El Barroc i la Il·lustració

El Barroc

S.XVII. És una reacció en contra del renaixement, si el renaixement representa l’equilibri i la serenitat, el barroc es caracteritza per l’afany d’impresionar. Manifestava la brevetat de la vida, una actitud pessimista i desenganyada, elements contraris (vida i mort, lletjor i bellesa…) i el contrast i exageració. Els dogmas del renaixement entren en crisi i són: l’admiració pels clàssics i l’optimisme racionalista. L’home del barroc desconfia cada vegada més del món i de la seva capacitat d’entendre’l, per tant, es tracta d’un art de lluïment, per lluir-se. S’exploren els recursos de la retòrica (sintaxi, versificació). L'estètica du a la convicció de tot es una il·lusió. Darrere de la bellesa tot es engany. El concepte de fugacitat del temps porta a la creença de la inestabilitat de les classes i el pessimisme.

Situació de la llengua

Al s.XVII continua sent el català la llengua oficial, a l’ensenyament i a la comunicació quotidiana. Però la literatura culta es va fer progressivament en castellà. Alguns autors catalans escrivien en català però copiaven els models castellans. Alternaven l’ús del català amb el castellà.

Il·lustració

Pretén recuperar els ideals del Renaixement. S’expresava en català. El Decret de Nova Planta, per Felip V, posava al català com una llengua vulgar, allunyat de l’alta cultura. Defensen:

• La ciencia empírica: que es diferencia de la especulació religiosa. BUsquen una explicació científica.

• Exaltació de la raó: la ciencia va lligada amb la raó. Confiança en el progrés i la raó per assolir la felicitat.

• Voluntat didàctica i ideològica.

• Concepte de llibertat natural: tots els homes neixen iguals i són lliures per naturalesa

Neoclassicisme

Moviment artístic. Imiten els models classics

• Versemblança: ha de ser creïble. Defugen de la fantasía i les exageracions del barroc

• Unitat d’estil: eviten els contrastos

• Finalitat moralitzadora i didàctica, com les faules. Per ensenyar alguna cosa. No per quedar maco com al barroc.

Situació de la llengua:

• Guerra de successió (1714) com a consequencia es fa el Decret de Nova Planta 1716. És un document on el català desapareix a l’ensenyament, administració i a l'església. Es produeix una situació de diglòssia (dues llengües en el mateix territori pero no amb les mateixes condicions). La llengua culta era el castellà i el català la popular.