Barreres semàntiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,67 KB
La presa de decisions en grup
1) Per votació democràtica
*El coordinador de la reuníó informa i centra el tema objecte de la presa de decisió.
*El grup analitza, debat i discuteix alternatives.
*El grup decideix per votació l'opció majoritària.
Majoria Simple:
Més vots a favor que en contra
Majoria Absoluta:
La meitat de vots més 1
Unanimitat:
Coincidència de tots els vots en el mateix resultat
Problemesde les decisions acordades per votació:
*La decisió adoptada per majoria implica la divisió dins del grup entre vencedors i vençuts.
*La decisió que es prengui, difícilment implica a tots els membres.
*La votació en tot grup o equip de treball ha de fer-se, en principi, de forma secreta.
2) De forma parlamentària
*La Coordinació de la reuníó exposa i contextualitza el tema.
*Es plantegen i s'analitzen les diferents alternatives.
*El tema es discuteix, però no s'arriba a votar fins que s'esgoten les raons.
La votació s'ofereix com a solució, però el grup es compromet a acceptar i assumir la decisió de la majoria.
*Com en la forma anterior, la decisió es basa en la votació, però es fa un esforç per integrar a les minories.
*Amb la decisió presa s'intenta implicar a tots, i es creen mecanismes de seguiment i control per part del grup.
3) Per consens
El consens es produeix en la presa de decisions quan totes les persones que intervenen assumeixen la decisió final com si anés la seva pròpia.
*La decisió es pren per consens, no arribant-se mai a la votació.
*Ha d'haver-hi molta comunicació:
A tots els nivells, ja que totes les opinions han de ser escoltades.
*
Plena participació:
per aconseguir un alt grau de compromís amb la decisió final.
*
Implicació:
davant qualsevol dificultat ningú nega la seva col·laboració.
*
Crea un bon ambient de treball i un bon clima de relacions personals.
*
S'aconsella el consens a través del pacte i de la negociació
No és aconsellable la votació, ja que, en certs temes, es corre el risc que els resultats de la mateixa no siguin acceptats i assumits.
*Aquesta forma de treball i de decidir és molt més lenta, però més eficaç, ja que tot el grup participa i s'implica en la decisió.
Tipus de Comunicació:
(No es contempla l'escrita)
A) Comunicació verbal
Se serveix del llenguatge
Barreres principals de la Comunicació verbal:
Barreres semàntiques
(semàntica = estudi del significat de les paraules)
· Ús incorrecte de les paraules Per que l'emissor desconeix el seu significat
· Desconeixement del significat Per part del receptor
Barreres psicològiques: La personalitat,
Caràcter, forma de viure les experiències, creences, actituds, prejudicis, pors…
Fa que les persones siguin diferents i es pot deformar el contingut de la
Comunicació.
Barreres fisiològiques: Incapacitats auditives
O físiques donen com resultat l'escoltar malament, expressar-se amb dificultats
-Barreres físiques
Barreres socioculturals: Diferències culturals,
Socials, religioses, ètniques, costums…
B) Comunicació no verbal
No participa el llenguatge en si.
No només transmetem significats Amb la roba i altres objectes d'ús personal; no només amb el cotxe o qualsevol Altra possessió més o menys costosa; no només amb la nostre manera particular De pronunciar l'idioma que parlem; no només amb l'entonació i els silencis amb Que marquem el ritme de la nostra parla.
També amb els gestos, sobretot amb aquells Inadvertits que la nostra cara i el nostre cos manifesta en segons i que Transmeten una impressió, tan fugaç, com penetrant.
Àrees de la Comunicació no verbal:
1-El Parallenguatge : Són els senyals vocals no verbals, Els seus components són:
Qualificatius vocals: volum, velocitat,
Pauses, silencis… Perquè el missatge sigui entenedor ha de ser entre 100 i 150
Paraules per minut
-To de la veu: És diferent Dir “vine aquí” en diferents tons, pot demostrar: M'alegro de veure't, Obeeix, Estàs en perill, Mira el que he trobat.
-Caracteritzacions vocals: Riure, plorar, badallar, empassar...
-Segregats vocals: sons Com: um, oh, uh, mm…
2-La Proxèmica: Comunicació mitjançant l'espai Personal, ús de l'espai social i personal, distàncies
Hi ha quatre zones diferents en Què la persona actua:
-Zona pública: més de 3,6 M.: anar pel carrer…
-Zona social: 1,23-3,6 m.: Relacions socials ocasionals, gent que no es coneix bé
-Zona personal: 46 Cm.-1,22 m.: reuníó social, treball, festes..
-Zona íntima: 15-45 cm. Persones estimades, familiars. Hi ha una subzona de menys de 15 cm. I contacte Físic és la zona íntima privada.
3-L’Hàptica:
Comunicació mitjançant
El tacte. Pot provocar tant reaccions negatives com a positives, segons la
Configuració de les persones i les circumstàncies. Entusiasme, tendresa,
Manifestació de suport afectiu i té molts altres significats.
4-L'aparença: Vestimenta, maquillatge…
5-Sistemes Físics:
-Químic: Llàgrimes, suor
-Dèrmic: enrogiment, pal·lidesa…
-Tèrmic: canvis de temperatura Corporal
6- La Kinèsica:
Comunicació mitjançant el cos, es refereix als moviments corporals
-El cap: Assentir, negar, Cap a dalt és actitud neutral, cap inclinat a un costat demostra interès, cap Avall és actitud negativa.
-L'expressió facial: El
Front, celles, ulls, parpelles i boca, expressen sis emocions principals:
Alegria, sorpresa, tristesa, por, ira, fàstic o menyspreu. Hi ha divisions
: Oculèsica
Comunicació mitjançant els Ulls…
·Elements primaris: Són els més Importants - Nas, Boca, Ulls, Mentó
·Elements secundaris: -Pòmuls, Orelles, Galtes
El psiquiatre Louis Corman en el 1937 divideix el rostre en 3 parts
-Zona superior: Crani, Front, temples (sienes), celles: És la zona cerebral, assenyala l'aptitud Mental, intel·ligència, pensament
-Zona mitjana: Pòmuls, Galtes, ulls, nas: Zona afectiva, assenyala els sentiments
-Zona inferior: Mandíbula Inferior, boca, llavis: Zona instintiva, assenyala la tendència a l'hedonisme (cerca del plaer): Alimentar-se, seguretat, arts, bona companyia, gratificació Sexual, prestigi.