Avantguardes a Catalunya i País Valencià: Art i Literatura

Avantguardes Catalanes

Primera Avantguarda (Cubisme, Futurisme) 1915

Coincidí amb l'europea. Barcelona va ser, després de París, la ciutat més favorable a les innovacions de la pintura moderna. El punt d'inici va ser la publicació del primer cal·ligrama en llengua catalana (1915) "Oda a Guynemer". Destaca l'escriptor Joan Salvat-Papasseit. Va ser el divulgador de la primera avantguarda. De família proletària, col·laborà de molt jove en la premsa anarquista. Sense estudis, la seua formació va ser autodidacta. Les lectures de Nietzsche, Maragall i Gorki inspiraren el contingut revolucionari dels seus llibres.

Obres:

• "Columna vertebral": marca l'evolució poètica avantguardista a Catalunya, totalment diferent a la noucentista.
• "Poemes en ondes hertzianes" i "L'irradiador del port i les gavines": els dos llibres més avantguardistes, que contenen elements cubistes (cal·ligrames) i futuristes (exaltació de la màquina, de l'agressivitat, diferent tipus de lletra...).
• "La gesta dels estels": mitifica la vida quotidiana.
• "Poema de la rosa als llavis": culmina la concepció de la vida com un miracle brillant i feliç. El poema canta l'amor reduït a l'acte mateix de la carn, expressat de forma senzilla i lliure.

Segona Avantguarda (1925-1936)

Aquesta avantguarda va ser influenciada pel Dadaisme i pel Surrealisme. Durant aquest període l'avantguarda es convertí en un autèntic moviment d'agitació cultural, a partir de la constitució del grup format per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. Cal destacar el Grup del Manifest Groc encapçalat per Salvador Dalí. Aquest grup va actuar com un revulsiu de la vida intel·lectual catalana, impulsant una campanya de subversió i divulgació de noves formes d'art. Un dels canals principals va ser la revista "L'Amic de les Arts", dirigida per J.V. Foix. Aquesta revista es convertí en la plataforma més sòlida de l'avantguarda artística, en la qual col·laborava Federico García Lorca, que estava vinculat al grup de Dalí. La manifestació més important d'aquest grup va ser el "Manifest Groc", un full groc en el qual s'atacaven les idees noucentistes.

Avantguardisme al País Valencià

El Manifest Groc també tingué repercussió al País Valencià. El reproduí la revista "Taula de les lletres valencianes" i poc després el poeta Carles Salvador publicava en aquesta revista dos articles titulats "El Jazz" i "El maquinisme i la poesia", provocant una polèmica entre els escriptors valencians. Es formaren dos bàndols: un que defensava la tradició literària valenciana i l'altre que defensava les avantguardes (Carles Salvador, Maximilià Thous). El primer grup argumentava contra les avantguardes que l'avantguardisme era una literatura elitista, reaccionària, que no comptava amb les classes populars. Els defensors de les avantguardes defensaven la necessitat de renovar i posar al dia el panorama literari valencià.

Carles Salvador: "Vermell en to major", "La rosa dels vents", i "El bes als llavis". Les tres obres revelen la influència avantguardista del català Joan Salvat-Papasseit en el trencament gràfic del vers, en la construcció de les imatges i en la introducció de motius relacionats amb el maquinisme.

Josep Vicent Foix

Foix va ser la figura que va contribuir decisivament a difondre l'avantguarda artística. A més, va escriure proses narratives on intentava reproduir la influència lliure del somni. En "Gertrudis" i "Krtu" apareixen elements que representen una intuïció no racionalitzada de la realitat influenciats pel Surrealisme. Després evolucionà cap a una estètica que s'allunyava de l'avantguarda, sense abandonar l'esperit de recerca de la modernitat. La guerra el silencià i aparegué a la postguerra amb col·laboracions en "Amics de la poesia".

"Sol i de dol" (1947) és el primer llibre de poesia de Foix. Conté 70 sonets escrits en un estil en el qual barreja la llengua medieval i moderna i que pren com a models els poetes de l'edat mitjana, unint l'avantguardisme amb el classicisme. Conté tots els temes desenvolupats en la seua vida com ara la reflexió sobre la dificultat de conèixer-se en una identitat individual, el conflicte entre el nou i el vell, l'instant i l'eternitat.

"Les irreal omegues" consta de 13 poemes encapçalats per un títol llarg. En ells reprodueix un ambient oníric molt precís amb anècdotes personals amb imatges: angoixa, confessió, exaltació del jo i reflexions sobre la desfeta moral col·lectiva durant i després de la Guerra Civil espanyola.