L'avantguarda literària del segle XX

El moviment avantguardista s’origina com a conseqüència d’una crisi produïda per la Revolució Russa (1917), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l’aparició d’ideologies extremes. Ens trobem a una època d’invents tecnològics com el telèfon, la ràdio…

Avantguardisme, és el nom genèric, amb què es coneix unes tendències estètiques desenvolupades a Itàlia i a França que posen de relleu la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món oriental a principis del s XX.

Cubisme

Prové de la pintura, durà fins a 1914 i portà una interpretació nova de l’espai, on predominen les línies i figures geomètriques. El cubisme literari reconstrueix la realitat i l’altera

Futurisme

S’inspira en el futur i anuncia el desenvolupament tecnològic. Usa recursos gràfics, tendeix a la destrucció de la sintaxi i usa mots com avió, futbol…

Dadaisme

La més innovadora, proposa un trencament amb el passat. Els articles tenen una actitud de revolta contra la guerra europea.

Surrealisme

Parteix dels ensenyaments de Sigmund Freud, proposa l’explotació literària del subsconscient. Busca la puresa amb l’escriptura automàtica. Josep Vicenç Foix, va connectar amb el surrealisme amb propostes com KRTU.

El concepte d’avantguarda prengué expressió en el Manifest Groc (1928), signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluis Montanyà i reproduït per revistes que volien difondre les idees avantguardistes, expressava un rebuig dels esquemes de cultura burguesos i incorporava noves formes de vida de la societat industrial a la creació artística.

Té la urgència de superar els models antics del pairalisme ruralista i tradicional i proposava com a models els moviments produïts pel futurisme italià o pel dadaisme francés com per la generació del 27.

Joan Salvat-Papasseit

L’autor que més treballà per difondre els ismes, amb poemaris com Poemes en ondes hertzianes. Destaquen els manifests Mots propis i Concepte del poeta.

La seua obra aportà una nova expressió lírica a la poesia en la nostra llengua, amb una varietat temàtica entre la pobresa del món suburbial i el sentit de l’exaltació poètica

Generació de 1930

És la representant de l’avantguardisme a València. Els seus integrants intentaren incorporar les tendències estètiques Europees a la poesía valenciana. Trobem escriptors vinculats a la revista Taula de Lletres Valencianes, on l’abril de 1928, de la mà de Carles Salvador, Enric Navarro Borràs i Maximilià Thous, es reproduí el Manifest Groc; amb la publicació d’aquest, s’intentà modernitzar la literatura i les arts un poc enrraderides, però es generà una polèmica que provocà que els autors es polaritzaren en dos grups.

Avantguardistes:

Carles Salvador, Enric Navarro Borràs i Maximilià Thous

Tradicionalistes:

Bernat Artola

Cal destacar que la revista serví de mitjà per difondre una llengua estàndard literària. Els escriptors que hi participaven fomentaren unes normes per a tots els escriptors. Al desembre de 1932, signaren les Normes de Castelló entitats com la Societat Castellonenca de Cultura, Lo Rat Penat, el Centre de Cultura Valenciana i escriptors com Carles Salvador.

Carles Salvador (1893-1955)

De les figures més importants del s.XX. Va formar part d’institucions com la Societat Castellonenca de Cultura i va col·laborar en revistes..

La seua vida va estar marcada per una activitat cultural i cívica en favor de la valencianització de l’escola i de la renovació pedagògica.

En 1932 participà en la signatura de les Normes de Catelló. L’any 1951 publicà Gramàtica Valenciana i fundà dels cursos de llengua i literatura de lo Rat Penat. En la producció literària trobem:

-Etapa de formació (1913-1922) amb poemes de juventut

-Etapa influenciada per l’avantguardisme (1923-1939) sota la influència de Papasseit, incorporà elements propis de l’avantguarda. Va fer servir la metàfora, sinestèsia i personificació.

-Última etapa, trobem un retorn a l’inici (1940-1955) on adoptà formes i temes més tradicionals i elaborà una poesia més madura