El Bienni Reformista i la Crisi de la República (1931-1933)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,14 KB
Les Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)
La Qüestió Religiosa
La República va limitar la influència de l'Església suprimint el pressupost de culte i clero. La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns als ordres religiosos. Una gran part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió al catolicisme.
La Modernització de l'Exèrcit
Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Va considerar que era necessari disminuir els efectius militars i acabar amb la tradicional intervenció de l'exèrcit en la vida política. Amb aquesta finalitat, es va crear la Llei de Retiro de l'Oficialitat, en la qual tots els oficials prometien la seva adhesió a la República. La reforma va tenir resultats escassos: va disminuir les despeses de l'exèrcit (però va fer que no es modernitzés el material i l'armament). La reforma va ser rebuda pels africanistes com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit.
La Reforma Agrària
Es volia acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels llauradors pobres. Els primers decrets buscaven protegir els llauradors sense terra, prohibien que es rescindiren els contractes d'arrendament i van fixar la jornada de 8 hores al camp i van posar el salari mínim. La reforma de "veritat" consistia en la creació d'una Llei de Reforma Agrària que pretenia la modernització de l'agricultura i permetia l'expropiació de les terres de la noblesa sense indemnització. L'aplicació de la llei de reforma agrària va originar un increment de la tensió social.
La Reforma de l'Estat Centralista
El 14 d'abril de 1931, Macià, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana. Això va crear molts problemes. Es van produir algunes negociacions i es va arribar a la decisió de crear un govern autonòmic provisional: la Generalitat. L'aprovació de l'Estatut va topar amb l'oposició virulenta de la dreta i alguns republicans. El règim autonòmic català comptava amb un govern i parlament propis, i el català era la llengua cooficial. Macià va ser el president de la Generalitat. Al País Basc, nacionalistes del PNB i carlins van aprovar un projecte d'estatut (Estatut d'Estella).
L'Obra Educativa i Cultural
Una altra reforma va ser la de l'ensenyament. L'objectiu era promoure una educació liberal i laica. Es va intentar acabar amb l'hegemonia de l'ensenyament religiós i es va portar a terme un model d'escola mixta, obligatòria i gratuïta. Els republicans estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població.
Les Reformes Laborals
Largo Caballero va començar unes reformes per a millorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball i la de Jurats Mixtos. També es va promoure la creació d'assegurances socials i es va reduir la jornada de treball al camp.
Els Problemes de la Coalició Republicano-Socialista
Una Conjuntura Econòmica Desfavorable
El canvi de règim va coincidir amb la fase de depressió econòmica mundial més greu. Aquesta crisi va incidir a Espanya de forma més dèbil. Aquesta crisi va fer més greus els problemes interns de l'economia espanyola: l'atur, la poca competitivitat internacional i el dèficit de la balança comercial. El govern va acabar per optar per una política orientada a disminuir la despesa pública per a disminuir el dèficit i aconseguir l'equilibri.
La Conflictivitat Social
La voluntat revolucionària dels partits i sindicats d'esquerra va aguditzar els enfrontaments. Als intents de revolució de la CNT, es van incorporar els sectors més radicals del socialisme (UGT), liderats per Largo Caballero, a través de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant. Les revoltes consistien en la presa de l'ajuntament, la crema del registre de la propietat, la col·lectivització de la propietat i la declaració del comunisme llibertari (això acabava quan arribava la Guàrdia Civil). Aquests fets van produir un desgast del govern i els conflictes van augmentar la desconfiança empresarial, la qual cosa va provocar un empitjorament de l'economia. Aquesta crisi va ser aprofitada pels sectors contraris a la República per a intentar acabar amb la coalició republicano-socialista.
La Reorganització de les Dretes
Les reformes republicanes i la conflictivitat social van disgustar l'economia, la societat... Això va fer que aquests grups s'organitzessin al costat dels partits conservadors tradicionals o noves organitzacions de caràcter feixista i autoritari. El centredreta es va reestructurar al costat del Partit Radical. La dreta monàrquica va aconseguir portar a terme grans campanyes com la de l'oposició a la reforma religiosa, agrària i a l'Estatut de Catalunya. Renovación Española, els grups feixistes de Falange i de les JONS van dur a terme una activitat d'agitació contra el marxisme i el perill d'una revolució bolxevic. El general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'estat que va fracassar.