Bens públics purs
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,17 KB
keynianusme-
-> Nom que es dóna a la política econòmica inspirada en les idees de John M. Keynes. L’estat intervé en l’economia en moments de recessió a través de la despesa pública i estimulant la Demanda Agregada, encara que sigui a costa d’incrementar el dèficit públic. Keynes defensa l’efecte “multiplicador” de la inversió pública ben feta.
Les idees de Keynes es van aplicar en els anys trenta com una formula per a sortir de la “Gran depressió”, sobretot als EUA a través del “NEW DEAL” de F.D. Roosevelt. )
idees del keynen.:
a) La despesa pública i el dèficit no poden créixer indefinidament.
b)No tota la despesa pública és útil ni serveix per a rellançar l’economia. C)Amb freqüència l’estat dóna ajudes a empreses ineficients, o a sectors improductius i/o obsolets.
d)Si s’ajuda a empreses o persones potser després s’han d’exigir responsabilitats o retornar el que s’ha donat en ajuts.
e)En els anys setanta es va produir un fenomen no previst per la teoria
keynesiana “l’estanflació”.
Liberalisme economic-->
Política econòmica que vol reduir al màxim la intervenció estatal en matèria econòmica i social.
Neoliberals:
A partir dels anys ‘70 la primera gran crisi econòmica de la postguerra va donar ales als “neoliberals”. El pensament keynesià deixava d’estar de moda. Milton Friedman màxim exponent d’aquesta ideologia.
Decàleg:
1.El mercat (relació lliure entre oferta i demanda) té capacitat per autoregular-se.
2.El mercat sempre acabarà per afavorir els millors i més eficients.
3.La intervenció estatal afavoreix la ineficiència i els sectors més improductius.
4.S’han de reduir els impostos que paguen els ciutadans. És millor tenir els diners a la nostra butxaca que no pas en mans de l’estat.
Els erros de mercat:-->
Són conseqüències negatives atribuïbles al mal funcionament del mercat (relació entre oferta i demanda).
a)Els “neoliberals” consideren que són poc significatius, irrellevants o, en el pitjor dels casos, creuen que la intervenció estatal no farà sinó agreujar la situació.
b)Els “keynesians” són partidaris d’una major intervenció de l’estat. Una intervenció especialment important quan el mercat no funciona correctament.
Inestabilitat econòmica:
Una de les errades més importants de l’economia de mercat és la inestabilitat cíclica (l’activitat econòmica no és lineal).Passa per fluctuacions que tenen fases d’expansió i recessió.En la fase expansiva el principal problema és la inflació.En la fase recessiva és l’atur i el dèficit públic.
Béns públics:
Els béns públics estan disponibles i beneficien a tothom (no rivalitat) i ningú no pot restar exclòs (no excloents).Conclusió: dues característiques els defineixen.
No rivalitat:
el seu ús per part d' algú no limita l'accés a una altra persona.
No són excloents
No hi pot haver discriminació, tothom té dret encara que no paguin.
Béns privats:
L’error del mercat en aquest cas és que la iniciativa privada no ofereix béns públics, perquè no són rendibles o les expectatives d’obtenir beneficis són molt baixes.
Limitacions béns privats:
Molts béns públics, no són il·limitats i un excés de consum pot perjudicar l'accés a aquests béns per part d’altres persones.
Per això parlem de “béns públics impurs” i també de “béns preferents”.
Molts béns públics pateixen del problema del consumidor “paràsit” (evitar pagar impostos).
Externalitats:
Existeix una “externalitat” quan la producció (o el consum) d’un bé afecta a persones o empreses que no participen ni en la seva compra ni en la seva venda. Hi ha externalitats POSITIVES (tenen efectes favorables sobre terceres persones) i externalitats NEGATIVES (els seus efectes són perjudicials).
L’estat ha de potenciar les positives i vetllar perquè es redueixin les negatives i que les empreses “internalitzin” els costos.
L'estat del benestar:
un model d’organització social, econòmic i polític pel qual l’estat assumeix la responsabilitat de garantir a tota la població d’un país l'accés a tot un seguit de serveis bàsics i fa tot el possible perquè aquest dret sigui una realitat.
Tipus de prestacions de l'estat del b.:
1.
Prestacions universals
Arriben a tota la població sense exclusions2.
Prestacions contributives:
les reben una part de la població que ha “pagat” a través de diverses deduccions en el salari i que li donen dret a rebre-les3.
Prestacions socials
Ajudes a les persones amb rendes més baixes.-Perquè aquest sistema d’organització política, econòmica i social sigui possible cal:
·Aplicar una alta tributació sobre la població i les empreses.
·Aplicar polítiques de caràcter redistributiu.
·Garantir una solidaritat intergeneracional.
MODEL ANGLOSAXÓ:
Es caracteritza per una baixa cobertura social per part de l’estat a la població.Es potencia sobretot el paper de l’individu, que ha de buscar solució als seus problemes sense l’ajut d’un estat protector.
Baixa tributació, però poca equitat.
MODEL MEDITERRANI:
Han estat els últims països en entrar
(anys 70/80).El seu desplegament ha estat incomplert. L’estat disposa de recursos limitats per fer-ho realment efectiu.L’estat sovint és força ineficient.