Big Data, Ciutats Intel·ligents i Quarta Revolució Industrial

Què és el Big data?

Les dades i metadades que es troben a la xarxa no servirien gaire si no s'emmagatzemessin, es classifiquessin i s'analitzessin. La disciplina que s'encarrega d'aquest procés rep el nom d'intel·ligència de dades o Big Data. A partir d'aquestes macrodades, podem generar coneixement, productes i serveis. Per exemple, ens permeten predir el temps, analitzar paràmetres de salut, millorar l'eficiència energètica o vendre més i millor. Per això, la intel·ligència de dades està revolucionant la ciència, l'economia, la política i el nostre estil de vida.

Una altra definició: Big Data és un terme que descriu el gran volum de dades, tant estructurats com no estructurats, que inunden els negocis cada dia. Big Data es pot analitzar per a obtenir idees que condueixin a millors decisions i moviments de negocis estratègics.

Com funciona una ciutat intel·ligent?

Una ciutat intel·ligent és una ciutat connectada a Internet per donar resposta, a través de l'anàlisi de dades, a alguns dels principals reptes a què t’enfrontes en el teu dia a dia: transport i mobilitat, sanitat, sostenibilitat, energia i participació ciutadana. Una ciutat intel·ligent disposa d’una:

• XARXA DE SENSORS

  Situats a qualsevol dispositiu o objecte. S'encarreguen de recollir dades rellevants.

• RECEPTORS I PROCESSADORS DE DADES

  Repartits per la ciutat. S'encarreguen de recollir i gestionar les dades en temps real.

• APLICACIONS I SISTEMES

  Situats a qualsevol dispositiu o objecte. S'encarreguen de recollir dades rellevants. Per a dispositius digitals com ara telèfons intel·ligents, tauletes, panells municipals, etc. S'encarreguen de mostrar la informació als usuaris.

• USUARIS I GESTORS D'INFORMACIÓ

Què signifiquen les sigles TIC, TAC i TEP? Explica el concepte apoderament (empoderament) ciutadà.

TIC: Tecnologies per a la Informació i la Comunicació. Engloben avenços tecnològics i digitals com l'accés a Internet o als telèfons mòbils, que ens permeten, com el seu nom indica, informar-nos i comunicar-nos.

TAC: Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement. Ens permeten informar-nos i comunicar-nos i serveixen per aprendre i facilitar la nostra educació.

TEP: Tecnologies per a l’Apoderament i la Participació. Ens permeten informar-nos i comunicar-nos i serveixen per aprendre i facilitar la nostra educació i per interaccionar, col·laborar i coordinar-nos per participar en diverses qüestions.

Apoderament ciutadà: Donar poder a la ciutadania, és a dir la informació suficient per deixar de ser elements passius i començar a participar a les decisions que afecten el nostre món.

Explica les quatre ve baixes de la intel·ligència de dades.

VOLUM: El creixement de les dades a la xarxa és constant. Per això, es diu que «les dades mai no dormen». Tan és que sigui de dia o de nit: es generen dades les 24 hores a qualsevol part del món. Aquesta producció ininterrompuda es duplica cada 40 mesos, cosa que vol dir que es generen més dades en un dia de les que hi ha hagut en els darrers 20 anys.

VELOCITAT: Imprescindible en la creació i anàlisi de dades. Tenint en compte que estem generant dades constantment, necessitem rapidesa per disposar d'aquesta informació en temps real. La informació es processa tan ràpidament que podem conèixer dades del present immediat, i consultar què està passant al món ara mateix.

VARIETAT: Hi ha dades de molts formats i tipologies diferents, segons la seva procedència. Podem classificar les macrodades en:

• Dades públiques: dades que tenen les administracions públiques (per exemple, dades sobre transport, ús d'energia, sanitat, etc.).
• Dades privades: dades derivades de transaccions comercials, de la navegació web, de l'ús de la telefonia mòbil, etc.
• Dades comunitàries: dades produïdes principalment a les xarxes socials, continguts generats per l'usuari, etc.
• Dades autoquantificades: dades obtingudes i proporcionades per les mateixes persones que mesuren i quantifiquen els seus comportaments i accions. Per exemple, les dades monitorades sobre les pulsacions durant la realització de l'exercici físic que són recollides per dispositius mòbils.

VERACITAT: les dades obtingudes han de ser fiables, íntegres i autèntiques, per la qual cosa és necessari confirmar-ne la veracitat. I com sabem si les dades són vàlides? Això dependrà de les fonts i els recursos que hàgim utilitzat per obtenir-les.

Què és un wearable? Digues 2-3 exemples

Si a la peça o complement que portem posat hi incorporem un sistema digital proveït de sensors i connexió a Internet, la peça o complement es converteix en un dispositiu portable.

Rellotges intel·ligents, ulleres intel·ligents d’esports, anell que t’avisa quan tens missatges.

Quines han de ser les característiques d’un portal de dades obertes (OPEN DATA)?

Les dades obertes (open data en anglès) són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda. Perquè les dades siguin obertes han d'estar en un format llegible per les màquines, que en permeti la reutilització.

Explica com es va poder combatre el virus H1N1 gràcies al Big Data.

Google va agafar els cinquanta milions de termes més comuns que busquen els ciutadans nord-americans i els va comparar amb les dades dels Centres de Control i Prevenció de Malalties sobre la grip estacional entre 2003 i 2008. La intenció era identificar els malalts de grip per les cerques que feien a Internet com «remeis per a la tos i la febre».

D'aquesta manera, creuant les dades de les cerques i les dades dels malalts de grip entre 2007 i 2008, es van poder aconseguir models matemàtics que els permetessin predir la propagació de la grip gairebé en temps real en base a les cerques que s'estaven realitzant a Internet.

Anomena i explica perquè serveixen (mínim de 6-7) els sensors del teu telèfon intel·ligent.

Amb l'acceleròmetre i el giroscopi el teu telèfon intel·ligent és capaç de determinar la seva orientació, la seva posició o com et mous, per exemple quan jugues.

El magnetòmetre serveix de brúixola al teu dispositiu. Gràcies a ell, detecta el pol nord magnètic del nostre planeta i indica la direcció.

El sensor de proximitat detecta a través de llum infraroja senyals o objectes que s'hi troben a prop, com la teva orella, per exemple, quan parles pel mòbil.

El sensor de llum recull informació sobre la llum ambiental, cosa que ajuda el teu dispositiu a ajustar la brillantor de la pantalla, perquè puguis veure-la millor.

Amb el termòmetre, el teu dispositiu controla la temperatura interior. D'aquesta manera, evita que el sobreescalfament pugui provocar danys.

El baròmetre mesura la pressió ambiental de l'aire. Això pot servir per calcular l'alçada a la qual et trobes i ajudar el GPS a posicionar-te.

El sensor d'empremtes digitals et permet bloquejar o desbloquejar la pantalla o pagar electrònicament, amb una seguretat més eficaç que la de qualsevol contrasenya.

Alguns dispositius tenen un sensor d'humitat de l'aire, molt útil per a les aplicacions que ajuden les persones amb problemes respiratoris.

El podòmetre el trobem en mòbils, rellotges i polseres intel·ligents. Amb ell, el teu dispositiu mesura la quantitat de passes que fas i pot mesurar la distància recorreguda i fins i tot les calories consumides.

Quina és la quarta revolució industrial?

Tecnologies com la robòtica, els sensors i els dispositius de la Internet de les Coses (IoT), la nova intel·ligència artificial, la biotecnologia, la nanotecnologia, aparells com els drons i impressores 3D, entre moltes altres, donaran vida a aquest nou món. Per això, cal subratllar que en referir-nos a la Quarta Revolució no estem parlant de tecnologies en si mateixes, sinó d'un conjunt d'elles. Estem en presència dels sistemes “ciberfísics”, és a dir, sistemes que combinen elements físics que interactuen amb programari, com succeeix amb els esmentats sensors de la IoT, que estaran permanentment enviant dades. A això se sumarà l'omnipresència de milions de màquines dotades d'alguna forma d'intel·ligència artificial, la qual cosa acabarà transformant la vida dels éssers humans, els carrers, les ciutats, els països, els mercats i, per descomptat, les empreses i els negocis.

La paraula clau en tot aquest procés serà la “automatització”. Hi haurà cases intel·ligents en ciutats intel·ligents, on moltes tasques abans realitzades per persones es faran ara sense intervenció humana; s'albergaran sistemes i vies de transport intel·ligents, amb dades en temps real del que esdevé, on els negocis també seran més intel·ligents al llarg de tota la cadena de valor. Hi haurà fàbriques amb línies de producció i processos logístics realitzats per màquines de principi a fi. És un nou món.

L'anterior redundarà en una major qualitat de vida per a les persones, però també marcarà la fi de moltes coses com les hem conegut fins avui, com molts oficis i professions, per exemple. Sense anar més lluny, segons xifres presentades en el Fòrum de Davos d'aquest any, la Quarta Revolució podria significar que en els 15 països més industrialitzats es perdin uns 5 milions de llocs de treball.