Els béns de les entitats locals, El domini públic. El patrimoni privat de l’Administració.Adquisició de béns

ABSTRACCIÓ:
art no figuratiu que pot expressar emocions íntimes, Suggestions...

ART CONCEPTUAL: corrent que tendeix a la anihilació de l’objecte a favor del concepte.

ARTS DECORATIVES: conjunt d’activitats que tenen com a finalitat la Producció d’objectes destinats a un ús funcional amb valor estètic.

COLLAGE: tècnica que consisteix a enganxar en un suport diversos Elements estructurats amb lliure elecció de formes, colors i qualitats.

Cubisme:
moviment que valora l’expressió del volum i la forma, Contràriament a l’impressionisme. Es bifurca en dues branques: la sintètica (un Objecte des de perspectives diferents) i l’analítica (cossos desintegrats en Components essencials). Origen: Cézanne, Picassó i Braque.

Dadaisme: moviment nascut com a protesta contra qualsevol ordre o Sistema racionalitzat i subjecte a normes.

DISSENY: disciplina que va néixer de l’estètica industrial amb la Finalitat de millorar els objectes utilitaris produïts industrialment.

ECLECTICISME: barreja d’estils i formes. Corrent que admira les obres Mestres de tots els temps i estils.

EXPRESSIONISME: moviment preocupat per traslladar a l’art l’expressió Dels sentiments i del món, les vivències interiors de l’artista. Les seves Obres miren de reflectir angoixes i sentiments de l’ésser humà davant la Incertesa dels temps contemporanis.

FAUVISME: moviment en què els pintors només empren tons purs, inventats, Sense relació amb la realitat. Neguen la licitud de buscar la forma per mitjà De la llum i l’ombra o la representació de l’espai basada en el clarobscur.

Futurisme: vol expressar el dinamisme de la vida moderna, mecanitzada i Industrialitzada. Hi ha sensació de moviment o dels sentiments dinàmics però la Forma pot ser entesa per l’espectador i el fa partícip del que es representa. Estudia Sobretot el moviment, i prescindeix de les línies contínues, de l’harmonia i Del bon gust.

IMPRESSIONISME: estudi científic de la llum, el color, l’ombra, el Contrast... Es pinta a l’aire lliure i es pretén copsar el moment fugaç, la Impressió instantània. Posen en contacte els colors per produir diferents Efectes atmosfèrics sorprenents.

Modernisme: estil rebuscat i dinàmic que consisteix a adequar els Productes artístics a la vida moderna i els objectes moderns al gust artístic. Destaca la seva influència en les arts industrials i decoratives, en què S’aprecia l’ús de temes florals i fauna aquàtica.

MUSEU: edifici destinat a l’exposició pública de col·leccions i obres D’art. La seva tutela pot ser de l’Estat, de corporacions de Dret públic o d’entitats Benèfiques o culturals.

NO FIGURATIU: abstracció. Art que no reprodueix les formes de la natura Ni s’inspira.

POP ART: art popular. Aquest moviment es desenvolupa amb al·lusions a Una iconografia popular, quotidiana i lligada a la cultura de masses.

ORGÀNICA: arquitectura que defensa el desenvolupament orgànic de les parts I conjunts combinats amb el paisatge i els elements naturals emprats en la Construcció.

PATRIMONI: béns referents a la història de la civilització que pel seu Mèrit artístic o pel seu valor històric,  considerats monuments dignes de ser Conservats.

PERFORMANCE: art d’acció que cobreix un ampli camp de pràctiques Artístiques. Modalitat de posada en escena precisa i calculada, irrepetibles i Davant un públic passiu.

POSTIMPRESSIONISME: etapa caracteritzada per una major preocupació per Les sensacions tàctils enfront del predomini de la sensació visual.

READY-MADE: acceptació d’objectes ja fets o fabricats, generalment Suggestius, per exemple un vàter de porcellana, i la seva exhibició com a obres D’art.

Realisme: tendència que intenta reproduir fidelment la realitat. A Diferència del Naturalisme, és menys cru i descarnat, i hi afegeix a la Intenció reproductiva una relació dialèctica i un judici de l’artista sobre la Realitat interpretada.

ROMANTICISME: moviment cultural que a reaccionar contra l’academicisme Regnant i el Neoclàssic, i que va dirigir l’atenció a un altre tipus de temes, com Els relatius a l’Edat Mitjana i al passat nacional. Va introduir definitivament En l’art la valoració del color i la matèria igual o fins i tot per damunt del Dibuix i la forma.

Surrealisme: tendència artística que manca de controls racionals sobre L’expressió, fa servir imatges de procedència psíquica, onírica i subjectivista I que procura reflectir l’inconscient i el subconscient en oposició a allò Factual i objectiu.