L'avantguardisme català: Etapes i autors destacats

ETAPES

Es diferencien, sobretot, dues etapes de l'avantguardisme català:

1a etapa (1915-1924)

La primera etapa va des del 1915, quan es va publicar el primer cal·ligrama català, fins al 1924, any en què va morir Joan Salvat-Papasseit. Durant aquest període publicà tota la seva obra Joan Salvat-Papasseit i també aparegueren les primeres publicacions de Joaquim Folguera, Josep Maria Junoy, Vicenç Solé de Sojo, etc. Es tractava d'una literatura emmarcada majoritàriament dintre del Futurisme.

2a etapa (1924-1939)

En aquesta nova etapa aparegué el surrealisme, una nova manifestació d'avantguarda. Va ser una revolució cultural que proposà un capgirament de les idees, de les imatges, dels mites i dels hàbits mentals que condicionaven el coneixement particular del món. Els autors surrealistes tenien com a base els treballs experimentals de S. Freud per obrir-se al món del somni, de l'inconscient i del desig. No es mostraven preocupats per la lògica ni per la censura i els artistes s'expressaven lliurement. A Catalunya, els autors surrealistes més importants, entre d'altres, van ser Josep Vicenç Foix i Salvador Dalí.

CARLES SOLDEVILA

1. VIDA

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967), va ser dramaturg, poeta, periodista i novel·lista. Va ser promotor cultural, amb l'objectiu d'educar en els valors del Noucentisme el públic de l'època.

2. OBRA

1. Gèneres cultivat

2. TEATRE:

   Al gènere teatral, es va dedicar sobretot a la comèdia contemporània d'ambientació burgesa. Els arguments de les seves obres tractaven sobre qüestions domèstiques i familiars, problemes de parella, crisis matrimonials i triangles amorosos, i també sobre la posició social condicionada per la influència dels diners. L'objectiu de Soldevila mitjançant el teatre era modernitzar la vida barcelonina i catalana, impregnar-la de coneixement, civilitat i cosmopolitisme.

• NARRATIVA:

  En les seves novel·les es centrava en els personatges femenins i van suposar una gran controvèrsia per la seva càrrega eròtica, ja que incomodava els lectors més conservadors de l'època. El seu tipus de novel·la era novel·la psicològica. Destaca una trilogia: Fanny, Eva i Valentina.