El Bienni Conservador i la Guerra Civil Espanyola (1933-1936)

La Rectificació i el Bienni Conservador (1933-1935)

La Dreta al Poder

El govern de Manuel Azaña va dimitir el setembre de 1933 per la crisi de la coalició republicanosocialista, a causa de desavinences internes i la incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora. Aquest va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre. La dreta es va reorganitzar en diversos grups:

• Els que donaven suport al règim republicà: monàrquics alfonsins (Renovación Española, José Calvo Sotelo), tradicionalistes carlins (Comunión Tradicionalista), i grupuscles feixistes (JONS, Falange Española).
• Els que no es pronunciaven sobre la forma d'estat: acceptaven la República per transformar-la (CEDA, liderada per José María Gil Robles).

El descontentament del proletariat per la manca de reformes i la radicalització política van crear les condicions per a la Guerra Civil, dividint la societat espanyola en dos blocs.

El 19 de novembre de 1933, les eleccions van donar la victòria a les candidatures de dreta i centre. A Catalunya, va guanyar la Lliga. El president de la República va encarregar formar govern a Alejandro Lerroux (Partit Radical), amb el suport de la CEDA. Així va començar el Bienni Conservador, que va suposar una marxa enrere amb la supressió de la Reforma Agrària i l'amnistia per a persones acusades de delictes polítics, com Sanjurjo.

La Revolució d'Octubre de 1934

En un context europeu marcat per l'ascens de Hitler i la persecució de socialistes a Àustria, sectors del PSOE i la UGT, liderats per Francisco Largo Caballero, van preparar una insurrecció armada i una vaga general. La justificació va ser l'entrada al govern de tres membres de la CEDA el 4 d'octubre. Les vagues van fracassar per falta de coordinació, excepte a Astúries, on els obrers van prendre el poder durant dues setmanes. La revolució asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit d'Àfrica, comandat per Franco, amb més de 1.000 morts.

El 6 d'Octubre a Catalunya

Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat el 1933. El 1934, es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que impedia l'expulsió dels rabassaires. El govern de Madrid, a instàncies de la Lliga, la va anul·lar, provocant un gran impacte a l'opinió pública catalana. El 6 d'octubre, coincidint amb la vaga general i l'entrada de la CEDA al govern, Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. La seva crida no va ser seguida, i Companys i el seu govern es van rendir. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès.

L'Obra del Govern de la Generalitat

En poc temps, la Generalitat va realitzar una obra important en economia (creació de serveis d'estadística, Caixes de Dipòsits, impuls a les cooperatives), reforma social (Institut contra l'Atur, Consell de Treball), sanitat (reorganització de l'atenció primària, nous hospitals, campanyes de vacunació) i ensenyament i cultura (construcció d'escoles, Escola Normal Mixta, millora de la situació dels mestres, coeducació, biblioteques populars). També va millorar la situació de la dona amb legislació sobre dret matrimonial, igualtat entre cònjuges i divorci.

El Front Popular (febrer-juliol 1936)

Consolidació de dos blocs antagònics

El Front Popular va unir les forces liberals i d'esquerres. Les eleccions van bipolaritzar l'opinió pública. L'esquerra es va presentar unida (republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes), i la dreta també, amb la CEDA com a principal partit. A Catalunya, el Front d'Esquerres (ERC) es va enfrontar al Front Català d'Ordre (Lliga). El Front Popular va guanyar a les grans ciutats, zones costaneres i territoris nacionalistes, obtenint la majoria al Congrés. La dreta va guanyar a les dues Castelles, Lleó, Navarra i part d'Aragó. El programa del Front Popular era reformista: restauració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, continuació de la reforma agrària.

Preparació de l'aixecament militar

Al març de 1936, van començar els contactes entre generals per a l'aixecament. Les causes profundes eren la resistència als canvis, la descentralització autonòmica i la por a la revolució. L'ordre públic es va deteriorar.

Causes de la Guerra Civil Espanyola

Causes remotes o estructurals

• Revolució liberal incompleta
• Actitud i mentalitat de l'exèrcit (pronunciaments)
• Retard en la modernització ideològica i econòmica
• Marginació de les classes populars
• Context internacional (Revolució Soviètica)

Causes pròximes

• Alternatives polítiques (reformisme, feixisme, comunisme)
• Voluntat dels militars (Mola, Franco)
• Incapacitat per resoldre conflictes
• Triomf del Front Popular (reformes, autonomia catalana)
• Descontentament general i radicalització política
• Conspiració militar
• Assassinat de José Calvo Sotelo

La insurrecció militar i la seva resposta

La revolta es va iniciar a Melilla el 17 de juliol de 1936.

El poder a la zona republicana

• Creació de comitès locals i provincials
• Exèrcit dissolt i substituït per milícies populars
• Dificultats de subsistència i desordres

El poder a la zona insurrecta

• Substitució de les autoritats per la força
• Violència extrema

Espanya va quedar dividida, començant una llarga guerra civil.