El Bienni Conservador (1933-1936): Crisi i Radicalització

El Bienni Conservador (Novembre 1933 - Febrer 1936)

El Desgast del Bienni Reformista i la Polarització

Al llarg de 1933 es va fer més evident el desgast dels polítics del bienni reformista. Grups importants de les classes mitjanes es van anar desplaçant cap a la dreta. Es van crear noves formacions polítiques:

• La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), liderada per Gil Robles.
• La Falange Española (FE), de Primo de Rivera (fill del dictador), que propugnava un govern autoritari de caire feixista.
• El centre-dreta s'aplegava en el Partit Radical de Lerroux.

D'altra banda, les reformes en profunditat que haurien millorat les condicions de vida de les classes més baixes tampoc es van dur a terme. Així, les forces d'esquerra van anar radicalitzant-se: els anarquistes, amb la CNT, van radicalitzar-se també amb un corrent, la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) de Buenaventura Durruti.

Les Eleccions de 1933 i la Victòria de la CEDA

En aquestes condicions, Alcalá Zamora va acceptar la dimissió d'Azaña i va dissoldre les Corts l'octubre de 1933. A les eleccions del 18 de novembre, amb una esquerra desunida i l'abstenció important dels anarquistes, va guanyar la CEDA.

A partir d'aquí es va obrir un període de revisió de les reformes del bienni anterior i va augmentar la radicalització política que va crear les condicions prèvies a la Guerra Civil.

La Liquidació de les Reformes del Bienni Anterior

Alcalá Zamora va nomenar Lerroux cap d'un govern que va començar la liquidació de les reformes fetes al període anterior. Les principals mesures de revisió van ser:

• Paralització de la reforma agrària.
• Anul·lació de l'expropiació de terres als Grandes de España.
• Derogació dels decrets d'assentament i les lleis de salaris.
• Proposta d'amnistia als sublevats amb Sanjurjo el 1932.

La Crisi de 1934: Astúries i Catalunya

Al govern es van acceptar tres membres de la CEDA, i això es va interpretar com una via d'entrada al feixisme. Per tant, la reacció no es va fer esperar. Al dia següent de la formació del nou govern, es van produir vagues generals a les grans ciutats que van fracassar per la falta de coordinació i per la resposta contundent del govern en declarar l'«estat de guerra».

Els Fets d'Octubre a Catalunya

Malgrat això, a Catalunya i Astúries els esdeveniments van assolir especial importància. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar el 6 d'octubre l'Estat Català dins la República, però l'exèrcit va acabar ràpidament amb aquesta situació.

La Revolució Obrera d'Astúries

A Astúries es va iniciar un moviment revolucionari: anarquistes, comunistes i socialistes van ocupar la conca minera i es van proveir d'armes. Vuit mil miners van ocupar pràcticament Astúries i van proclamar la Revolució, creant una nova organització social. Després d'una desesperada resistència, el moviment va ser reprimit per l'exèrcit.

Augment de la Influència de la Dreta i Noves Eleccions

La gravetat dels esdeveniments d'octubre del 1934 va ser un preludi de la Guerra Civil. Al mateix temps, la influència de la CEDA en el govern augmentava i les mesures que prenia eren cada cop més de dretes. Entre les mesures destacades hi havia:

• Nomenament de Gil Robles per al Ministeri de la Guerra.
• Nomenament de Franco per al comandament de l'Estat Major.
• Suspensió del règim autonòmic de Catalunya.
• Devolució de les propietats als jesuïtes.

En aquesta situació de crisi, el desembre de 1935, Alcalá Zamora es va decidir a convocar noves eleccions per al febrer de 1936.