Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Context, Obra i Influències Estètiques

Context i Influència en la Poesia Catalana

Entre finals del segle XIX i començament del XX, la poesia catalana es desenvolupa sota la influència dels corrents estètics del Modernisme (representat per Joan Maragall) i del Noucentisme (amb Josep Carner).

El Noucentisme i l'Auge a Catalunya

El Noucentisme, que se sol donar per acabat a l’entorn de 1923, al començament de la dictadura de Primo de Rivera, va tenir el seu auge en el període comprès entre 1906 i 1910. A Mallorca, el Modernisme de Miquel dels Sants Oliver o de Gabriel Alomar s’encavalca amb la presència de l’Escola Mallorquina.

L'Impacte de les Avantguardes Europees

En els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, la literatura i l’art europeus són commoguts pel futurisme de Marinetti i les avantguardes. A Catalunya, el Noucentisme, representat per poetes com Carner o López-Picó, comença a evolucionar –empès per la nova generació de poetes joves, com Carles Riba i J.V. Foix– cap a un marcat simbolisme d’influència francesa i europea.

Rosselló-Pòrcel i les Seves Referències Intel·lectuals

Durant els anys en què cursa estudis a Barcelona, Rosselló-Pòrcel té ocasió de situar-se en l’ambient cultural sorgit de la Segona República i de participar en els moviments socials i polítics del moment. Allà pren contacte amb Carles Riba, que per a ell serà sempre una referència intel·lectual.

Aquestes influències, juntament amb el substrat més íntim que prové de l’Escola Mallorquina, donaran com a resultat una poesia en què es detecten tres ingredients fonamentals:

• Purisme
• Surrealisme
• Neopopularisme

La Generació del 36: Ruptura i Experiència de Guerra

Joan Fuster va definir aquesta generació com la formada per aquells que, entre vint i vint-i-sis anys, es trobaven en ple període d’iniciació literària quan es va produir la ruptura de la Guerra Civil Espanyola.

Membres Destacats de la Generació del 36

En formen part:

• Salvador Espriu
• Joan Vinyoli
• Josep Maria Boix i Selva
• Joan Teixidor
• Rosa Leveroni
• Màrius Torres
• El mateix Rosselló-Pòrcel

A part de l’edat, el que els uneix d’una manera fonamental és l’experiència de la guerra, que va suposar sovint la ruptura amb projectes personals tot just esbossats, i l’exili en algun cas.

Obra Publicada i Llegat Fonamental

Rosselló-Pòrcel va publicar en vida dos llibres de poesia:

1. Nou poemes (1933)
2. Quadern de sonets (1934)

Al cap de pocs mesos de la seva mort, el 1938, va aparèixer Imitació del foc, l’obra de maduresa que, al llarg dels anys posteriors, ha estat considerada un dels llibres fonamentals en la poesia catalana del segle XX. En conjunt, la poesia rosselloniana respon al clima intel·lectual de la seva època i es deixa impregnar pels corrents avantguardistes europeus.

Estil i Llenguatge Poètic

En Rosselló-Pòrcel, el surrealisme, el neopopularisme i la poesia pura tindran cabuda gairebé de la mateixa manera, encara que en la seva veu personal destaquen sobretot els trets d’abstracció i intel·lectualisme que més l’acosten a la figura d’un poeta racional.

L'Esforç pel Domini del Llenguatge

L’esforç pel domini del llenguatge és un lloc comú en la poesia intel·lectualista de l’època. Un dels recursos utilitzats per Rosselló en tota la seva obra per emfatitzar el dinamisme de les imatges poètiques (dinamisme heretat de les avantguardes) serà el de l’el·lipsi i, sobretot, l’elisió freqüent dels verbs i dels articles o l’ús de la forma verbal de l’infinitiu.

Anàlisi de les Primeres Obres

Nou poemes (1933)

És un llibre que presenta en les seves escasses composicions una àmplia gamma de recursos estilístics que el poeta desenvoluparà més endavant, i que s’endinsa per primera vegada en la creació com a assumpte intrínsecament poètic.

Quadern de sonets (1934)

Amb el títol equívoc de Quadern de sonets (1934) s’agrupen onze composicions que tan sols respecten el nombre de catorze versos canònics de l’estructura del sonet.