Bernat metge i a mort de Jaume I

BERNAT METGE: el seu llibre lo somni intró. L'humanisme a la península. Naix a Bcn entre 1340-46. 1370 jura com a notari, 1396 mor Joan I, metge estava al seu servei i es acusat de malversació i el responsabilitzen de la mort del rei. OBRE: lo somni és una obra de circumstàncies, però estudiant els personatges mitològics i les tècniques literàries es constata q l'autor rescata el gènere antic del dialeg i deixa una obra a l'altura del gènere classic en una llengua romanç. Lo Somni és una obra suggestiva q convida a la reflexió. Metge es basa en petrarca, plató, cicerón... Lo somni es una nova corrent classitzant amb diàlegs impregnats de trescentistes itaians. La concideració del text com a diàleg s'ha d'enfocar desde la recepció, doncs metge dialoga amb els autors de l'antiguetat (petrarca, boccaccio). El autor i els personatges quan parla amb orfeu i tirèsies es mostra identificat. Metge aplica el que ha aprés de petrarca, tecniques literari. Metge arriva a la idea d'inmortalitat gràcies a una conjunció de classicisme i cristianisme (llibre I). En la descripció de l'infern recordem la Divina Comèdia però els noms dels dimonis perteneixen a la mitologia. Osiga que es una hibridació de la tradició classica i la cristiana a la q aspiraven els 1ers humanistes. Però hi ha una disfunció moral, en els textos classics i mítics, les relacions humanes es basen en l'amor (llibre I) mentre q els autors cristians o fan amb despresi, intransigència i odi. 1.Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filósòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment. 2.Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.
3Orfeu fa una explicació de la seva vida, i després descriu l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dient gairebé literalment fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio. 4.Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció a la reina María de Luna, volent-se'n guanyar el favor. Critica els homes, i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Roís DE CORRELLA: escriu en un estil retòric, culte, en una prosa cuidada q imita als autors clàssics, la seva obra en vers es caract. Per tractar d'amor desde una perspectiva desenganyada i trista. La seva obra en prosa es divideix en 2gr. Narracions miologiq. I religioses. Respecta a les religioses tres de les 5 son de vides de sants. La vida de la glosiosa santa anna, corella escriu una amplia i detallada biogradia de la mare de la verde, per presentarla a monpalava de Castellví, dama sense descendència per a que amb l'exemple de santa anna no es desesperera. (finalitat moralitzant) OBRES AMOROSES: la+ interes. La tragedia de caldesa: l'autor exalta la seva tristesa i el seu dolor i desitja la mort. L'enamorat veu com l'estimada abraça altre home, corella es refereix a ella amb to pejoratiu, expressa l'odi q sent i ella confesa la culpa i diu q mereix l'infern, OBRES MITOLOGIQUES: TRIUNFEN ELS AMORS DESAFORTUNATS I TRÀGICS, LAMENT DE Semidéus, DIVINITATS PAGANES. LAMENTACIONS DE mIRRA E nARCISO E tISBE, LA 1A part basada en metamorfosi amb oportuns canvis, amplificacions i variacions de corella. La ficció sentimental contemporània, Boccaccio en vulga i heroidas aporten a corella el seu gust per els estats emocionals, psicologia interna del personatge, corella posa al servei de la emotivitat dels seus lectors, com a ferramenta per a involucrar la trama i aprenentatge moral. C. Comparteix amb la ficció sentimental el proces d'enamorament com element estructurador d'aquest tipus d'obra, conclou amb les últimes intencions del enamorats: la mort. Finalitat moralitzant o didactica en les obres religioses de lo mitològic i voluntat satírica.

MISTERI D'ELX:  És una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'Edat Mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.  L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'Agost en l'interior de la Basílica de Santa María, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del Segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de Desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola. Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret. Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencíà; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'Edat Mitjana, del Barroc i del Renaixement.

Acte Primer anomenat "Vespra", té lloc el 14 d'Agost. Comença amb María, María Salomé, María Jacobé i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'església. L'Arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la María entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després ascendeix, acompanyada del seu sequi, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una espècie de Viacrucis, la Passió de Crist. dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu Fill. Més tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera Granada i daurada, anomenada com la "magrana", un àngel descendeix per a entonar un cant en què saluda a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a María lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apòstols en el moment de la seua mort. L'àngel ascendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare. Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, María li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'àngel. Ell el rep i entona, més tard, un cant de tristesa. Pujant cap el cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaç de María, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres apòstols (que entren a l'església per tres portesdiferents) se saluden entre ells i canten sorpresos per aquesta coincidència. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu. Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a María i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de María i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant en què esperen la seua resurrecció. Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Déu. Prenen possessió de l'ànima de María, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos càntics. L'arxipreste de Santa María i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre María el palmell daurat. Clou el primer acte.

Acte Segon anomenat Festa, 15 d'Agost. Comença amb l'Arxipreste i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Després d'ells, els apòstols, es van situant al seu voltant. María Salomé, María Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols ascendeixen junts fins al cadafal. Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'l fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament. Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipte, propi de la litúrgia de exèquies.Intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap el cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de María i destruir-lo més tard. El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, comencen a pujar cap el cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de María. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda. Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguin fe en la virginitat de María. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant així als apòstols, que reconeixen a María com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de María. L’orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant-hi l'ànima de la Mare i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de María. Els Cavallers regressen a l'església acompanyant Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'Índia, on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant a la Mare el seu perdó. El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Aquest, porta una corona daurada, la posa suaument sobre el cap de María. Una pluja vinguda del cel cobreix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salva de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamant Visca la Mare de Déu!. La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.