Bases socioeconòmiques de la societat feudal

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

ALTA EPOCA MEDIEVAL


La mort de l'emperador de Roma i la caiguda de L'Imperi d'Occident al 476 dC fa que aquest any sigui considerat el darrer del Món antic i el primer d'una nova època que duraria Déu segles: l’època medieval (476 dC —1453 dC). L'època medieval esta marcada per dues glaciacions, amb una Pausa entre ambdues, i per la malaltia de la pesta, la qual redueix la població Fins a la meitat. L'alta època medieval:
 Durant aquesta època apareix l'Islam de la mà Del profeta Mahoma i com a conseqüència la divisió del territori mediterrani en Dues religions. Carlemany unifica el territori 'europeu' (França, Itàlia, nord D'Espanya, Alemanya) en el Sacre Imperi ROMà per lluitar contra els islàmics i Germànics. La principal característica dels primers segles de l'època medieval Es la decadència de les ciutats com a conseqüència de la pèrdua del seu poder Polític fins aleshores vinculat al poder imperial, i també la progressiva Destrucció de les comunicacions Arrúïna el comerç i impedeix el transport de llarga Distancia. Les ciutats esdevenen organismes inútils sobre els que es planeja la Misèria i cauen en decadència, es produeix un procés de desurbanització. A Partir del segle III, els benestants s'havien traslladat al camp i s'havien Instal·lat a territoris agrícoles amb un nucli edificat, sovint fortificat. La descentralització del poder de Roma provoca Una desestructura de la societat, es substitueix el sistema ROMà pel feudalisme:
Contracte privat sense base legal que s'acaba assentant coma Sistema polític. Aquest nou sistema fou la resposta organitzativa d'una Societat indefensa i no protegida pets poders de l'Estat, també propiciava la Reforma del camp i la ramaderia, el creixement demogràfic i econòmic. El feudalisme propicia la fragmentació del Poder, per tant, es debiliten el poder reial i l'eclesiàstic a favor de la Noblesa, això creava un clima de violència persistent, per tant, es va Potenciar la cavalleria i es predicaren les croades per tal de reconquerir Terra Santa; les croades van millorar el domini de la Mediterrània i van Propiciar la comunicació i el comerç. 

La baixa època medieval:

La societat experimenta canvis molt positius: I’economia agrària va creixent, en gran part grades a la revolució de la tècnica En els sistemes de conreu, la invenció del molí d'aigua, el descobriment de la Rotació de cultius i el perfeccionament dels sistemes de producció del ferro. Tots aquests avenços generen mes aliments, i Per tant, mes població, això fa que hi hagi més mà d'obra i més gent sense Treball. Això crearà els comerciants, que agafaran aquest excés de producte i El vendran. Els comerciants busquen alliberar-se dels Impostos de la servitud feudal i cap als segles XI i XII es formen els burgs, Uns teixits residencials construïts a les afores de les ciutats o castells, Entorn del mercat. Els habitatges d'aquests s'anomenen burgs. Com que es volen camins segurs per anar a Vendre a ciutats llunyanes, però no es vol pagar la protecció del senyor Feudal, es contracten mercenaris i milícies per protegir els camins. Més tard, L'aliança de ciutats i Corones (conjunt de ciutats), s'imposen sobre el poder Feudal i apliquen les Lleis. 

DESURBANITZACIÓ

Generalment totes les ciutats durant l’edat Mitjana funcionen de la mateixa manera: hi ha un Nucli original (urbs) (part que queda dins de la muralla que impedeix créixer La ciutat)
I
burgus (població que queda fora de la muralla, quasi sempre es forma al Voltant del mercat i presenta una geometria poc regular). La Barcino romana era Una petita ciutat octogonal (més fàcil de defensar), es creu que la seva Fortuna i el seu paper de ciutat rellevant a la mediterrània s’inicià precisament A l’època medieval, com a conseqüència  Del seu caràcter de ciutat fortificada adoptat en la baixa època imperial Per a protegir-se dels bàrbars i de la pressió de l’Islam. Poc a poc noves àrees Poblades, burgs, s’instal·laren fora de les muralles romanes, en els camins d’entrada O sortida de la ciutat, al costat de capelles o ermites. Amb el temps sorgiren Les viles noves, com la Vilanova del Pi, etc. A l’interíor del Recinte emmurallat la ciutat anava creixent, construint noves edificacions Medieval sobre les romanes, això provocarà una elevació del nivell del sòl, que Haurà de comunicar-se amb el recinte de fora de les muralles mitjançant Baixades. La ciutat creixia i En començar la baixa època medieval, Barcelona tenia ple domini sobre tot el Pla, és a dir, de Collserola al mar i del Besòs al Llobregat. A partir del 1.250, El rei Jaume I va fer construir a Barcelona un recinte de muralles extern que Englobés les viles noves. Allà es traslladen per edicte els treballadors del Peix i la pell degut a la contaminació que provoquen. Un segle després, El rei Pere el Cerimoniós, que havia fet bastir les muralles de Montblanc i de Morella, va tornar a ampliar el recinte de muralles (1.374) cap a ponent, que Abraçava el Raval. Aquesta ampliació englobava la nova Drassana. La muralla de La Rambla quedava doncs en segon terme. En el Segle XIV es Van redactar les Ordinacions d’en Sanctacília, que regien l’ús del sòl i la construcció De la ciutat. El Consell de Cent creà dos obrers per controlar i impulsar les Obres. La crisi baix medieval va afectar la Corona d’Aragó: la pesta, la disminució Demogràfica, la davallada econòmica, problemes polítics, la unificació espanyola, Entre d’altres, van impedir el desenvolupament urbà del Raval, que no va Omplir-se fins a començaments del Segle XIX.

Entradas relacionadas: