Bens demanials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,71 KB
Federalisme fiscal: distribuir entre els diversos governs d’un país les funcions i els recursos d’una manera eficient.
La distribució dels diferents recursos economics d’un país entre els diversos nivells de governs d’aquest.
Tres grans objectius:
Aconseguir una eficient assignació de recursos.
Aconseguir l’estabilitat econòmica.
Aconseguir la distribució òptima de la renda i riquesa.
L’incompliment d’aquests objectius donava la fallada de mercat. La primera fallada fou la recessió o la inflació. La segona fou l’eficient assignació dels recursos en alguns casos, que era el problema de l’existència dels monopolis en el cas de la oferta, i en el cas de la demanda l’existència dels béns públics. La tercera fallada fou la distribució injusta de la riquesa. Això segons els diferents criteris. (Maxi- min...).
L’objectiu del federalisme fiscal consisteix: com hem de signar aquestes tres opcions per evitar les fallades de mercat en els diversos nivells governs.
Nivells de governs:
Supranacional (UE)
L’administració central ( administració de l’estat, i la seguretat social)
Administració autonòmica (Comunitats Autònomes, dins de les CCAA tenim les de naturalesa foral i les de naturalesa comú).
Administració local (província governada per diputacions i municipis governada per ajuntaments).
S’ha d’assignar les funcions en els diferents nivells de governs.
Dins de la regulació:
L’assignació de recursos ho ha de decidir l’administració supranacional i l’estat. Si ens fixem en la prohibició de la majoria de béns públics no ho ha de fer la que estigui més a prop dels ciutadans. Però la resta de béns públics ho ha de fer la que estigui més a prop dels ciutadans com la sanitat pública ja que coneixen les preferències del ciutadans, el mateix passa amb l’ensenyament.(administració local).
Si anem al tema de la distribució eficient de la renda i la riquesa, és el que es denomina “votar con los pies”, quan és vol fer una redistribució de manera local, a Catalunya no interessa una política així ja que no es tan pobra com Andalusia. La política que s’aplicaria a Catalunya és un fer impostos més baixos. Al final ens trobaríem en que hi hauria una estabilitat desigualitzada. Ja que a Catalunya trobaríem molts rics, però pocs treballadors. La distribució de la renda ho ha de fer la supranacional (UE), els fons de cohesions, que s’encarrega de legions de tipus 1 (regions més necessitades de cada estat, volen aconseguir que la renda per capita d’aquestes regions s’acosti a la mitjana europea, El problema que té