Avaluació Educativa: Models, Enfocaments i Anàlisi a l'Aula

Avaluació Educativa

Forma part del treball del mestre, de la pràctica: contextualitzar-la. No ha d'estar encorsetada amb l'objectivitat; no s'ha de tenir por als judicis.

Concepte d'Avaluació

No ha de constituir una finalitat "per se", no un fet aïllat o extraordinari a la vida escolar, sinó que ha de ser una ferramenta útil integrada en la pràctica docent. Els xiquets no han d'anar a escola a avaluar-se, el que importa és el procés.

Característiques de l'Avaluació

• Formativa i orientadora: reflexió que fa que modifiquem la pràctica. Feedback de millora. Té en compte resultats i procés.
• Contínua: durant tot el procés d'aprenentatge, amb avaluació inicial i sumativa.
  • Inici (diagnòstic)
  • Desenvolupament (avaluació processual)
  • Final (sumativa)
• Integral i individualitzada: s'avaluen tots els aspectes i fa referència a la consideració del procés de cada subjecte.
• Qualitativa: descriu i interpreta processos en l'entorn educatiu i fixa més l'atenció en la qualitat que en la quantitat dels resultats obtinguts.
• Democràtica i contextualitzada: quan els dos participen en l'avaluació, els alumnes coneixen els objectius. No és contextualitzada aquella que fa algú de forma externa (selectiu).

Models d'Avaluació

Model Process-Producte

La vida de l'aula són relacions que s'estableixen entre mestre (variable independent) i rendiment acadèmic alumne (variable dependent). Dóna importància a accions observables en el professor que tenen influència en el rendiment de l'alumne.

• Procés: estils d'ensenyament (professor)
• Producte: rendiment acadèmic (alumne)

Punts Febles

• Pràctica educativa reduïda a conductes observables, perd significat processos reals d'interacció.
• Unidireccionalitat: el professor influeix sobre l'alumne, però l'aula està constituïda per un grup psicosocial, les interaccions afecten a tots els participants (bidireccional).
• Descontextualització de conductes, però estes són sempre situacionals.
• Variable producte restrictiva: proves i tests d'intel·ligència no mostren aprenentatge significatiu ni resolució de problemes quotidians.
• Instruments d'observació rígids: patrons de conducta generals (examen) sense considerar peculiaritats del grup i diferències individuals.
• Desconsidera la importància dels continguts.
• Desconsidera l'alumne com a mediador actiu (caixa negra). L'objecte de l'educació és el desenvolupament de les seues capacitats, coneixements i actituds.

Model Mediacional

Incorpora la variable mediadora de l'alumne i del professor com a principals responsables dels efectes reals de la vida de l'aula.

Centrat en el Professor

La forma d'actuar, planificar, intervindre i avaluar depenen de les seues concepcions pedagògiques. Aspecte de socialització del professor determinat per experiències com a alumne, ideologia social, educació, formació del professorat inicial i contínua, i pressions socials.

Objectiu: comprendre on es formen les creences, pensaments i hàbits de comportament docent.

Ensenyament: procés complex de relacions on el professor ha d'adaptar-se a peculiaritats del moment; no hi ha estil docent concret vàlid.

Centrat en l'Alumne

També influeix en els resultats dels processos d'ensenyament-aprenentatge per les seues elaboracions personals. El comportament del mestre, materials i estratègies influeixen en la mesura que activen en l'alumne respostes. No és receptor passiu, processa informació i elabora el seu coneixement.

Limitacions

• Redueix la problemàtica de l'ensenyament a un problema d'explicació psicològica.
• El subjecte d'aprenentatge és l'individu particular i l'aula és un grup.
• Enfoc cognitiu i no comportamental.
• No fa referència al context.
• No dóna importància a continguts del currículum.

Model Ecològic d'Anàlisi a l'Aula

Concep la vida de l'aula en termes d'intercanvis socioculturals i assumeix principis del model mediacional:

• Influència recíproca relacions mestre-alumne.
• Individu actiu processador d'informació.
• Creació i intercanvis de significats subjacents als comportaments, fer entendre el que ocorre a l'aula.

Característiques

• Perspectiva naturalista: captar vida real de l'aula sense cap manipulació. L'aula com espai d'intercanvi, detectar processos cognitius, relacions amb el medi i comportament social i individual.
• Perspectiva sistèmica: L'aula com a sistema social obert, de comunicació i intercanvis. Multidimensionalitat, simultaneïtat, immediatesa, imprevisibilitat i història.

Debilitats

• Oblit d'elements que configuren contingut del currículum com a condicionant de la vida de l'aula.
• Separa la dimensió descriptiva d'allò que ocorre a la classe i la dimensió perspectiva del que deu proposar-se com a finalitat de la intervenció educativa.

Enfocaments

Tikunoff

Gràcies a la interacció de les 3 variables es configura el sistema d'intercanvis que provoquen l'aprenentatge i desenvolupament de l'alumne i mestre.

• Situacionals: clima físic i psicosocial on tenen lloc els intercanvis.
  • Clima d'objectius i expectatives: relacions convivència mestre, alumne i grup.
  • Escenari o marc de convivència: variables contextuals.
• Experiencials: significat i formes d'actuació, conèixer característiques i coneixements previs d'alumne i professor.
• Comunicatives: continguts d'intercanvis a l'aula. (3 nivells)
  • Intrapersonal: incorporen nous continguts i significats a l'estructura cognitiva i afectiva del subjecte. Actius processadors d'informació.
  • Interpersonal: intercanvi informació entre tots (continguts i metamissatges).
  • Grupal: missatges que l'individu rep com a membre d'un grup orientats a configurar el seu comportament amb normes i pautes d'interpretació i acció.

*La comprensió de la vida de l'aula requereix l'atenció simultània a aquest conjunt de variables que formen sistema d'intercanvis.

Doyle

L'aprenentatge a l'aula té lloc en un espai ecològic carregat d'influències simultànies, interaccions del subjecte dins d'un grup social en un context. La vida de l'aula està condicionada per 2 subsistemes interdependents però amb certa autonomia.

• Estructura de tasques acadèmiques: sistema d'activitats on es concreta el currículum en acció (què, per a què, com treballen els alumnes). "Els processos d'ensenyament-aprenentatge són intercanvis de qualificacions per actuacions", ho defineix mitjançant 2 característiques:
  • Ambigüitat: grau de claredat del sentit i demanda d'una tasca.
  • Risc: grau de seguretat amb què l'alumne afronta una tasca en virtut de la confiança de les seues capacitats i conseqüències que deriven de l'èxit o fracàs.
• Estructura social de participació: sistema de normes i patrons culturals i explícits que regeixen intercanvis i relacions socials en el grup d'aula. 4 àmbits:
  • Formes de govern: regeixen intercanvis a l'aula.
  • Clima psicosocial: defineix relacions horitzontals (alumne-alumne), verticals (mestre-alumne).
  • Patrons culturals que determinen hàbits de conducta: tolerància, participació.
  • Definició de rols i estereotips individuals i grupals.

*És necessari un anàlisi holístic i sistemàtic, una determinada estructura de tasques acadèmiques requereix un tipus de relacions socials a l'aula i a l'inrevés.