llengua normalitzada és el fet de disposar d’un estàndard, es a dir, d’una varietat neutral, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt. L’estandardització és un procés social orientat a fixar una varietat comuna apta per a tots els usos i a disposició de tots els parlants.

Condicions per a l’estabilització:


El procés d’estabilització exigeix quatre condicions:

-la selecció d’una varietat geogràfica existent o la combinació de més d’una acostuma a operar-se damunt una determinada varietat, per motius de prestigi social.

- La normativització de la varietat, és a dir, l’establiment de normes per al seu ús oral i escrit.

- l’adequació de la varietat de tots els usos i àmbits. Es tracta d’un desenvolupament de la tasca codificada, que es completa i s’actualitza amb la confecció de diccionaris terminològics… o que es re defineix a partir de la resposta social a les propostes d’estandardització, essent com és l’estàndard una realitat estable però alhora dinàmica.

-l’acceptació per part de la massa parlant i en tots els contextos, Els mitjans de comunicació de massa tenen un papar rellevant en la legitimació social de l’estàndard, sense la qual és impossible l’establiment d’una llengua nacional de cultura, imprescindible per a la supervivència de l’idioma.

Oss

subjecte,CD,CI,CRV,CN,Cadj,atribut.

circumstancial: es va comprar la casa amb el que va guanyar la loteria.

Osadv

temporals: quan

lloc, mode.

consecutiva: tanta bona forma que va guanyar.

causal:ja que rendeix molt, com que rendeix molt.

final: a fi que rendeixi molt

condicional: si treballa més.

concesiva: encara que treballi molt

comparativa: te tan bona formació com.

Entradas relacionadas: