Les Avantguardes del Segle XX: Una Revolució Artística

Primeres Avantguardes del Segle XX

Crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La Primera Guerra Mundial, o la Gran Guerra, fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1914 i 1918, en el qual van intervenir les principals potències europees, però també altres països d'arreu del món. Dels 32 països participants, els principals països involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «aliats»: França, l'Imperi Britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itàlia, i de l'altra, les «Potències Centrals»: l'Imperi Alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària.

Finalitzà amb la signatura de l'armistici l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un statu quo després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra Mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del segle XIX. Durant tota la guerra, ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.

La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea i un replantejament de la societat europea que es va concretar en aspectes com:

• Relaxament de la moral, dels costums i l'aparició de noves modes.
• Un nou paper de la dona en la societat.
• Caiguda dels grans imperis i remodelació de les fronteres europees que s'havien mantingut gairebé inalterables des del Congrés de Viena.
• Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada.
• Sorgiment d'una nova potència politico-militar: els EUA.

Segona Meitat del Segle XX

Una vegada acabada la guerra, van arribar a Amèrica del Nord els anomenats «feliços anys vint», acabats de manera sobtada i dramàtica amb el crac de la borsa de Nova York el 1929. La depressió nord-americana va donar pas a l'arribada del nazisme. El nazisme, que va arribar al poder democràticament, va comportar el rearmament alemany i després va provocar grans horrors, entre els quals hem de destacar l'Holocaust jueu i la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Després de la Segona Guerra Mundial, es van produir una sèrie de fets, esdeveniments i conflictes, entre els quals destaquen la Guerra de Corea, la creació de l'estat d'Israel, el triomf de la Revolució Cubana de Fidel Castro, la independència dels països africans, la Guerra del Vietnam, la dictadura de Xile i Argentina, i la Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939).

La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies. Però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. Després de la mort del dictador Francisco Franco, va tornar la democràcia a Espanya.

Altres fets importants de la segona meitat del segle XX van ser l'aparició de la globalització, l'impacte del desenvolupament científic i tecnològic, i la generalització de la informació.

Definicions de Moviments Artístics

Fauvisme

Ve de fauve, que vol dir «bèstia», i va néixer el 1905. En el fauvisme, s'apliquen els colors de manera bestial, sense tenir en compte com és la realitat. El més important és la visió subjectiva i estètica de l'artista. En certa manera, podem dir que rep influència de l'impressionisme pel tractament del color, del simbolisme i del postimpressionisme. Com a representants tenim a Henri Matisse i André Derain.

Organicisme

Corrent arquitectònic que va derivar del funcionalisme i que té com a difusor principal Frank Lloyd Wright, un dels grans arquitectes de la primera meitat del segle XX. L'organicisme s'adona que el funcionalisme s'ha convertit en una arquitectura freda, sense sensibilitat, i decideix continuar fent edificis funcionals, però alhora orgànics, vius (cada edifici ha de representar psicològicament la gent que hi viu). També destaca la necessitat d'integrament entre l'obra i l'entorn (l'edifici ha de quedar dissimulat, s'ha de convertir en un element més de la natura).

Cubisme

Neix amb el quadre de Picasso Les senyoretes d'Avinyó (1907). El seu precedent més important és Paul Cézanne i les cultures africanes primitives. Consisteix en una conversió dels cossos i volums en formes geomètriques. També dóna importància a la superposició de plans (no se segueix la perspectiva lineal del Renaixement). S'utilitzen retrats i objectes quotidians. Es divideix en dues etapes: la fase analítica i la sintètica. Hi tenim a Picasso, Georges Braque, Juan Gris i Pau Gargallo.

Surrealisme

Surt del dadaisme, neix el 1924 amb el primer manifest surrealista d'André Breton, el qual està basat en les idees de Freud. Hi trobem l'automatisme (un univers de símbols sorgits de l'atzar i l'inconscient - Joan Miró) i l'onirisme (recreació de figures estranyes que provenen de somnis i imatges turbulentes les unes amb les altres - Salvador Dalí i René Magritte). Com a altres representants, hi tenim a Alberto Giacometti i Frida Kahlo.

Dadaisme

Moviment artístic que va néixer el 1916, creat pel jove poeta Tristan Tzara. Els seus autors pretenien sortir de l'ambient bèl·lic de la Primera Guerra Mundial i mostrar la seva visió del món (absurditat, com la vida). No hi ha recerca estètica, sinó un intent constant de provocació. Apareix a Alemanya i arriba a París i a Nova York. Hi trobem Marcel Duchamp i Jean Arp.

Noucentisme

Va sorgir a Catalunya entre 1910 i 1930 i és un moviment cultural i artístic. Va ser impulsat per Eugeni d'Ors i es caracteritza per una tornada al classicisme i a l'academicisme, també per una exaltació de la mediterraneïtat. El pintor més representatiu és Joaquim Sunyer i Aristides Maillol n'és el màxim representant en el camp de l'escultura.

Expressionisme

Neix al segle XX, però té un clar precedent: Edvard Munch (segle XIX). Es tracta de representar una atmosfera interior angoixant, real i molt crítica (presagi de la Primera Guerra Mundial). També hi ha influències de l'univers vigorós de Van Gogh i de l'art africà. Es caracteritza per les línies corbes i trencades i colors cridaners, vius i contrastats. Hi distingim dos grups: Die Brücke i Der Blaue Reiter. Cal destacar a Kandinsky, Franz Marc i Otto Dix.

Futurisme

Va ser fundat a París per Filippo Tommaso Marinetti l'any 1909. Vol trencar amb el passat i mira al futur exaltant constantment la nova tecnologia: representació de màquines, moviment, dinamisme, canvi... Té una idea clara de progrés. S'inventa una nova tècnica, el simultaneisme, que consisteix en anar posant la mateixa imatge superposada per donar sensació de moviment. Com a representants tenim a Umberto Boccioni i Giacomo Balla.

Funcionalisme

«La forma segueix la funció», lema encunyat per l'arquitecte Louis Sullivan, el qual, en el marc de l'Escola de Chicago, al final del segle XIX, es va preocupar més per les necessitats i la comoditat dels propietaris que per la bellesa estètica. S'utilitzen formes inspirades en les màquines i hi ha una recerca intensa de les condicions higièniques (molta llum, ventilació, etc.). Té cinc punts principals: l'ús dels pilots, la planta lliure, la finestra cinta, la terrassa plana i la façana lliure (sense ornamentació). Va en contra de les teories modernistes i els seus impulsors són Adolf Loos, August Perret, els artistes de l'escola de la Bauhaus, Walter Gropius i Mies van der Rohe.

Neoplasticisme

Moviment arquitectònic que presenta una influència clara del funcionalisme i té per objectiu seguir els mateixos pressupòsits utilitzats en les manifestacions plàstiques. Hi destaca Gerrit Rietveld.