Les banderes de la Guerra Civil Espanyola

1. +0.7 Aquesta font és una imatge de dues banderes espanyoles, la republicana i la franquista. Es tracta d’una reproducció de l’Institut d’Història i Cultura Militar a Madrid. És una font no textual i de caire polític/social.

Aquesta font tracta sobre les dues banderes més representatives a Espanya durant la Guerra Civil: la republicana, a l’esquerra, i la franquista, a la dreta. Són les banderes dels dos bàndols de la guerra. D’una banda, la bandera republicana consta de tres colors: groc, lila i vermell, i l’escut de la 2a República Espanyola al centre, junt amb el peu d’imatge: “la llegenda de la cinta que envolta les columnes diu <>”.

D’altra banda, la bandera franquista es bicolor i consta dels colors típics (actuals) d’Espanya: el vermell i el groc. Al centre es pot observar l’escut franquista, format, principalment per l’àguila de San Juan i altres elements tradicionals espanyols. A peu d’imatge hi ha escrit “El lema de la cinta superior és <> i la llegenda al voltant de les columnes és <>”.

2. +0.75 Aquesta font pertany al context temàtic de la Guerra Civil (1936-1939) a Espanya, del bàndol republicà i nacional

És un context històric caracteritzat per la consolidació dels bàndols rivals durant la Guerra Civil, el republicà i el nacional, durant la darreria de juliol. D’una banda, el bàndol insurrecte rep el suport de les classes mitjanes i altes descontentes amb la República. Hi destaquen els militars conservadors, els monàrquics de dretes, els tradicionalistes i els falangistes, així com els membres de les ideologies afines al nacionalisme i al feixisme, i aquells que suporten el feixisme italià, alemany i el catolicisme, ja que han vist que han solucionat les crisis en els seus respectius països. Entre els principals objectius del bàndol nacional hi trobem el restabliment de l’ordre a partir d’una dictadura militar, per tal d’evitar el caos de la reforma social, i la recomposició del poder civil en forma de monarquia o república. No obstant, el seu principal problema és el debat sobre quin tipus de govern implantar, ja que els monàrquics i els membres del partit polític CEDA opten pel retorn de la monarquia, mentre que la falange vol un sistema feixista amb Primo de Rivera, i els carlins al seu hereu carlista.

D’altra banda seran lleials a la república les classes populars, la petita burgesia i els pagesos sense terres, així com també els socialistes, comunistes i anarcosindicalistes (denominats “rojos” pel bàndol nacional). Dins dels qui donen suport també podem trobar a la burgesia il·lustrada i als artistes o persones amb professions liberals. Això va provocar que l’únic que tenien en comú al bàndol republicà era el seu odi contra el feixisme, però tenien objectius diferents. D’una banda, els republicans prioritzaven guanyar guerra per mantenir la república i després fer la revolució social, mentre que els anarquistes i socialistes optaven per la revolució social abans de la guerra.

3. +1 A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

En primer lloc, s’observa que mentre que l’escut republicà és tricolor, el franquisme és bicolor, això és degut a que les dues banderes incorporen els colors de la bandera tradicional espanyola: el vermell i el groc, però la republicana incorpora el color lila, no només per tal de simbolitzar el canvi radical en el sistema de govern, sinó també per reconèixer els comuns de Castella com a part vital d’un nou estat, sota el suposat de que els colors vermell i groc representen els pobles de l’antiga Corona d’Aragó i creient -erròniament- que la bandera de Castella havia estat morada. Cal esmentar que el vermell i el groc també són colors fàcils de reconèixer i era molt útil a la Marina per poder reconèixer els vaixells nacionals. A més, trobem que les dos inclouen variants de l’escut d’Espanya, amb el lema “Plus Ultra”, d’aquesta manera, dins dels  seus ideals polítics, inclouen el lema originari de l’escut Espanyol, per fer referència a que volen una república (en el cas republicà) o un feixisme (en el cas franquista) però dins d’Espanya. És un lema que implica cercar la progressió contínua d’Espanya

En segon lloc, la bandera franquista inclou l’àguila amb el lema “Una Grande Libre”. L’Àguila de San Juan va ser incorporada per Isabel la Catòlica com a suport al seu escut personal, i més tard integrada al escut dels Reis Catòlics. Més endavant va ser implantat per Francisco Franco durant el seu règim dictatorial, utilitzant-lo com un símbol d’unitat i reconciliació de les dos Espanyes sota el seu règim,  al igual que sota el regnat dels Reis Catòlics. A més, l’escut es tracta d’una versió simplificada del escut d’armes oficialment aprovat el 1938. Cal esmentar que el lema “Una Grande Libre” fa referència a la definició nacionalista d’Espanya, sent aquesta “indivisible” i negant la possibilitat de qualsevol separatisme, “imperial”, per l’imperi perdut a Amèrica i el que es volia construir a Africa, i per la voluntat de tornar a l’època gloriosa d’Espanya i, finalment, “no sotmesa a influències estrangeres”, en referència a la conspiració de l’Unió Soviètica, les democràcies europees i tots els enemics exteriors que havia tingut Espanya, així com la discriminació a aquelles idees que no fossin nacionalistes o feixistes, és a dir, discriminació als comunistes, als separatistes, als republicans, als liberals, als anarquistes...

En conclusió, aquesta imatge ens mostra les dues banderes representatives dels dos bàndols combatents durant la Guerra Civil, sent la bandera un element ple de símbols i significat.