Bienni Reformador i Conservador a Espanya (1931-1936)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Bienni Reformador (1931-1933)

El govern provisional (1931)

Presidit per Zamora, va començar a actuar per decret en quatre fronts: el treball del camp, l'educació, l'exèrcit i l'església.

  • Treball del camp: Es va decretar la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar a les finques del seu terme.
  • Educació: Es va decretar la creació d'escoles noves i també places de mestre. Els sous dels mestres van augmentar i es va crear una xarxa de biblioteques.
  • Exèrcit: Es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb un sou íntegre. També es van anul·lar tots els ascensos obtinguts durant la dictadura i es va crear un cos de policia.
  • Església: Van succeir alguns aldarulls que van fer que alguns catòlics veiessin la República com un règim contrari a les seves conviccions.

Govern constitucional (1931-1933)

Zamora va encarregar a Manuel Azaña la formació de govern. A més de desplegar i aplicar la nova Constitució, va continuar les reformes establertes pel govern provisional.

La Llei de Reforma Agrària mereix una atenció especial. A partir d'aquesta llei, moltes terres van quedar en disposició de l'Estat. El fracàs d'aquesta reforma, atribuït a la incompetència de l'Estat i a la pressa per solucionar un problema molt complex, va constituir un dels motius de decepció dels camperols.

Durant aquest període, a més de l'oposició dels sectors catòlics, la República es va veure trasbalsada pels sectors situats als extrems de l'arc ideològic: l'agitació al camp andalús, l'aixecament anarquista i l'intent de cop d'estat.

L'autonomia de Catalunya

Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern, la Generalitat de Catalunya, i el compromís per part del govern central que s'iniciaria el procés per redactar i aprovar un estatut d'autonomia.

Estatut d'Autonomia

L'Estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació i defensava l'estructura de l'Estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics. L'Estatut recollia la possibilitat d'agregació de nous territoris, la defensa del català i el control de l'ensenyament. Aviat es va veure que aquest projecte era incompatible amb el de la Constitució republicana.

El 1932 s'aprova l'Estatut. Catalunya queda constituïda com una regió i es mantenia el control de l'Estat central en l'ensenyament.

Bienni Conservador (1933-1936)

La dreta al poder

La dreta espanyola va tenir temps de reorganitzar-se. Hi havia dos grups:

  • Un s'oposava al règim republicà i era format pels monàrquics, els tradicionalistes o carlins i els grupuscles feixistes com ara JONS i FE.
  • L'altre acceptava la República per transformar-la en sentit dretà. En aquest segon grup destaca la CEDA.

Els socialistes anunciaven una revolució social en cas que guanyés la dreta. La CEDA presentava un programa amb tres punts clau: la revisió de la Constitució pel que fa als punts laics, la supressió de la reforma agrària i l'amnistia per a les persones acusades de delictes polítics.

Van guanyar els partits de dreta. En una primera fase, el nou executiu tenia el suport de la CEDA, però l'entesa entre radicals i polítics era difícil. Comença el bienni conservador.

Revolució d'octubre de 1934

Després del triomf de la dreta, sectors del PSOE van preparar una insurrecció armada acompanyada d'una vaga general. El motiu amb què es va justificar la revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA al govern.

Catalunya i el 6 d'octubre

Després de la mort de Francesc Macià, Lluís Companys va ser elegit president. Catalunya vivia en aquell moment una situació de tensió social, tant al camp, amb el conflicte entre rabassaires i els propietaris, com a la indústria, amb l'aixecament anarquista de 1932.

Durant el 1934 es van aprovar al Parlament nombroses lleis progressistes, com la Llei de Contractes de Conreu, amb la qual es pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven i es preveia que esdevinguessin en el futur propietaris mitjançant la compra de terres. La República va presentar un recurs que la va anul·lar, al·legant incompetència del Parlament català per legislar en matèria social. Els diputats d'Esquerra Republicana van abandonar el Congrés dels Diputats com a protesta, però la llei va ser aplicada.

Entradas relacionadas: