bell hooks: amor, espiritualitat i futur del feminisme

Introducció

Bona tarda, sóc Maria Paladella i avui analitzaré els capítols 17, 18 i 19 del llibre El feminismo es para todo el mundo de bell hooks.

Com ja sabeu, era una pensadora feminista nord-americana que entenia el feminisme com un moviment per acabar amb el sexisme, però també amb el racisme i el capitalisme. La seva proposta no era només política sinó també ètica i transformadora.

La tesi que connecta els tres capítols és clara: no pot existir justícia sense transformar les relacions íntimes, espirituals i socials.

Capítol 17: Amor

hooks parteix d'una experiència històrica: moltes dones van arribar al feminisme decebudes per relacions heterosexuals desiguals.

El feminisme inicial va reaccionar desconfiant de l'amor romàntic. Però hooks reconeixia que aquella crítica era incompleta: no n'hi havia prou amb rebutjar l'amor, calia redefinir-lo.

Aquí hi ha el punt clau: el problema no és estimar, sinó com hem après a estimar dins del patriarcat.

En la cultura patriarcal

• L'amor es vincula a la possessió.
• La gelosia es romantitza.
• El sacrifici femení es naturalitza.
• La violència es justifica com a «passió».

hooks diu que això no és amor: és dominació emocional.

Aquesta idea és molt actual si pensem en:

• relacions adolescents marcades pel control digital,
• discursos que associen la masculinitat amb el poder,
• feminicidis que sovint es narren com a drames passionals.

La seva aportació és radical perquè afirma que el feminisme és una teoria de l'amor.

Un amor basat en:

• reconeixement mutu,
• responsabilitat,
• creixement compartit,
• absència de por.

hooks no vol destruir la parella heterosexual: vol despatriarcalitzar-la.

Un exemple recent que podem analitzar és el feminicidi que va tenir lloc el 9 de desembre de 2025 a L'Hospitalet de Llobregat, on un home va matar la seva parella al domicili que compartien.

Tot i que ara ens trobem al 2026, aquest cas és rellevant perquè forma part dels feminicidis registrats l'any passat a Catalunya. La notícia explicava que els Mossos van rebre l'avís per una «baralla» i que posteriorment es va localitzar el cos de la dona amb signes de violència.

També s'indicava que era el novè feminicidi de l'any 2025 i que, des del 2012, s'han registrat més de 150 assassinats per violència masclista a Catalunya.

Un aspecte important d'aquesta notícia és el llenguatge que utilitza. Inicialment es parla d'una «baralla». Però si el resultat és l'assassinat d'una dona, podem considerar que era un conflicte entre dues persones en igualtat de condicions?

La paraula «baralla» fa pensar en un enfrontament simètric, com si totes dues parts tinguessin el mateix poder. Però bell hooks explica que la violència dins la parella no és un simple conflicte emocional, sinó una expressió de dominació estructural. No és només una discussió que acaba malament, sinó el resultat d'una relació desigual marcada pel patriarcat.

A més, no és un cas aïllat: era el novè feminicidi de l'any. Això indica que hi ha un patró. hooks defensa que la violència masclista no és un error individual, sinó el reflex d'una cultura que associa l'amor amb la possessió.

Si ens han ensenyat que la parella és «meva» o que la gelosia és una prova d'amor, estem normalitzant el control. I quan aquest control es veu amenaçat, pot aparèixer la violència.

Capítol 18: Espiritualitat i fe

La idea central del capítol 18 és que no hi pot haver una transformació feminista real sense una transformació espiritual. bell hooks mostra que la religió patriarcal no és només una creença privada, sinó un sistema que educa, especialment dins la família, i que ha legitimat històricament la subordinació de les dones i el control del seu cos.

hooks critica els fonamentalismes religiosos perquè justifiquen el control de la sexualitat, la maternitat i els drets reproductius, però deixa clar que el feminisme no ha d'estar en contra de la fe. El que proposa és una espiritualitat feminista que connecti la lluita per la justícia amb el sentit de la vida i la cura del cos i de les emocions.

Aquesta mirada connecta amb debats actuals com el dret a l'avortament, l'educació sexual a les escoles o el creixement de discursos religiosos conservadors. hooks diria que aquests conflictes no són només polítics, sinó espirituals i simbòlics, perquè defineixen qui té autoritat sobre el cos de les dones.

Aquesta proposta es pot relacionar directament amb Montserrat Escribano, teòloga feminista catalana especialitzada en cristianisme i gènere. Escribano analitza com la tradició cristiana patriarcal ha transmès models de dona basats en la culpa, el silenci i el sacrifici, sobretot dins l'àmbit familiar. Igual que hooks, defensa que no cal abandonar la fe, sinó reinterpretar-la des d'una perspectiva feminista que permeti viure l'espiritualitat com un espai d'alliberament i no d'opressió.

Capítol 19: Futur i estratègia

Aquest capítol planteja que el feminisme només pot avançar si és capaç de pensar el futur sense quedar-se atrapat en formes antigues de lluita. hooks ens alerta que quan el feminisme es converteix només en reformes, en discurs institucional o en identitat, perd la seva força transformadora i deixa intactes les estructures de poder.

Això es veu clarament avui en com els mitjans de comunicació tracten les qüestions de gènere: es parla de violència masclista, conciliació o empoderament, però sovint sense qüestionar el patriarcat com a sistema. Es parla de dones, però no sempre de feminisme, i encara menys de dominació masculina, classe social o racisme.

hooks també ens fa pensar en l'educació. Defensa que sense una educació feminista de masses, accessible i comprensible, el moviment no pot arrelar. Avui això es reflecteix en escoles on es promou la igualtat, però no sempre es donen eines per entendre com el sexisme s'aprèn a casa, a l'aula o a través dels mitjans.

Finalment, el capítol insisteix que el feminisme ha de ser radical i inclusiu, i que els homes han de formar part del canvi. No perquè el feminisme perdi força, sinó perquè sense transformar totes les relacions socials, el patriarcat continuarà intacte. El feminisme amb visió de futur no és una moda; és una necessitat col·lectiva.

Reflexió del llibre

Aquest llibre presenta el feminisme com un projecte polític, educatiu i cultural orientat a desmantellar el sexisme i totes les formes de dominació associades. Al llarg del llibre, bell hooks mostra que la desigualtat de gènere no es manté només per les lleis, sinó sobretot a través de la família, l'educació, la religió i els mitjans de comunicació. Una de les aportacions clau és la crítica a un feminisme reduït a reformes legals o a interessos de classe, que deixa intactes les estructures de poder.

hooks defensa un feminisme radical en el sentit profund del terme: anar a l'arrel del problema. El llibre evidencia que sense una educació feminista accessible i de masses, el feminisme perd capacitat transformadora. També posa de manifest que la inclusió dels homes és imprescindible per alterar les relacions de dominació. La conclusió central és clara: els drets conquerits sense un canvi estructural són fràgils i reversibles, i només un feminisme crític, inclusiu i pedagògic pot garantir una transformació social duradora.

Preguntes

1. Creieu que és possible parlar d'amor en una societat patriarcal sense reproduir relacions de poder?
2. Penseu que la religió pot ser compatible amb el feminisme avui dia, o està massa vinculada al control del cos i de la sexualitat de les dones?
3. Creieu que el feminisme actual ha perdut força transformadora o que, al contrari, ha guanyat eficàcia entrant a les institucions?
4. Eduquem realment en igualtat o només ensenyem a no dir segons quines coses en públic?
5. Si el feminisme no canvia les relacions quotidianes (parella, família, amistats), té sentit parlar de victòria feminista?