La banda dels mitjos lladres

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,49 KB

El fòrum era on es feien les manifestacions populars, revoltes de la plebs, i on arribaven les notícies de guerra. Trobem els edificis cívic: la cúria, lloc on es reunia el Senat o en les colònies el seu equivalent era l’ordo decurionum (sala rectangular amb grades a banda i banda)

Les places de les ciutats romanes, especialment el fòrum, era l’espai on hi havia les botigues principals, i també els llocs de venda ambulants. Hi havia mercats especialitzats.

A Roma, hi havia el forum boariu (venda de bestiar), forum suarium (carn), forum holitorium (verdures i llegums), piscatorium (peix), uinarium (vi), forum cupidinis (aliments exquisits i exòtics), pistorium (pa). Als pórtics, en época imperial, hi havia els porticus margaritaria on es venien joies. En aquesta época es construeixen els macellum (mercat), una gran plaça rectangular, envoltada de pòrtics, amb tabernae (botigues), que donaven a l’interior i exterior de la plaça. Al centre hi havia una tholos, construcció circular coberta que contenia una font.

Prop d’aquestes hi havia la forica (latrines públiques), una habitació amb un conjunt de latrines adossades sense cap mena de separació, les persones podien conversar entre elles.

L’àrea religiosa

Els temples romans, a diferencia de les esglésies actuals, no estaven destinats a acollir la congregació de fidels, era la casa de la divinitat a qui s’honorava. Dins hi havia l’estàtua del déu o deessa, i les ofrenes que els devots hi havien deixat.

Al fòrum de qualsevol ciutat hi havia el temple més important, dedicat a la tríada capitolina, i durant l’Imperi, culte a l’emperador. La convivéncia dels edificis religiosos i civils en el fòrum, és la vinculació de la vida pública i el culte als déus. Els santuaris tenen una estructura semblant a la del fòrum, envoltats d’un pòrtic.

El temple ROMà tenia elements grecs i etruscos: influència hel·lènica en l’arquitectura arquitravada, línies verticals i horitzontals, és a dir, estilòbates, columnes, frisos i frontons. Dels etruscs trobem el podi sobre el que s’aixeca el temple, també l’escala frontal que donava accés al vestíbul. Els capitells de les columnes romanes adopten ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic i corinti.

Tot i axiò els romans van fer una contribució important en la construcció: van establir l’ús generalitzat del maó, amb la construcció d’arcs, voltes i cúpules, Pànteon de Roma (Agripa), recinte porticat, façana octàstila coronada per un frontó on sembla que hi havia una àguila de bronze.

Aquesta part del temple seguia el model grec adaptat pels romans. La part nova era darrere la façana: el cos principal del temple era circular, amb una cúpula,d’un diàmetre d’uns 43,30m. L’única il·luminació era a través de l’oculus, un forat en el centre de la cúpula, de nou metres de diàmetre. El Panteó va servir d’inspiració pel Renaixement, per fer les cúpules de les grans esglésies.

Entradas relacionadas: