Avaluació d'emergència

Què son els primers auxilis?

Els primers Auxilis són el conjunt de mesures que es prenen davant d’ un malalt o Accidentat en absència de personal sanitari. Aquestes mesures Tenen com a objectiu evitar l’ empitjorament del dany produït, prevenir possibles Complicacions i facilitar l’ actuació de l’ especialista. Assistència immediata, Limitada i temporal, davant accident o malaltia sobtada, mentre s’ espera l’ Arribada d’ assistència efectiva o evacuació. Només s’ ha de Fer allò que sigui estrictament útil, necessari i que sapiguem fer. No s’ ha de Retardar ni dificultar mai l’ actuació del personal especialitzat. No s’ ha d’ improvisar Mai. Els primers Auxilis no són tractaments mèdics. Són accions d’ emergència Per reduir els efectes de les lesions i són una obligació moral (sancionables Penalment). Els primers Auxilis són totes aquelles mesures o actuacions que realitza l’ auxiliador en El mateix lloc de l’ accident i amb material pràcticament improvisat, fins l’ Arribada de personal especialitzat. 

Tipus de primers auxilis:

- Primers Auxilis emergents o emergències: en els que existeix perill vital per a la vida de l’ accidentat com una Parada càrdio-respiratòria, l’ asfixia, el shock, les hemorràgies importants… - Primers Auxilis no emergents: en Els que no existeix el perill anterior, ex: una fractura d’ un braç, dolor Abdominal, etc.

Temps d' actuació:

Actuació ràpida D’ equips de salvament i atenció sanitària, pot millorar espectacularment la Mortalitat. Atesos in situ Abans dels 15 minuts => supervivència 80%. Als 30 minuts =>supervivència 50%. Manca d’ Assistència en 1 hora => supervivència 10%. 

Decàleg del socorrista:

1. Tranquil·litat I rapidesa. 2. Composició del Lloc. 3. Si és possible Víctima cara amunt i estirar cames. 4. Moure’ l amb precaució. 5. Examinar bé la Víctima. 6. No fer més del Necessari. 7. Mantenir a la Víctima calenta. 8. No donar Beguda en cas d’ inconsciència, traumatisme abdominal i d’ operació. 9. Tranquil·litzar Al ferit. 10. Evacuar ràpid A centre sanitari.

Què hem de fer?

Mai hem de moure Al pacient. Ho farem si Respira, i només si descartem qualsevol fractura o es trobi en un lloc d’ Imminent perill. Mai haurem d’ Exposar un socorrista la seva vida per salvar la d’ un accidentat ja que això Pot comportar pitjor conseqüències. Sempre s’ ha d’ Esperar a que arribi un equip especialitzat de salvament. Si ja hem Descartat qualsevol fractura col·locarem al pacient en una posició de seguretat Per evitar que s’ ofegui amb el vòmit. Mai s’ ha de Donar de beure al pacient.

PRINCIPI GENERAL DEL SOCORRISME. Objectius:

Desenvolupar els coneixements Bàsics, les actituds i les habilitats necessàries per: - Conèixer la naturalesa D’ una lesió. - Avaluar-ne la Gravetat. - Donar-li el Suport vital adequat. Sempre fins l’ Arribada del personal sanitari especialitzat.

Cadena d' actuació:

La seqüència d’ Actuació davant de qualsevol situació que requereix la nostra intervenció serà El PAS.

Seqüència d' actuació (PAS):

1. Protegir A nosaltres i a l’ accidentat. 2. Avisar Als serveis d’ emergència (112) 3. Socórrer A l’ accidentat.

Protegir:

Ser conscient Dels riscos que assumeixes. - Mesures d’ auto Protecció: guants, mascareta, etc. - Mesures per a Evitar riscos addicionals: tancar gas. - Control dels Aparells i materials. - Senyalització Del lloc de l’ accidentat.- Senyalització Del lloc de l’ accidentat.

Avisar:

Disposar dels Números de contacte adequats: telèfon d’ emergències: 112. Avisar Mossos/Policia o avisar de manera indirecta si no disposem dels telèfons. Informar Correctament (dominar estat de pànic). Qualsevol pot Informar, no tan sols la persona que presta el servei. Cal verificar la Recepció de la informació facilitada.

Socórrer:

Tranquil·litzar a La víctima, parar-li, fins i tot si està inconscient. Determinar les possibles Lesions i tractar de no empitjorar la situació. Amb diversos Accidents, establir prioritats. Actuació Preferent: aturades cardíaques i respiratòries, hemorràgies greus i Politraumatismes. Altres Actuacions: fractures obertes, ferides greus, grans cremades, fractures Trencades, etc. Moltes vegades, La víctima que més crida no és la més greu.

Avaluació i actuació:

Aquesta es Realitza en el lloc dels fets i es fa el fi d’ establir prioritats i adaptar Les mesures necessàries del cas. 1. Avaluació Primària. 2. Avaluació Secundària.

Símptomes i signes:

Símptoma: manifestació de malestar al que es Refereix el pacient però que no podem mesurar (conceptes subjectius: Dolor, mareig, nàusees….) - Allò que podem suposar - . Signe: tot allò que presenta un malalt i que Objectivament podem explorar. – Allò que podem valorar - .Signe: tot allò que presenta un malalt i que Objectivament podem explorar. – Allò que podem valorar - .

Salvar la vida de la víctima:

1. Identificar Amenaces immediates per la vida de l’ accidentat => valoració primària.1. Identificar Amenaces immediates per la vida de l’ accidentat => valoració primària. I restablir les Funcions vitals de l’ organisme => suport vital bàsic = reanimació càrdio-pulmonar.