Bienni Progressista a Espanya: reformes i resistències

Bienni Progressista o d'esquerres

El triomf electoral de Juny de 1931 va permetre al govern republicà-socialista afrontar una reforma radical de la societat espanyola que provocaria moltes resistències i enfrontaments dins del govern. Formaven part del govern els partits republicans d'esquerres –PRRS, ERC-, el PSOE, la Dreta Liberal Republicana i els Republicans Radicals de Lerroux. Serà anomenat com a president de la República Alcalà Zamora, i com a cap de govern a Manuel Azaña. Una vegada fetes les eleccions es formarà una comissió que redactarà la Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931 per majoria. On es declara:

• Espanya com a República de treballadors amb sobirania Nacional i s'estableix que el sufragi es universal per a majors de 23 anys.
• La divisió de poders, on el poder executiu recau sobre el President de la República i els Ministres.
• El poder legislatiu recau sobre el Parlament el qual no te Senat.
• El poder judicial és independent, on ni el Congres ni el Govern poden intervenir. I apareix la figura del jurat per primera vegada.
• El president serà escollit per un periode de 6 anys. Quan aquest sigui escollit nomenarà al President de la República que durarà 4 anys, aquest president te el poder de dissoldre les Corts i pot ser destituit si el 60% del Parlament ho vota.
• Reconeixen els amplis drets dels ciutadans de reunió, associació, expressió.
• Estableix la separació entre església-estat. L'estat és laic. Per tant s'estableix que l'estat ja no paga a l'església, tindran problemes amb el Vaticà.
• Es reconeix l'autonomia de les regions i es reconeix l'estat descentralitzat.

Aquest bienni es caracteritza perquè s'inicien una sèrie de reformes:

• Reforma religiosa: objectiu disminuir la influència de l'església catòlica i aconseguir la separació total. El primer pas és l'aprovació de la Constitució, on es declara l'estat laic i s'aprova la llei de congregacions (limita la quantitat de béns que pot l'església, dissoldre alguna que tingui molta importància, suprimir el pressupost del clergat i s'aprova el divorci). Això va fer que la relació amb el Vaticà es trenqués.
• Reforma militar: objectiu formar un exèrcit professional, disminuir els càrrecs dels oficials i que l'exèrcit defensi la República i eviti els cops d'estat. S'aprova la llei d'oficialitat (per reduir el nombre d'oficials) i la llei Azaña (els militars que es queden havien de jurar fidelitat a la República). Es crea la guardia d'Asalt que era una força d'ordre públic fidel a la República. També es va tancar l'acadèmia militar de Zaragoza (on la majoria eren contraris a la Rep.), s'anul·la la llei de jurisdiccions i els tribunals d'honor. Degut a que molta gent estigués en contra es va fer un cop d'estat a Sevilla (per Sanjurjo), que va fracassar i va ser condemnat a mort.
• Reforma agrària: objectiu eliminar els latifundis i ajudar als petits camperols. Va ser la reforma més important i la que va donar més problemes. El problema va ser que era una llei molt complexa, de difícil aplicació i això va impedir fer gaires expropiacions. Hi havia una manca de pressupost, era insuficient per pagar les indemnitzacions. Es va aprovar la llei de bases de la reforma agrària (expropiació de terres de l'estat per construir assentaments camperols). Es va crear l'institut de la reforma agrària (el que feia els assentaments), però posseïa un pressupost baix, els propietaris s'oposen i faltaven estudis sobre de qui eren les terres. Però degut a la falta de compliment de les promeses els camperols s'enfronten a la Guàrdia Civil (marca el final del Bienni Progressista).
• Reforma educativa: objectiu generalitzar la educació a tota la societat (mixta i laica, obligatòria i gratuïta). Es van construir noves escoles i més pressupost, s'augmenta el número de professors. Com a opositor està l'església. Per tal de millorar la cultura i l'ensenyament es van iniciar les misions pedagògiques.
• Reforma laboral: objectiu millorar les condicions laborals dels treballadors (feta per Francisco Largo Caballero) i es basa en dues lleis. Llei del contracte de treball (regula la negociació col·lectiva) i llei de jurats mixtes (àrbitre dels conflictes dels treballadors amb el patronal). S'estableix la jornada màxima de 8h, la seguretat social i es pugen els salaris. La reforma és criticada pel patronal. La CNT com UGT radicalitzen les seves postures i es distanciaran cada vegada més amb el govern d'esquerres. Sobretot pq les perspectives eren molt elevades.
• Reforma regional: La nova Constitució diu que Espanya és un estat unitari però reconeix el dret d'autonomia de les regions (forçat per la declaració de l'estat català). L'estatut ha de ser aprovat per les Corts. L'estatut d'autonomia de Catalunya s'inicia al 31 i no va ser aprovat fins el 32 (igual que l'estatut Núria però amb alguns dels seus articles retallats, q havia de ser ratificat per les corts, el congres, només per a que pugui entrar en vigor. Al 1936 s'aprova el del País Basc i el de Galícia que mai es va aprovar.