Bilingüisme territorial

La sociolingüística és la disciplina que estudia tant aspectes de variació lingüística com de contacte entre llengües.

totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l’entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen.

Al món, el nombre d’estats no arriba als 220; en canvi, de llengües n’hi ha entre 5000 i 6000.

Totes les llengües tenen dret a existir. La immensa majoria de les llengües són de les anomenades minoritàries, llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica. Més que parlar de llengua minoritària és útil parlar de llengua minoritzada, és a dir, una llengua que dins el seu territori ha patit una restricció dels seus usos, que es van realitzant en una de les llengües en expansió (anglès, castellà…)

Parlem de multilingüisme o plurilingüe dmr quan ens referim a l’ús de dos o més idiomes per part d’un individu o d’una comunitat, o a la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

BILINGÜISME:

• Bilingüisme individual és l’ús de dues llengües per part d’una mateixa persona. Una de les dues llengües, però, es pot dominar menys que l’altra, o es pot fer servir per a funcions diferents. Per això es distingeixen moltes Menes de bilingüisme individual (x exemple el simètric i l'asimètric)

• Bilingüisme territorial és aquell que es dóna quan hi ha dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons l’idioma.

• Bilingüisme social consisteix en la utilització en un mateix territori de dues llengües, l’autòctona i l’altra sobrevinguda. Es distingeixen situacions diverses.

Normalització i normativització

La normalització lingüística consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. La llengua està present en tots els àmbits d'ús. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.

Aleshores, el concepte de normativització lingüística fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estigui normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.

SITUACIÓ ACTUAL DEL CATALÀ:

El català el parlen habitualment més de nou milions de persones. Des del punt de vista quantitatiu, és la novena llengua de la Uníó Europea i té més parlants que moltes llengües d’Estat, com l’eslovac, el danès, el finès, el noruec… El català és la tretzena llengua d’Europa. El territori en què es parla està fragmentat en quatre estats: Andorra, França, Espanya i Itàlia, i ocupa uns 68.000 km2, on viuen uns 13,5 milions de persones. El català té una autoritat lingüística reconeguda i diccionaris amb les llengües més importants del món,i disposa de premsa escrita, d’emissores de ràdio i de canals de televisió.