El bienni reformista i la resistència militar a la República

BIENNI REFOR

A.Ref esgl. Situa: 1.Nombrosos religiosos (110.000 persones) 2.Poder econòmic:* 12.000 finques rústiques*8.000 finques urbane*Riqueses metal.lic-joies* Accions en empreses.3.Control moral i de la ideologia* escoles primàries (5.000), secundàries 300)i univ* Centres culturals i associacions* Premsa i editoria4. Influència entre politics i empresaris.5.centres de salut, vellessa, orfants Obj:1Secularització2.Reduir influència esgl.3. Laicisme.

Mesures reformistes

• llibertat de cultes
• Anul.lació pressupostos a l´esgl.
• Creació d´escoles …… funció adoctrinament-econòmica
• Titularitat pública cementeris
• Prohibició Companyia de Jesús
• Control dels programes educatius i de les titulacions.

Resistències i oposició

Sensació de persecució* Creació d´un front d´oposició a les reformes: premsa, sermons, fulles parroquials, cartes* l´església anirà creant un ambient de cruzada. Recomanarà als seus fideos votar partits d´ordre "la rep no va saber valo la força d'aqust grup i crearà un front d'oposi for a la consolida de la repu.BRef militar. Situa: 1.Macrocefàlia* 200.000 soldats-----21.000 caps/oficials* Soldats ben preparatsuns 85.0002.Grups paral.lel a l´Estat I no sotmés a la llei i oGovern civil3. Custodia de l´ordre social4. Falta de recursos i antics* Caballería------ falta de cavalls* Un avió de gran capacitat* 24 tanques antics.* Falta munició Obj:1. Democratització2. Modernització3. Control4. Subordinació poder civil5.Reducció despesses5. Mesures:1.Subordinació al poder Civil 2.Jurament de fidelitat a la República3.Jubilació d´oficials i Caps militars(40%)…….. Jubilació d´alguns militars republ.4.Reordenació de les Regions Militars ( de 16 a 8 )5.Responsable civil de l´exerc. d´Africa6.Creació d´un sistema de justicia militar modern i democràtic……..lleis Jurisdicc7.Reforma ensenyança militar: nous mètodos i democràtica8.Tancament Academia de Zaragoza----Creació de l´escola de Toledo9.Gran inversió en armament nou "oposi de gran nombre de mili de grau superior. CAUSES FINALj econò: El canvi de règim va coinci ab la fase + greu de la depre eco mundi iniciada amb el crack del 29.crisi no incidir massa en l’eco esp a causa poca rela eco q tenia interna. La cri va parali l’emigra a Amèri. La crisi interna va agreujar els proble econò inte de l’èpo republ:- Atur agrí- Reparti desi de la terra- Poca competi interna- Dèficit de la balança come.A aquests proble, s’hi van afe els pro deri de la pol eco del govern republi -->El creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles: + eleva la rends de treballa --> aug la deman dels béns comuns. - no creix la productivi --> disminu bene empresarials. Aquests fets van provo un descon dels empresa indus com dels grans propie agrí. A conse, la inversió pri s’enfon. El govern va optar per una pol de dis de la desp púb reduir el dèficit here de la dic de PR i aconse l’eq dels pressu de l’Estat. -->La disminu de la inver púb va repercu -els béns d’inver i sobre la crea de nova feina2 Conflictivitat social: revoltes obreres i pagesesEls votants republicans esperaven millorar les seves vides, però el bienni republicà no aconsegueix aplicar tal i com vol totes les reformes que proposa, triga massa. Aquesta situació provoca la impaciència de molts treballadors a causa de la mala situació laboral i econòmica, cosa que va portar a la radicalització d’alguns partits i sindicats d’esquerres.La CNT aprofita aquesta situació per dur a terme el seu projecte revolucionari i fomenta les vagues i la insurrecció pagesa per a destruir l’ordre burgès. Les tensions socials assoleixen el seu punt àlgid a partir del 1933 quan CNT i UGT van unir forces a través de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra (FNTT).Les vagues, insurreccions i ocupacions de terres van anar augmentant progressivament:- Els pagesos, en signe de rebel·lió i frustració, ocupen finques de terratinents. La resposta del govern és violenta i envia a l’exèrcit republicà per a oprimir a la lluita pagesa. A Castilblanco (Extremadura) els pagesos ocupen aquelles terres que el govern republicà havia de donar als pagesos. El pitjor cas de tots va ser a Casasviejas, on la repressió de l’exèrcit espanyol va sobrepassar límits. En un assalt d’anarquistes que ocupaven unes terres promeses, la guàrdia mata a desenes d’ells.Les premses de dretes critiquen al govern dient que mataven a la gent del carrer (tot i que a ells ja els semblava bé), així aconseguien donar mala fama al govern republicà.Els pagesos, descontents, es posicionen en contra del govern, que els ha traït. Cosa semblant passa amb els obrers de prop del riu Llobregat, Manresa i altres zones industrials catalanes. Els col·lectius anarquistes es revolten i reclamen les reformes que el govern havia promès. El govern envia de nou l’exèrcit per a la seva repressió, cosa que fa que els obrers es posicionin en contra del govern republicà.