Avals públics funcions

2 PARTE (CIUTAT HELLENISTICA) 2.3.L’etapa Hel·lenística, 323 aC – 30 aCà  Imperi D’Alexander el Magne (336-323 aC)

à Alexandre de Macedònia conquereix L’Imperi Persa. Expansió de la cultura grega pel món oriental. Inici de L’anomenat període hel·lenístic. Cultura França, 1 sola llengua, una sola Moneda.
Progressiva dissolució dels principis democràtics aconseguits = Reducció de la Funció origínària de l'àgora (funcions religioses i sobretot Comercials). Aparició de Temples i mercats Dins àgores i STOA per al comerç.
Pèrdua De representativitat política del ciutadà = ciutat de masses, centre de Negocis, els habitants de diverses ètnies i procedències. Equipaments Públics Per a les masses: Multiplicació d'edificis com a símbols de la cultura de les Elits gregues com teatres i gimnasos integrats dins complexes monumentals.

2.3.1. Atenes: Especialització Teòrica:

primers tractats Que recollirà Vitruvi. Definició de standards, de les proporcions, Intensificació dels ordres.

Utilització de l’ordre corinti:

el Protagonista del període hel·lenístic com a recuperació de la continuïtat clàssica. No experimentació amb nous sistemes constructius. Caràcter formalista, poc Creatiu.

Forma sobre fons:

percepció paisatgística. Efecte de conjunt i D’unitat des de la distància domina sobre les parts.

Transició greco-romana: Del s. I aC fins s. III dC

Adaptació que conviu. Ciutats en transició Política per conquesta romana però on s’adopta plenament la cultura grega.

3. PARTE (CIUTAT ROMANA)2.4.Arquitectura romana: L’expansió de l’Imperi ROMà:

Divisió de l’Imperi al s IV (per emperador Teodosi als seus dos fills). Arquitectura Bizantina fins s. XV conquesta Otomana. Arquitectura Europea després de la caiguda d’Occident al s V.

Forum Roma:

Com a representació de poder dels Emperadors, pèrdua d’espais públics de discussió política i rèplica dels models Dels regnes hel·lenístics.

Funcions Cíviques del foro(no Polítiques): basíliqües (afers judicials i tràmits administratius), temples, Mercats

. Maximització de l’escala:

els foroscada vegada més grans per Representar el poder de l’emperador.

Espai públic supeditat al poder de L’emperador

Canvi relacions entre arquitectura i paisatge:

simetria Sobre un mateix eix (foro Trajà) centrada en l’interior de l’espai, paisatge de Fons pels mercats (mercat de Trajà).

2.4.1.Arquitecte com a pràctica grupal:

Pèrdua d’autoria de la figura de L’arquitecte. Constructor = arquitecte
. Arquitectura centrada en Experiències concretes: edificis singulars pràctics, no especulació teòrica Idealista.
Gran innovació dins caràcter ambivalent:absorció de l’estil Clàssic grec però per superar-lo.

Els dos llenguatges constructius de L’arquitectura romana:

1. Arquitectura Arquitravada (trílica= 3 pedres) Recolzament d’elements verticals (columnes) i horitzontals (dintell). Treball a flexió, tracció i compressió. Columnates, mamposteries, entramats de fusta, Tradició hel·lenística i itàlica. Anastilosi. No ús d’aglomerant, monolítica i encaix de peces 2. Arquitectura murària.
Descompressió de Càrregues verticals sobre murs a compressió conformat per material unitari.

Arcs, Voltes, bòvedes/ Ús de l’argamassa

En les arquitectures monumentals a L’exterior es “representaven” els ordres. Cerca d’unitat i experiència de L’espai, idea de motlle. Treball estàtic i unitari. Buit vs ple.

Aplicació Edificis funcionals (mercats, teatres, termes) i infraestructures Creació Del formigó (CONCRETUM): àrid de diverses granulometries. Només apreciem Cara vista revestida d’obra. Interior com a subestructura monolítica. Reomplert D’argiles puzzolàniques. Creació de conglomerats monolítics.

Durabilitat:

Ruïnes han perdut el revestiment i han quedat els conglomerats interiors vistos (cas termes).

Possibilitat de donar forma:

apareix l’arc, la corba,