Les Avantguardes, el Modernisme i el Noucentisme a Catalunya

Les Avantguardes

Les avantguardes es van desenvolupar a Europa entre 1909, any de l’aparició del primer manifest futurista de l’italià Marinetti, i el 1940, data de la invasió nazi a França, que tingué com a conseqüència l’escampada dels grups d’artistes que estaven a París.

Avantguardes a Catalunya

L’avantguarda catalana connectà amb diversos autors que provenien del Modernisme. Tot i això, en aquell moment hi havia un clar predomini del Noucentisme. En conjunt, l’avantguarda catalana fou anomenada de moderada, en tant que cap moviment va assolir el trencament total amb la tradició.

• Manifest Groc: en contra dels representants de la cultura catalana.

Etapes

• Etapa de predomini cubista i futurista: (1916-1924)
• Etapa de predomini dadaista i surrealista: (1925-1930)

Autors destacats

Joan Salvat-Papasseit

• Columna vertebral: «Sageta de foc», que recollia el tòpic del poeta com a profeta i guia de les masses.
• 1919: Poemes en ondes hertzianes, amb recursos cubistes i futuristes com el cal·ligrama, el collage tipogràfic i les paraules de llibertat.
• 1923: El poema de la rosa dels llavis, de temàtica amorosa.

J.V. Foix

No trenca radicalment amb el Noucentisme, com Papasseit. És una poesia que barreja avantguarda amb tradició i temes surrealistes. Els seus temes principals són les màquines, la velocitat, etc.

• Prosa poètica: Gertrudis (1927).
• Obra en vers: Sol i de dol (1947).

La Renaixença

• Jacint Verdaguer: Canigó, L'Atlàntida, Virolai i L'emigrant.
• Narcís Oller: La febre d'or, La bogeria, Pilar Prim.
• Àngel Guimerà: Mar i cel, Terra baixa, L'aranya.

Teoria de la Narrativa

• Diàleg: reprodueix allò que diuen els personatges a través del narrador.
• Monòleg interior: reprodueix de manera directa allò que pensen i senten els personatges.

Estructura del text narratiu

• Estructura lineal: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic.
• Estructura no lineal: l’ordre temporal dels fets s’altera. Hi ha diversos recursos per ordenar els fets de manera discontínua.

Estructura lineal o contínua

• Plantejament o introducció
• Nus o desenvolupament
• Desenllaç:
  • Obert: no es resol de manera clara, hi pot haver diferents finals.
  • Tancat: es resol clarament el conflicte.

Estructura no lineal o discontínua

• In media res: la narració comença sense introducció, inici al mig de l’acció.
• Flashback: es fa un salt enrere en el temps.
• Flash-forward: es fa un salt endavant en el temps.

Els personatges

• Funció:
  • Protagonistes: els principals.
  • Antagonista: s’enfronten als personatges principals.
  • Secundaris: si tenen molt poc paper s’anomenen figurants.
• Complexitat psicològica:
  • Plans: són simples i apareixen descrits de manera esquemàtica.
  • Rodons: són complexos i apareixen descrits de manera detallada (caràcter, pensaments, reaccions).

Modernisme

Moviment cultural que vol modernitzar la cultura catalana i posar-la al nivell d’Europa, rebutjant el tradicionalisme i la mentalitat burgesa.

• Objectiu: Modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l’art.
• Difusió: Revista L’Avenç, Festes modernistes de Sitges.
• Corrents estètics: Simbolisme, Decadentisme i Vitalisme.
• Narrativa: Caterina Albert (Víctor Català): Solitud.
• Teatre modernista: Àngel Guimerà: Aigües encantades; Santiago Rusiñol: Cigales i formigues.
• Poesia: Joan Maragall: Oda a Espanya.

Noucentisme

El Noucentisme defensa l'ordre, la racionalitat i l'equilibri. Els intel·lectuals col·laboren amb la societat i les institucions per millorar la cultura.

• Eugenio d'Ors: La ben plantada, Gualba, la de les mil veus.
• Josep Carner: Fruits saborosos.