Les Avantguardes a Catalunya

Avantguardes

Avantguardes: Comprenen des de la 1a G. M. (1914-18), passant per la 2a G. M. (1939-45) fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-39). És un art que mostra el rebuig de les formes tradicionals, la revolta, etc. va en contra del Noucentisme i els mov. anteriors. L’impacte de la guerra va originar el fracàs del projecte polític de la burgesia i del seu liberalisme. S’inicien un seguit de mov. literaris i plàstics que manifesten aquest molestar (anarquisme). A la rev. moral i política, s’hi va afegir una rev. formal i plena de contingut: manifestos on s’establien les seves característiques i programes artístics dels seus principis, pluralitat i diversitat de moviments. Pluralitat de moviments: 1a etapa:1) Cubisme (neix a França) de Guillaume Apollinaire. 2) Futurisme (neix a Itàlia) de Filippo Tomaso Marinetti. 3) Dadaisme (neix a França) de Tristan Tzara. 2a etapa: 4) Posteriorment: Surrealisme (neix a França) d'André Breton). Caract. més importants: revolta i experimentació. En literatura, molts d’aquests moviments parteixen d’un trencament o una ruptura inicial però acaben tornant a postures més tradicionals i clàssiques (es torna a l’estrofa, la rima, la mètrica, etc. però es mantenen les formes).

Avantguardes a Catalunya:

1a Avantguarda catalana: (1915) 1er cal·ligrama a Cat: Oda a Guymer, de Josep Maria Junoy. Acaba amb la mort de Joan Salvat-Papasseit, el 1924. 2a Avantguarda catalana: des de 1925 fins la Guerra Civil Esp. el 1936.

1a avantguarda catalana:

coincideix amb l’inici de l’avantguardisme a Europa, concretament el Cubisme i el futurisme. A Catalunya, el trencament de les formes tradicionals va ser molts lleu respecte a Europa. L’avantguardisme català va conviure amb el Modernisme i el Noucentisme. 1) coincideixen en l’actitud de revolta, de renovació en les formes literàries (el modernisme té una línia continuista de la tradició, en l’avantguardisme és més trencadora). 2) Rebuig classe burgesia i sistema de vida. 3) Valoració de la joventut i de la bellesa física. 4) Modernitat en les formes. 5) Anhel cosmopolita (visió més oberta, ciutadà del món). Avantguardisme i Noucentisme: la tradició intel·lectual noucentista no es va veure afectada per les avantguardes, ja que els avantguardistes eren minoritaris. La característica més transversal (que conserven tots els movs.) fou la Oratòria, la brillantor en el vers i la musicalitat (ho fan autors simbolistes, avantguardistes i noucentistes; com serien Carles Riba, Salvat-Papasseit i Foix). 1a avantguarda: 1) el 1917 mor Enric Prat de la Riba, comença la crisi del moviment noucentista. Josep Carners marxa a Bèlgica. 2) A Catalunya els moviments de la 1a etapa són el cubisme (part pictòrica) i el futurisme (part literària). 3) Moviment antimilitarista. A la guerra del 1914, molts artistes es declaren apàtrides (no pàtria) i marxen, per no ser reprimits, a països i ciutats importants d’ambient artístic (Nova York, París, Bcn). 4) Els actes públics de provocació donen a conèixer els manifestos dels moviments (difusió), al Futurisme s’organitzen vetllades “performance” provocatives. 5) La publicació de revistes com “Trossos” (1916-18) dirigida per Junoy, que va tenir una 2a etapa des de el 1918-22 (surrealisme) on la va dirigir J. V. Foix. La Revista “Un enemic del poble”, dirigida per Papasseit (amb el subtítol de “Fulla de subversió espiritual”), va tenir 2 etapes; la primera etapa 1917-1918 va ser regeneracionista i la 2a etapa avantguardista. Papasseit també va crear “Arc Voltaic” (1918) de caire futurista i va durar una edició. La revista “Proa” del mateix autor va durar 2 edicions el 1921 i era més post-avantguardista. Les revistes difonien els moviments. Hi ha 3 manifestos a destacar, creats per Papasseit (1919-1920): “Soc jo, que parlo als joves”, “Concepte de poeta” i “contra els poetes. 1er manifest català futurista”.

2a avantguarda catalana:

Des de 1925-1936. Els mov. que predominen més són el Dadaísme i el surrealisme. Destaquem a Federico García Lorca, Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Muntanyer... on publiquen “Manifest groc” de caire surrealista, ataca els símbols burgesos, critiquen l’ordre i la burgesia. El futurisme està decaient. Escriptor surrealista destacat: J. V. Foix.

Josep Maria de Junoy:

1887-1959. Poeta, escriptor, crític d’art i dibuixant (artista). És l’introductor del cubisme a la literatura catalana, després va evolucionar cap a postulats més conservadors.