Les Avantguardes (1909-1945): Moviments i Autors Clau

Les Avantguardes (1909-1945)

Les avantguardes (1909-1945) són un període de la primera meitat del segle XX marcat per forts contrastos: d’una banda, hi ha progrés econòmic i tecnològic (els “feliços anys vint”), però de l’altra, hi ha grans conflictes com la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i, a Espanya, la Guerra Civil, que provoca després la dictadura de Franco. Tot això crea un context convuls que influeix molt en l’art.

Moviments d’avantguarda

Els moviments d'avantguarda volen trencar amb la tradició i crear formes noves d’expressió. Els principals són:

• Cubisme: presenta la realitat fragmentada en formes geomètriques. En poesia, dona lloc al cal·ligrama i al collage. Hi destaca Guillaume Apollinaire i, a Catalunya, Josep M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit.
• Futurisme: exalta la tecnologia, la velocitat i les màquines. Rebutja la sintaxi tradicional i utilitza «paraules en llibertat». El seu impulsor és Marinetti i, a Catalunya, influeix en Junoy, J.V. Foix i Salvat-Papasseit.
• Surrealisme: és el moviment més radical i es basa en els somnis, l’inconscient i les imatges il·lògiques. Hi destaca André Breton i, a Catalunya, Salvador Dalí, Joan Miró i J.V. Foix.

Autors destacats

J. V. Foix

És un poeta que combina futurisme i surrealisme, amb una poesia plena d’imatges oníriques i surrealistes, com en “És quan dormo que hi veig clar”, on barreja realitat i somni.

Joan Salvat-Papasseit

Rep influència de la poesia popular i de les avantguardes (cubisme i futurisme). La seva poesia és molt personal i expressa el que ha viscut. Tracta temes com l’amor, el mar, la vida i la mort, la tecnologia i el treball. Va tenir una vida difícil, va ser orfe i va morir jove de tuberculosi. En els seus poemes destaca la força visual i emocional, i reflecteix experiències reals, com el treball dur al port a “Nocturn per a acordió”.

Idea clau

Les avantguardes busquen innovar, trencar normes i representar un món modern, canviant i sovint caòtic.

Oració composta

• Coordinades:
  • Copulatives (i, ni)
  • Disjuntives (o, o bé)
  • Adversatives (però, sinó que...)
• Juxtaposades: unides per un signe de puntuació.