Bàdminton: Tècniques, Tàctiques i Història

Força-Resistència

Pes o Sobrecàrrega: Amb el propi cos o l'oposició d'un company, o amb sobrecàrregues d'entre el 20% i el 50% del pes màxim.

Nombre de repeticions per sèrie: De 2 a 4.

Pausa de recuperació: Mínima (de 30 segons a 1 minut).

Observacions: Cal realitzar l'exercici a poc a poc, acompanyat d'una espiració en el moment de l'esforç. (Exercicis per a la musculatura lumbar i les extremitats inferiors (3x20) i 1 minut de recuperació.)

Mètodes d'Entrenament

Sessió d'Exercicis Gimnàstics

Consisteix a realitzar nombrosos exercicis gimnàstics utilitzant el propi pes del cos o d'una altra persona. Duren entre 30 minuts i una hora, en què es poden fer més de 30 exercicis per enfortir la musculatura de tot el cos. Com el circuit training, té les mateixes característiques que quan és per a la millora de la resistència, però amb exercicis més destinats al desenvolupament muscular.

Entrenament amb pesos, halteres i màquines de musculació, i altres mètodes com la bicicleta (pedalar és un treball de resistència i de força muscular, sobretot a les pujades). Pràctica d'altres esports (judo, atletisme...).

Evolució de la Força

A partir dels 8 anys, va millorant la força muscular, però és a partir dels 12 que es desenvolupa més. Això coincideix amb l'etapa de pubertat, que és quan l'home/dona desenvolupen les seves característiques sexuals. Aquesta etapa és la millor per treballar aquesta força. La força arriba al nivell màxim als 25 anys, però amb un entrenament es pot mantenir fins als 35. Les persones que no treballen la força experimenten el contrari, l'atròfia muscular: disminució del volum muscular i la pèrdua de la força. L'home normalment té més massa muscular que la dona i, per tant, més força.

Bàdminton

Història

Procedeix d'un joc més senzill (battledore), inventat a la Xina com a mètode de diversió. Es jugava amb dues paletes de fusta i una pilota. L'actual joc va sorgir a la Xina, es deia poona. Els oficials britànics van veure el joc i el van portar a Anglaterra. El duc de Beaufort es va interessar i el practicava a la seva finca anomenada "Badminton". Les persones que hi jugaven al principi ho feien amb casaques, sabates botonades, corbatí i pantalons bombats de seda. El primer club va ser format a Bath, Anglaterra, el 1873. El joc es va implantar als EUA i després al Canadà, i es van anar creant diferents associacions.

El 1910 ja hi havia 300 clubs, i el seu nombre es va elevar a 9000 després de la Primera Guerra Mundial. El primer campionat d'homes i dones a Anglaterra es va fer el 1899, i el primer de dones i homes el 1900, però no va ser un esport olímpic fins a l'estiu del 1992.

Camp de Joc

Camp: Amplada total: 6,1 m, però quan el joc és individual és de 5,18 m. La longitud total és de 13,4 m. Les zones de servei estan delimitades per una línia al centre que divideix l'amplada de la pista, situada a 1,98 m. En dobles, la zona de servei també està dividida per una línia situada a 0,78 m.

Xarxa: Alçada entre 1,50 i 1,55 m en els laterals i 1,524 m al centre. Aquesta xarxa no pot ser tocada pel volant.

Equipament i Normes d'Ús

Raquetes: Lleugeres, amb un pes d'entre 75 i 140 grams. Estan fetes principalment de fibra de carboni, que és molt resistent en proporció al seu pes. Les raquetes anteriors estaven fetes de materials més lleugers com l'alumini, però eren corrosives. Les més antigues estaven fetes de fusta. La forma de raqueta més comuna és la forma de cap isomètric.

Cordatges: Es troben entre 0,65 i 0,73 mil·límetres.

Volants: Tenen una forma cònica formada per setze plomes al voltant d'una base de suro semiesfèrica coberta d'una capa de cuir.

Calçat: Sabates molt lleugeres amb una sola de goma. Aquestes tenen un petit suport lateral per ajudar als moviments.

Sistema de Puntuació i Servei

Cada set, els jugadors puntuen sempre que guanyen el punt (rally) que estaven disputant. El partit té 3 sets i els guanya qui guanya els 3 sets. Al principi de cada punt, el jugador que serveix i el que rep han de situar-se en diagonals oposades. Si empaten a 20 punts, el set continua fins que s'aconsegueixen dos punts de diferència (24-22), fins a un màxim de 30.

Cops de Bàdminton

tots els cops es poden realitzar tant de dretes (forehand) com de revés (backhand) menys el servei llarg. el costat de dretes del jugador es el mateix costat en el que subjecta la raqueta i el del revés es el costat contrari amb el que subjecta la raqueta. el copejo de revés té dos inconvenients: 1.el jugador a de girar-se d'esquenes al seu oponent restringint així la seva visió del rival i de la pista. 2.el copejo alt del revés no pot ser tant potent com el de dretes, ja que l'acció de cpejar esta limitada per l'articulació d'espatlla. cops que donen a la xarxa aquest cop son per persones ke no saben conmutar el joc en equip, un volant alt sera copejat amb un net kill (rematada ràpida des de la xarxa) per tal de finalitzar el punt. cops en mitja pista al mig dl camp un volant sera copejat amb una rematada o smash. en el cas que

el volant es trobi a una altura inferior a la de la xarxa es pot fer un push o bock o un coob i si esta a la altura d la red es pot fer un drive. Cops en el fons en la zona de fons els jugadors intenten colpejar el volant sempre per sobre del cap. realitzen clears i rematades picant el volant cap a baix i deixades o drops perke kaiguin a la zona de la xarxa del contrari. Cops de defensa tres opcions: aixecar, bloquejar el volant per realitzar un "tenso" o drive. en individuals es mes comú bloquejar pero en dobles aixecar, molts jugadors utilizen la defensa del revés ja que es més efectiva per retomar rematades que van dirigides al cos. el servei esta dirigit per unes regles, les regles del joc, segons aquestes el volant s'ha de copejar per sota de la cintura. El servei es pot escollir entre un servei curt, un servei llarg al fons o un servei tibant. Tàctica Quan trec: en individual el servei a de ser alt al fons de la pista, buscan la linia central que divideix en dos la zona de servei daquesta manera obliguem al contrari a obrir les bandes del centre del volant. Avegades podem fer un servei curt per sorprendre al adversari pero sempre observem on es i com torna el volant. Quan rebo el servei: si torna el voant en paralel al fons si el servei del adversari a sigue bo es a dir a arribar al final de la pista en deixada si el servei a sigue curt o sha quedat a la mitad de pista i en rematada si el servei a sigut dolent. Quan estic jugant : hem puc trobar amb varis jugadors diferents amb els que hagis dutilitzar diferents estrategias pero generalmente aquests son els casos més comuns: El jugador atacant: es un tipus de jugador agresiu en poc temps ens podem trobar amb 4 o 5 punts en contra. Sol tenir molta confiança en la rematada i lutilitza sempre que pot. Debem ralentir el joc enviant volants alts al fons i combinan amb deixades en la red. Jugarem sempre a les zones més allunyades del jugador per evitar que arribi amb facilitat i pugui rematar. El jugador defensiu o jugador mur: es difícil de batre sol arriba amb facilitat a tos el postres cops i posarlos dins del nostre camp. Per guanyar-lo debem esperar la nostra oportunitat, envían volants a les 4 esquines del camp, atacan només quan vegi que pot guanyar el punt. Si la seva defensa es bona es preferible esperar.