Les Avantguardes i la Literatura Catalana del Segle XX

La literatura catalana a la primera meitat del segle XX

La primera meitat del segle XX va ser una època plena de contrastos. D’una banda, hi va haver progrés econòmic i tecnològic i, de l’altra, es van produir diverses guerres: la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Quan encara perdurava el Modernisme i el Noucentisme ja era el moviment dominant, van arribar amb força uns moviments experimentadors d’avantguarda, nascuts a diversos països d’Europa cap al 1910. La Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial van suposar la fi de les avantguardes.

Els principals moviments d'avantguarda

Tots els moviments d’avantguarda volen crear un art rupturista, amb tècniques i llenguatges nous. Destaquen el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme.

• Futurisme: Va sorgir de la passió d’alguns artistes i escriptors pel progrés tecnològic i industrial. Els futuristes descobrien la bellesa en la força i la perfecció de màquines (com l’automòbil i l’avió), cantaven l’emoció produïda per la velocitat i la temeritat i cercaven la força expressiva en la destrucció de la sintaxi, l’abolició de la puntuació, la revolució tipogràfica i les paraules en llibertat. En poesia es manifesta a través del cal·ligrama, el collage, la tipografia i el color de la tinta. Exemples: G. Apollinaire, Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit.
• Dadaisme: Va aparèixer a Zuric, el 1916, de la mà de Tristan Tzara. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció i valorava l’espontaneïtat i l’atzar.
• Surrealisme: És el moviment d’avantguarda més radical i rupturista. Els surrealistes reivindicaven l’espontaneïtat, la irreflexió, l’automatisme, l’estat del somni i les associacions lliures. Per això les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, transformacions estranyes, somnis i al·lucinacions. André Breton va ser l’impulsor del surrealisme i a Catalunya, J. V. Foix. En pintura destaquen Dalí i Miró.

Autors destacats de l'avantguarda catalana

Josep Vicenç Foix

Nascut a Sarrià, va iniciar els estudis de Dret i després va continuar amb la indústria paterna. L’any 1917 va publicar els primers poemes a La Revista. A causa de la guerra, els llibres que el van consolidar com a poeta no van aparèixer fins més tard, especialment Sol i de dol (1947). El surrealisme marca bona part de la seva producció, però també té un elevat interès per la tradició.

Joan Salvat-Papasseit

Va néixer el 1894 en el si d’una família treballadora. Orfe de pare als 7 anys, va viure en un asil fins als 12. Llegia molt i freqüentava tertúlies. La feina en una llibreria li va permetre descobrir les avantguardes. Les seves obres principals són: Poemes en ondes hertzianes (1919), L’irradiador del port i les gavines (1921) i El poema de la rosa als llavis (1923). Va morir el 1924 amb només 30 anys. Salvat-Papasseit és autor d’una obra poètica que recull la influència de la poesia popular, la sinceritat i el vitalisme que propugnava Maragall i l’esperit d’exploració de les avantguardes. La seva poesia es basa en les seves experiències personals i culturals, amb temes com el mar, l’amor, la vida, la mort i el treball.

La renovació estètica dels anys 20 i 30

Poesia postsimbolista

El gran referent dins la poesia postsimbolista és Carles Riba, amb obres com Estances i les Elegies de Bierville. Es tracta d'una poesia formalment elaborada, lèxicament rica, culta i amb intenció evocadora, que pretén anar més enllà d'allò palpable i tracta qüestions transcendentals. És una obra amb un cert hermetisme.

Altres poetes destacats d'aquest període són:

• Josep Maria de Sagarra
• Tomàs Garcés
• Clementina Arderiu
• Marià Manent
• Bartomeu Rosselló-Pòrcel
• Màrius Torres

La novel·la psicològica

Es va apostar per la novel·la psicològica, caracteritzada per l’ús del punt de vista intern, el predomini de l’estil indirecte i l’adopció del monòleg interior, que reprodueix el pensament del personatge a mesura que el va formulant i intensifica la sensació d'intimitat entre el personatge i el lector.

Obres significatives:

• Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor
• Vida privada de Josep Maria de Sagarra
• Valentina de Carles Soldevila
• Aloma de Mercè Rodoreda

El teatre: Poema dramàtic i comèdia burgesa

Van aparèixer noves propostes com el poema dramàtic i la comèdia burgesa:

• Poema dramàtic: Escrit en vers, s’ambienta en l’àmbit rural. L'acció es desenvolupa en un marc temporal passat o intertemporal i la trama gira entorn d'un triangle amorós protagonitzat per personatges psicològicament poc complexos, amb un final feliç. Exemple: L’hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra.
• Comèdia burgesa: Retrata aquesta classe social i planteja conflictes de la vida matrimonial que es resolen feliçment. Es localitza a les ciutats i és escrita en prosa. Exemples: Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila i La fam de Joan Oliver.

La diglòssia i la substitució lingüística

La diglòssia és un terme que es fa servir per referir-se a situacions en què dues llengües diferents s'usen en àmbits diferents: la que té més prestigi es fa servir en la comunicació formal i l'altra en les comunicacions informals i quotidianes. La diglòssia pot conduir a la substitució lingüística, perquè pot ser que els parlants decideixin deixar d’utilitzar una de les llengües.