Avantatges xarxa informàtica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,32 KB

 
 

AVANTATGES DE LES XARXES:


1.Possibilitat de compartir perifèrics costosos com poden ser: impressores làser, fax, mòdems, etc
2. Possibilitat de compartir grans quantitat d’informacions a travé s de diferents programes, bases de dades, etc., de manera que sigui més fà cil el seu ús i actualització .

3

Redueix i, inclú s, elimina la duplicitat de treballs.
4.Permet utilitzar el correu electrònic per enviar o rebre missatges de diferents usuaris de la mateixa xarxa i inclús de xarxes diferents.
5. Reemplaça o complementa miniordinadors de forma eficient i amb un cost reduït.
6.Estableix enllaços amb mainframes. D’aquesta manera, un ordinador de gran potència actua com servidor fent que els recursos disponibles estiguin accessibles per cadascun dels ordinadors personals connectats.
7. Permet millorar la seguretat i el control de la informació que s’utilitza, permetent l’entrada de determinats usuaris, accedint únicament a certa informació o impedint la modificació de diverses dades.

DESAVANTATGES:

Inicialment, la instal·lació d’una xarxa es realitza per compartir els dispositius perifèrics. Però a mesura que va creixent la xarxa el compartir aquestos dispositius perd rellevància en comparació amb la resta d’avantatges.

TIPUS DE SERVIDORS:


Servidor d’arxius

Manté els arxius en subdirectoris privats i compartits per als usuaris de la xarxa.

Servidor d’impressió

Té connectades una o més impressores que comparteix amb els demés usuaris Servidor de comunicacions.
Permet enllaç ar diferents xarxes locals o una xarxa local amb grans ordinadors o miniordinadors.

Servidor de correu electrònic

Proporciona serveis de correu electrònic per la xarxa.

Servidor Web

Proporciona un lloc per guardar i administrar els documents HTML, que poden ser accessibles pels usuaris de la xarxa a través dels navegadors.

Servidor FTP

S’utilitza per guardar els arxius que poden ser descarregats pels usuaris de la xarxa.

Servidor Proxy

S’utilitza per monitoritzar l’accé s entre xarxes. Canvia la direcció IP dels paquets dels usuaris per ocultar les dades de la xarxa interna a Internet i quan rep contesta externa, la torna a l’usuari que la ha sol· licitat. El seu ú s redueix l’amenaç a de pirates que visualitzen el trà fic de la xarxa per aconseguir informació sobre els ordinadors de la xarxa interna TECNIQUES DE TRANSMISSIÓ:

Banda base:

És el mètode més comú dins les xarxes. Transmet els senyals en forma digital sense emprar tècniques de modulació , en cada transmissió s’utilitza tota l’amplada de banda i, per tant nomé s pot transmetre un senyal simultàniament. Està especialment indicada per a distàncies curtes, ja que en grans distàncies es produirien sorolls i interferències (poden utilitzar-se repetidors que tornen a regenerar el senyal). Els elements de connexió que es poden utilitzar són el cable de parell trenat i el cable coaxial de banda base.

Banda Ampla:

Consisteix a transmetre els senyals en forma digital modulant el senyal sobre ones portadores que poden compartir l’amplada de banda del mitjà de transmissió mitjançant multiplexació. L’amplada de banda depè n de la velocitat de transmissió de les dades i els elements de connexió que es poden utilitzar só n el cable coaxial de banda ampla i el cable de fibra òptica.

TIPUS DE XARXA:

   

SEGONS UBICACIÓ


: LAN:

Ordinadors connectats dins del mateix edifici MAN:
Ordinadors dins de la mateixa ciutat WAN:
Edificis de la mateixa o distinta localitat, província o país SEGONS FORMA DE CONNEXIÓ:
  

Xarxes sense targetes



Utilitzen enllaços a través de ports sèrie o paral·lel.

Xarxes punt a punt:

Comunica 2 PC,s de forma permanent.


Xarxes entre iguals



Tots els PC,s connectats comparteixen informació entre ells i tots els demés.


Xarxes client servidor



Basades en servidors centralitzats.

*Xarxes inalàmbriques



Utilitzen tecnologia güifi SEGONS FORMA GEOMETRICA:

Configuració en bus:

Totes les etacions comparteixen el mateix canal de comunicacions,tota la informació circula per aquest canal i cadascuna d’elles a plega la informació que li correspon.

Configuració en anell:

En aquesta totes les estacions de treball estan connectades entre si formant un anell, de forma que cada estació només té contacte directe amb altres dues.

Configuració en estrella:

Esta forma de configuració és una de les mé s antigues. Totes les estacions de treball estan connectades directament al servidor i totes les comunicacions s’han de fer necessà riament a travé s d’ell.

Configuració mixta en estrella/bus:

En aquesta configuració un multiplexor de senyal ocupa el lloc de l’ordinador central de la configuració en estrella, estant determinades estacions de treball connectades a ell, i d’altres connectades en bus junt amb els multiplexors

PAQUETS DE DADES:


Capçalera:

que esta formada per l’identificatiu del bloc de començament, l’identificatiu del lloc de destí del paquet, l’identificatiu de l’origen del paquet i la informació referent al protocol que s’utilitza.

Informació:

que conté el text o la part del text que es transmet Control d'errors:
que conté la informació necessària per que el sistema pugui verificar si les dades del paquet s’han rebut correctament.

Bloc final:

que conté la informació que indica que el paquet ha finalitzat.

NORMA IEEE 802:

L’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics IEEE) és un organisme ha procurat la normalització en la comunicació entre ordinadors. Va proposar la norma 802 que indica que una xarxa local é s un sistema de comunicacions que permet a diferents dispositius comunicar-se entre si. Per tal van definir, entre altres, el tamany de la xarxa, la velocitat de transmissió , els dispositius connectats, el repartiment de recursos i la fiabilitat de la xarxa, que cobreixen el nivell fí sic i d’enllaç de dades.

REPETIDORS:

Es un dispositiu encarregat de regenerar el senyal en un segment d’una xarxa homogè nia ampliant la seva cobertura. La forma d'actuació es la segü ent: recull el senyal que circula per la xarxa i la reenvia sense efectuar cap tipus d'interpretació d’aquest senyal. Son capaç os de connectar diferents medis físics Però, no solen utilitzar-se per connectar xarxes en banda base i banda ampla, ja que els mètodes de descodificació de la informació son molt diferents.

MULTIPLEXORS:

Son equips que permeten mantenir mes d’una comunicació simultà nia per una sola lí nia. Cada una de les comunicacions opera com si tingues la lí nia de forma exclusiva, poguent utilitzar diferents velocitats i protocols en cadascuna d’elles.

CONCENTRADORS(HUBS):

Son equips que permeten compartir l’us d’una lí nia entre diferents ordinadors. Tots els ordinadors connectats als concentradors poden usar la línia, encara que no de forma simultània, ni utilitzant diferents protocols, ni diferents velocitats de transmissió.

CONMUTADORS (SWITCHES):

Els commutadors (switch ethernet) es caracteritzen per no enviar els paquets a tots els ports, nomes al port corresponent al destinatari. La diferè ncia entre un commutador i un pont (bridge) es que el pont ha de rebre tot el paquet abans de dirigir-lo al port i un commutador dirigeix el paquet una vegada rebut l’encapç alament del paquet. Es per això que els commutadors produeixen un retard mí nim a la commutació FASES DE LA COMUNICACIÓ:

Establiment de la comunicació :

En aquesta fase s’estableix la comunicació física entre els ordinadors i es posen d’acord en quant al procediment emprat per l’intercanvi de la informació.

Transferència de la informació:

Ambdós sistemes intercanvien dades a través de l’enllaç establert. En cas de produir-se un error en la recepció de les dades, es detecta i es sol·licita es seu reenviament.

Acabament:

En aquesta fase es dona per finalitzada la comunicació METODE DE REDUNDANCIA Cíclica:
Aquest mètode consisteix en que l’estació emissora agrega al final de cada bloc de dades una informació calculada d’acord amb una fó rmula polinòmica, en la que les variables só n zeros i uns enviats en un bloc de dades (es divideix el valor binari numè ric total per un valor constant definit pel protocol, s’anul· la el quocient i é s el rest el que s’afegeix al final del bloc de dades). L’estació destí realitza el mateix càlcul. Si li produeix el mateix resultat la transmissió é s correcta, però si no ha segut així , sol· licita a l’estació emissora que repeteixi el procés.

ENVIAMENT CONTINU:

Consisteix en que l’estació emissora està enviant blocs de dades contí nuament sense tenir que esperar la confirmació de l’estació receptora. Per poder realitzar-ho, identifica a cada bloc de dades amb un codi numèric Quan es produeix un error, l’estació receptora sol· licita el reenviament del bloc erroni i es poden donar dos casos:

Enviament continu no selectiu

L’estació emissora torna a retransmetre tots els blocs enviats des d’aquell en el que es produí l’error. Això provoca el reenviament de blocs que es podien haver rebut correctament Enviament continu selectiu.
L’estació emissora torna a retransmetre únicament aquell bloc en el que es produí l’error

Entradas relacionadas: