Avantguardisme: Futurisme, Surrealisme i Autors Catalans
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB
Moviments d'Avantguarda a Catalunya
El Surrealisme
El surrealisme és una evolució del dadaisme. Va prendre el relleu del futurisme entre els anys 1925 i 1934. El seu màxim exponent, André Breton, en va presentar les bases programàtiques al Manifest del surrealisme (1924) a partir de la teoria psicològica de Sigmund Freud: la realitat més autèntica, la que cal poetitzar, és la del subconscient. El llenguatge s'ha d'alliberar dels esquemes lògics. La lògica és una imposició social que limita la llibertat humana més íntima, la del subconscient. Cal explotar els estats d'inconsciència, com el somni i l'embriaguesa, per tal d'aconseguir un discurs lliure de tota mena de lligams amb el món conscient i que tregui del fons de la ment la realitat més amagada. Això suposa l'ús de tècniques d'escriptura automàtica i d'experiències oníriques per a renovar el discurs poètic. El surrealisme compta amb Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch com a impulsors principals. També va existir el grup de Sabadell, que feia humor absurd.
Josep Vicenç Foix
Josep Vicenç Foix (Sarrià, 1893-1987) va conrear la prosa poètica a Gertrudis (1927) i KRTU (1932), on explora el món dels somnis i poetitza els mecanismes del subconscient. Els altres llibres de prosa poètica són posteriors a la Guerra Civil i hi apareix una certa moralització de caràcter ideològic, com a L'estrella d'En Perris (1963) i Darrer comunicat (1969). Pel que fa a l'obra poètica, cal destacar la perfecció dels sonets a Sol, i de dol, on reflexiona sobre l'ofici de poeta i compatibilitza una posició renovadora amb el fervor per la tradició literària. Va barrejar diversos estils provinents de la literatura clàssica medieval i l'actual: utilitza formes de la tradició poètica, copia obres dels clàssics medievals per assolir un domini major de l'idioma. El resultat és un estil exuberant i sovint arcaïtzant. Incorpora les imatges oníriques i les tècniques d'escriptura automàtica, assaja d'expressar l'absolut, aquesta realitat ideal i ordenada que només es pot abastar amb símbols, en contraposició a la realitat quotidiana, enganyosa i caòtica. Va abandonar els estudis de dret per a dedicar-se a la pastisseria familiar i a la literatura. Va treballar de periodista i va escriure una bona quantitat d'articles sobre política i crítica literària. Va rebutjar el 1966 el Premi Nacional de Literatura.
El Futurisme
El futurisme es va desenvolupar entre els anys 1914 i 1924. Les primeres conferències van ser a càrrec de Gabriel Alomar. L'italià Filippo Tommaso Marinetti va encunyar definitivament el concepte i en va concretar-ne les característiques, basades en la violència bèl·lica, el maquinisme i la virilitat. El futurisme va evolucionar ideològicament cap al feixisme i les seves propostes van ser cinc:
- Destruir la sintaxi, la morfologia i la puntuació.
- Abolir els adjectius i els adverbis per tal d'eliminar el subjectivisme i l'estatisme.
- Eliminar l'analogia immediata, és a dir, que la semblança entre el terme real i l'imaginari d'una imatge sigui molt remota i faci referència a la vida moderna, l'esport, la violència, la velocitat i el militarisme.
- Destruir l'arbitrarisme poètic, és a dir, la mètrica, la retòrica i l'ordre clàssics.
- Introduir construccions sensitives, com la poesia visual i el cal·ligrama.
El futurisme es va difondre a les revistes Troços, Un enemic del poble i La Columna de Foc. Per a Marinetti, el futurisme es caracteritza per l'amor al perill, l'hàbit de l'energia i la temeritat, el valor, l'audàcia i la rebel·lió. Exalta el moviment agressiu, la bellesa de la velocitat i glorifica la guerra. També van destacar Joaquim Folguera i Josep Maria Junoy.
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) recorda Maragall per la visió regeneracionista i l'estil espontani dels versos. Cal destacar els Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921). La segona part d'aquesta última obra ja deixa entreveure una evolució cap a una poètica d'exaltació vitalista perquè el poeta, greument malalt, mitifica tot allò que no pot assolir, com la vida aventurera i al carrer. El poema de la rosa als llavis (1923) és una història d'amor explicada en un llarg poema narratiu dividit en fragments de diverses fórmules mètriques. Va ser fill de família obrera i va tenir una formació autodidacta. D'idees anarquistes, escrivia opinions sobre política, art i literatura, i manifestos futuristes a revistes com ara Un enemic del poble. Tot i que va morir de tuberculosi als trenta anys, va deixar una obra de gran bellesa i sensibilitat.
El Cal·ligrama
Un cal·ligrama és un poema en què els versos, disposats en forma d'imatge gràfica, suggereixen el tema.
Els Moviments d'Avantguarda
L'avantguardisme és el terme utilitzat per a designar un conjunt de corrents estètics que es van donar en el primer quart del segle XX arreu d'Europa. Aquests corrents —cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme, entre altres— tenen en comú el rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia, l'intent de destruir l'art tal com era entès tradicionalment, la recerca constant de noves formes d'expressió, l'inconformisme social, la incorporació de les noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística i, finalment, l'ús dels mètodes i les troballes freudians. Els moviments d'avantguarda van desaparèixer pràcticament cap als anys trenta. L'avantguardisme va arribar a les nostres terres als anys vint i va acollir les ànsies renovadores dels qui no se sentien vinculats a l'estètica noucentista. En part, aquest corrent era la continuació lògica de les inquietuds modernistes marginades durant el Noucentisme, com ara el regeneracionisme i l'esteticisme. Els moviments d'avantguarda que més incidència van tenir van ser el futurisme i el surrealisme.