Primers Auxilis: Sistema Sanitari Català i Actuació en Emergències

APUNTS PRIMERS AUXILIS

1.1. Sistema Sanitari Català

El sistema sanitari és el conjunt de recursos sanitaris d’un país i la manera com s’organitzen, amb la finalitat d’atendre els problemes de salut de la població. Al 1990 es va fundar el CAT Salut.

1.1.1. L’organització en regions sanitàries

Àrea geogràfica considerada la unitat del sistema sanitari. A cada una es pot donar atenció sanitària completa a les persones que hi viuen.

1.1.2. Els dos nivells d’atenció sanitària

L’atenció sanitària completa es divideix en dos nivells:

• ATENCIÓ PRIMÀRIA: Primer punt de contacte amb el sistema sanitari. El lloc on es fa aquest contacte és al CAP.
• ATENCIÓ SECUNDÀRIA: Es el segon nivell d’atenció. S’atén al pacient en règim ambulatori, això vol dir que van i vénen del domicili. A l’hospital ja hi pot haver un internament a la atenció especialitzada.

1.1.3. Sistema d’emergència

• Centres d’atenció primària (fins 10 a 24h)
• Telèfon 112
• Urgències hospital
• Telèfons de professionals sanitaris privats.
• Ambulàncies.

1.2. ELS PRIMERS AUXILIS

1.2.1. Presentació dels primers auxilis

És el conjunt de mesures urgents que s’han d’adoptar per ajudar les persones que han patit un accident o una malaltia sobtada. El socorrista és la persona que dóna els primers auxilis. Sol ser la primera persona que arriba a atendre la víctima i gairebé no és un professional sanitari.

Diferències entre l’assistència en primers auxilis i l’atenció professional

Quina finalitat té l’actuació en primers auxilis?

• Millora del pronòstic.
• Que no empitjori l’estat de la víctima.
• El socorrista s’ha de limitar a fer allò que sigui imprescindible i que sàpiga fer sense intentar mai suplantar al personal sanitari.

1.2.2. Consells per a l’actuació en primers auxilis

Consells per a nosaltres:

• Mantenir la serenitat i actuar de manera ràpida i coordinada.
• Comença amb una actuació general.
• Tenir cura de la nostra seguretat.
• Explorar bé a la víctima.
• Mou-la amb molt de compte.
• Accepta els teus límits.

Consells de cara a la víctima:

• Tranquil·litzar a la víctima.
• No permetis que es refredi.
• No li donis ni menjar ni beguda.
• Fes que rebi atenció mèdica.

1.3. EL MARC LEGAL I ÈTIC DE LA PRESTACIÓ

Obligació d’actuar:

• Tots tenim l’obligació ètica.
• Obligació del deure de socors en el codi penal.

Article 195.1: El qui no socorri una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan ho pugui fer sense risc propi ni de tercers, ha de ser castigat amb la pena de multa de 3 a 12 mesos.

Article 195.2: Incorre en els mateixes penes el qui, impedit de prestar auxili, no demani amb urgència auxili aliè.

Necessitat d’obtenir el consentiment de la persona atesa:

• La persona atesa no està obligada a acceptar el teu ajut.
• La víctima pot preferir esperar a ser atesa per professionals amb titulació suficient o amb mitjans adients.
• La persona lesionada ha de ser major d’edat i ha d’estar en possessió de les facultats mentals.

La responsabilitat legal de les teves actuacions:

• El que la llei i l’ètica demanen als ciutadans és que ajudin els qui ho necessitin i que ho facin també com sàpiguen i puguin.
• La responsabilitat legal serà diferent per metges, auxiliars d’infermeria o un tècnic en educació infantil que ha cursat primers auxilis.

Les teves obligacions ètiques i legals com a socorrista:

• Que alauís la situació amb rapidesa i seguretat i que demanis l’ajut apropiat.
• Que protegeixis dels possibles perills les víctimes i les altres persones presents.
• Que identifiquis tant com puguis la lesió o la malaltia que afecta a la persona.
• Si hi ha diverses víctimes, que apliquis a cada una el tractament precoç i apropiat, i que tractis primer la lesió que es pugui beneficiar més de la teva acció.
• Que segons calgui, disposis el trasllat de la víctima a un centre sanitari, la deixis en mans d’un professional sanitari o la portis a casa seva.
• Que et quedis amb la víctima fins que rebi la atenció adequada.
• Que informis de les teves observacions i actuacions als professionals que es facin càrrec de la víctima i els que ofereixin ajut.
• Que impedeixis tant com puguis la infecció de la víctima i la de les persones que l’atenen.

1.4. FISIOLOGIA BÀSICA

1.4.1. Fisiologia respiratòria

-La respiració. Dues fades:

• Externa o ventilació: el O2 passa des de l’aire ambiental fins la sang i el CO2 des de la sang fins el aire.
• Interna: es el procés pel qual l’oxigen passa a la sang a totes les cèl·lules del organisme; allà es utilitzat per obtenir energia i en aquesta reacció es produeix diòxid de carboni que s’abocarà a la sang.

-L’aparell respiratori:

-La mecànica respiratòria:

• Inspiració: moviment d’entrada de l’aire. El diafragma baixa i les costelles giren.
• Expiració: moviment de sortida de l’aire. Els músculs es relaxen; el diafragma torna cap a munt i les costelles giren en sentit contrari, estirant la caixa toràcica.

1.4.2. Fisiologia cardiovascular

-El cor es la bomba impulsora.

-Els conductes són les arteries, els capil·lars i les venes.

-El líquid es la sang.

1.4.3. Fisiologia neurològica

- La consciencia: Totes les cèl·lules fan la respiració i circulació. En el moment que no es fa es perd la consciencia.

- Les activitats sensitiva i motora: Nervis sensitius i nervis motors.

1.5. ELS SIGNES VITALS

Els signes vitals d’una persona són indicadors fiables del seu estat de salut bàsic.

-La temperatura corporal: La temperatura normal és de 36 -37,5 ºC. Ho mesurem posant els dors de la mà a sobre de la pell, al front o un àrea descoberta (discriminar fred-calor)

-El pols

-La respiració

-El dolor

1.5.2. La respiració

La freqüència respiratòria: nombre de vegades que una persona respira cada minut.

-Com ho mirem: a traves dels tres sentits: vista, tacte

-12-16 inspiracions per minut, els nadons 40 per minut.

L’amplitud o profunditat respiratòria: quantitat d’aire mobilitzada en cada inspiració i expiració.

El dolor respiratori indica una lesió en l’aparell respiratori, que pot ser ferida, fractura, esquinç...

1.5.3. el pols

Dilatació de les arteries quan es transmet l’impuls de la contracció cardíaca.

-La freqüència: número de pulsacions per minut (lo normal és de 60-70 pulsacions per minut)

-Intensitat: dèbil o intens.

-El ritme: continu o discontinu.

On podem trobar el pols?

• En la meitat inferior de la cara lateral del coll (Arteria caròtida).
• Una mica per damunt de plec del colze (Arteria humeral).
• En la meitat externa de la cara del canell, o dos dits pel plec (Artèria radial).
• Entre la cinquena i sisena costella del costat esquerra.
• A l’artèria femoral.

Com s’ha de prendre el pols?

• Posant el dit índex i mig a l’arteria desitjada comprimint contra l’os.
• No mesurar amb el dit polze. Té pols propi.
• Presencia-freqüència-Intensitat-Regularitat.

1.5.4. El dolor.

-És el gran símptoma i pot provocar la pèrdua de consciencia.

-Buscar posicions antiàlgiques.

-Disminució del mal amb actes i paraules.

-No donar cap substancia calmant sense intervenció mèdica.

1.6. FASES DE LA PRESTACIÓ DE PRIMERS AUXILIS

-PROTEGIR: es la primera mesura que cal prendre. Has d’avaluar l’entorn per evitar nous accidents i separar la víctima de la zona de perill.

-ALERTAR: Has d’avisar als serveis d’atenció urgent i els has de donar la informació necessària.

-SOCÒRRER: Has d’avaluar la víctima amb deteniment i decidir les actuacions de primers auxilis que necessita.

IMPORTANT

1.6.1.Protegir primer un mateix.

Cal prioritzar les mesures de protecció pròpia.

El risc d’infecció en primers auxilis

• Renta’t les mans amb aigua i sabó abans immediatament després de cada prestació de primers auxilis.
• Si tens guants protectors a l’abast, fer-lo servir. Millor uns guants de fregar que res.
• Evita contacte directe amb la sang o altres líquids corporals de la víctima, sempre que sigui possible, en particular sobre les teves ferides o rascades.
• Evita tocar els objectes tacats amb la sang o els líquids corporals. Mira en especial de no ferir-te amb els vidres...
• Si no tens més remei que tocar la sang o els líquids corporals, rentat les mans amb aigua i sabó i les àrees tacades com calgui, sense perjudicar l’atenció a la víctima.
• Si t’han esquitxat els ulls renta’ls amb força aigua.
• Si et ralles amb un objecte tacat amb sang renta la ferida amb cura, amb aigua i sabó i posa-hi un embenat net i sec.
• Si ha de taponar e sagnat de una ferida: sempre que sigui possible demana a la víctima que ella mateixa mantingui la pressió sobre la ferida. Si cal que ho facis tu, utilitza draps gruixuts o llençols ben plegats que actuïn com a barrera.

1.6.2.Protegir la víctima i altres persones

En un accident de transit:

1. Deixa el voral lliure. Totes les persones que hi hagi a la via han de vestir l’armilla fluorescent de protecció.
2. Apaga el contacte dels vehicles accidentats, posant el fre de mà i amb el llum d’emergència.
3. Assenyala la presencia de l’accident amb els triangles de perill.
4. Assegura’t que no queda cap vehicle en punts perillosos.
5. Evita que algú fumi o apagui les cigarretes prop de l’accident, perquè els vapors de gasolina es poden encendre.
6. Vigila els vehicles afectats.

1.6.3.Alertar. Transmetre la informació necessària.

Quina informació cal donar en cas de malaltia sobtada?

• Què? Que ha passat, amb detalls suficients.
• Qui? L’edat, el sexe i els antecedents mèdics de la víctima.
• Quan? A quina hora ha començat.
• Com? Com ha anat evolucionant la situació.
• On? L’adreça on està o la seva ubicació exacta.

Quina informació cal dona en cas d’accidents?

-Què? Que ha passat, amb detalls suficients.

-Quines víctimes? Quantes persones lesionades hi ha, quina edat tenen, si hi ha gent amb malalties prèvies...

-Quan? En quin moment, quant temps fa...

-Com està? Quines lesions pateixen, com tenen la respiració i el pols, consciència...

-On? El lloc on ha passat, el carrer, el número de la casa i pis, o bé el quilòmetre o la situació aproximada a la carretera.

-Cal ajut tècnic? Per exemple, dels bombers perquè hi ha gent atrapada..

On s’ha de trucar?

Al 112

1.7.AVALUACIÓ DE L’ESTAT DE LA VÍCTIMA

Tres nivells d’urgència segons el risc que pateixi:

-Risc vital: Les lesions que pateix la persona posen en perill la seva vida.

-Rics funcional: les lesions no alteren les funcions vitals però poden deixar seqüeles si no es tracten correctament.

-Sense risc: les lesions evolucionaran espontàniament cap a la resolució.

L’avaluació d’emergència té com a objectiu conèixer si la vida de la persona està en risc imminent.

L’avaluació urgent té com a objectiu conèixer amb més detall les lesions que pateixen les víctimes i el seu estat, per tal de decidir l’ajut que necessita cada una.

1.8.PRIORITATS D’ACTUACIÓ AMB MOLTES VÍCTIMES

Avaluació de la situació

-Es tria un espai per fer el primer nivell d’atenció

-Avaluació ràpida de la magnitud dels fets, nombre de víctimes, ubicació de cada una, avaluació d’emergència i d’urgència de cada una...

-Amb les dades obtingudes determinen l’ordre d’actuació.

Establiments de criteris: IMPORTANTE

-Primer criteri: La ventilació.

·Si respira més de 30 cops per minut, se li assignarà prioritat immediata.

·Si respira menys de 30 cops per minut, se li assignarà prioritat menor.

-Segon criteri (Té una ventilació adequada): Pertussió.

·Sense pols, se li assignarà prioritat immediata.

·Amb pols, se li assignarà prioritat menor.

-Tercer criteri: Consciència.

·Si no respon ordres simples, se li assignarà prioritat immediata.

·Si respon ordres simples, se li assignarà prioritat menor

1.9.LA FARMACIOLA D’URGÈNCIES.

La farmaciola es l’armariet on es guarden els estris i els medicaments per a atendre les urgències sanitàries que ocorrin en un espai determinat.

La farmaciola estarà més o menys assortida de...

-La proximitat i l’accessibilitat de l’atenció sanitària professional.

-Les urgències que s’espera atendre.

-Els coneixements de socorrisme de qui farà servir els articles de la farmaciola.

El material sanitari ha d’estar...

-Endreçat

-Ben conservat

-Ben dotat

Material:

UNITAT FORMATIVA 1. Nucli formatiu 2

2.APLICACIÓ DE PROCEDIMENTS D’IMMOBILITZACIÓ I MOBILITZACIÓ

2.1.Avaluar la necessitat de mobilització.

Fer l’avaluació d’emergència i les actuacions corresponents al lloc on és la víctima

Estabilitzar les seves funcions vitals (temperatura, pols, dolor, respiració), per exemple immobilitzar la zona on hi ha fractura.

Decidir si convé esperar-se a rebre ajut professional o bé si cal traslladar-la a un centre sanitari.

Col·locar-la en posició de repòs o bé moure-la o traslladar-la amb seguretat, sobre mitjans resistents i adequats.

2.2.Posicions de seguretat i espera

La posició a escogir serà en base a...

-Les característiques de la lesió

-La situació de les seves funcions vitals

-El seu estat de consciència.

POSTURES: DECÚBIT LATERAL ESTABLE

-Procediment:

1.Agenolla’t al costat de la víctima i col·loca-la decúbit supí, amb les extremitats inferiors estirades.

2.Disposa-li el braç més proper a tu en angle recte, de manera que la mà quedi per sobre del seu cap i el palmell girat cap a dalt.

3.Passa-li el braç més allunyat pel damunt del seu pit fins que el dors d’aquesta mà es recolzi amb la galta al costat oposat, és a dir, la galta més propera a tu.

4.Flexiona-li el genoll del costat contrari, mantenint-li el peu sobre el terra.

5.Mantenint una mà contra la seva galta i l’altra sobre el genoll flexionat, estira de la víctima per fer-la girar cap a tu.

6.Ajusta les extremitats perquè la víctima quedi el més còmoda possible.

7.Gira-li el cap una mica enrere, per assegurar-te que la via aèria quedi oberta.

8.Ajusta la mà que esta sota de la galta per mantenir la inclinació del cap.

POSTURES: DECUBIT SUPÍ

Per fer la ventilació artificial.

En cas de sospita de lesions vertebrals.

POSTURES: DECUBIT SUPÍ EN FLEXIÓ

Relaxa la musculatura abdominal.

Es recomana en cas de cop a l’abdomen o una ferida abdominal.

POSTURES: SEMIASSEGUDA

Ideal per a quan la persona lesionada o malalts li costi respirar (atac d’asma, inhalació de gasos irritants, infart de cor...)

2.3.Mobilització de la persona assistida.

El trasllat estarà contraindicat en els següents casos:

-Si cal moure a la persona en llitera i no sou prou gent per moure-la amb seguretat.

-Si els mitjans d’estabilitzacions de les seves lesions no són segurs per fer el trasllat.

-Si la víctima està tranquil·la i amb poc dolor i a més sembla que no li apareixen complicacions.

-Si no hi ha amenaces exteriors que puguin empitjorar la situació.

-Si esteu en disposició d’esperar.

2.3.1.El trasllat manual per un sol socorrista

Sí la víctima pot caminar:

-Per posar-la dempeus.

·Cames i peus junts i genolls flexionats

·Posat dret davant d’ella i situa els teus peus davant dels seus tocant-los.

·Agafa la víctima pels canells i estira el seu cos cap amunt.

-Per fer el trasllat... Maniobra de Ruteck.

·Passa el braç de la víctima per sobre de la teva espatlla i agafa-li el canell.

·L’altra mà subjecta la cintura.

2.3.2.El trasllat manual per dos o més socorristes.

2.4.ELS EMBENATS

Objectiu:

-Fixar un apòsit.

-Exercir una certa pressió sobre la zona per reduir la inflor/inflamació.

-Limitar un moviment articular.

Tipus:

2.5.IMMOBILITZACIÓ

Conjunt de tècniques destinades a impedir el moviment d’un membre lesionat.

Es fan en cas de sospita de:

-Trencament d’un lligament

-Trencament d’os.

2.5.1.Tècniques de mobilització

Procediment de mobilització

1.Buscar posició còmode per la víctima.

2.Si es tracta d’una fractura oberta, atura l’hemorràgia i fes un embenat sobre la lesió abans d’immobilitzar l’extremitat.

3.No intentis adreçar (recolocar) els fragment dels ossos.

4.Embolica l’àrea amb una tovallola o amb un altre material tou.

5.Mobilitza la zona mantenint les parts en la posició que es trobin, sense intentar redreçar-les.

6.Fixa la fèlula a l’extremitat lesionada amb tires de roba, però sense lligar-la tant fort que dificulti la circulació sanguínia.

7.Uns minuts després de fixar la fèlula, observa si els dits estan freds o s’inflen, són signes de que la sang no circula bé.

Procediments per fer un cabestrell.

1.Es pot fer servir un mocador de coll, una bufanda ample, etc, que sigui prou gran. Es doblega pels punts oposats, de manera que formi un triangle.

2.Amb la part ample subjecta l’antrebraç lesionat.

3.Passa les puntes per darrere del coll de la víctima.

4.Lliga-les i pots utilitzar un imperdible per subjectar-ho millor.