Primers auxilis: guia pràctica i protocol bàsic

Primers auxilis: definició i objectius

Primers auxilis: atenció immediata i provisional que es proporciona a l'accidentat abans de ser atès en un centre sanitari o per professionals. La finalitat no és curar sinó prevenir l'aparició de complicacions i millorar el pronòstic de la persona accidentada. Objectius principals:

• Protegir la vida.
• Minimitzar lesions i seqüeles.
• Afavorir la recuperació.
• Assegurar el trasllat al nivell assistencial adequat.

Aturada respiratòria i cardíaca

Aturada respiratòria: no hi ha intercanvi gasós als pulmons ⇒ la sang que passa pels alvèols no s'oxigena ⇒ els òrgans no reben oxigen perquè a la sang ja no en queda.

Conseqüències:

• Falta d’oxigen al múscul cardíac ⇒ aturada del cor en 3–5 minuts.
• Falta d’oxigen al cervell ⇒ lesions irreversibles als 4–6 minuts, i empitjora amb el pas del temps.

Aturada cardíaca: no hi ha bombeig de la sang ⇒ l’oxigen no arriba als òrgans.

Prioritats i PAS

PAS (procés de valoració ràpida) — procediment per prioritzar accions. Exemple de decisions ràpides:

Conscient? — SI: Hemorràgies? — SI → control d'hemorràgies. NO → exploració secundària + posició d'espera pertinent.

Respira? — SI: possible lesió traumàtica? — SI → no mobilitzar mentre respira; NO → posició lateral de seguretat.

Respira? — NO: té pols? — SI → suport respiratori; NO → suport vital bàsic (RCP).

Posicions d’espera

• Posició lateral de seguretat (PLS): víctima inconscient no traumàtica.
• Decúbit supí: fractures de columna, extremitats inferiors o per donar suport vital bàsic.
• Trendelenburg (cames aixecades): hemorràgies internes, xoc, pèrdua de consciència.
• Semiassegut: problemes respiratoris o toràcics.
• Cames flexionades: ferides o lesions a l’abdomen.

Vies aèries i reanimació

Si l’accidentat no respira:

• Col·locar-lo en decúbit supí.
• Comprovar si té objectes a la boca; si n'hi ha, retirar-los fent un ganxo amb el dit índex amb cura.
• Fer maniobra d’obertura de vies respiratòries (maniobra frontal-mentó o elevació del mentó).
• Comprovar si respira. Si no, ventilació artificial o RCP.

Si la víctima està inconscient, no respira i no té pols:

• Col·locar en decúbit supí.
• Comprovar i retirar objectes a la boca (si són visibles).
• Fer maniobra frontal-mentó per obrir vies aèries i tornar a comprovar la respiració.
• Si no respira ⇒ 2 insuflacions inicials.
• Comprovar pols: si no té pols ⇒ massatge cardíac: 30 compressions : 2 insuflacions (ritme 100–120 compressions/min).

Ennuegament i ofegament

Ennuegament (obstrucció de les vies aèries):

Obstrucció incompleta: un cos estrany a les vies impedeix parcialment el pas d'aire; la persona tossi enèrgicament i s'angoixa. Indicar que tossi, encoratjar a expulsar l'objecte. Estar alerta; no colpejar l'esquena si no s'hi ha indicació específica.

Obstrucció completa: un cos estrany bloqueja del tot el pas d'aire.

• Conscient? — SI: maniobra d'Heimlich (compressions abdominals).
• Conscient? — NO: iniciar massatge cardíac i RCP segons protocol; comprovar via aèria i retirar objecte si visible.

Ofegament per immersió (si és segur): retirar la víctima de l'aigua. Si es pot, col·locar-la panxa amunt i amb la boca enlairada; un cop a terra, realitzar RCP si cal.

Hemorràgies

Hemorràgies externes

Control inicial:

• Compressió directa sobre la ferida durant 10 minuts + elevació de la zona si és possible.
• Compressió digital sobre l'artèria que irriga la zona + elevació.

Epistaxi (sagnat nasal):

• Inclinar el cap lleugerament cap endavant per evitar empassar la sang.
• Pressió directa de la fossa nasal sobre el tàpic nasal durant 5 minuts; si no cessa, segon intent de 10 minuts.
• Si no s'atura: acudir a centre sanitari.

Otorràgia (sagnat per l'oïda):

• Sovint indica fractura de crani ⇒ impedir moure el cap i avisar serveis mèdics.
• No bloquejar l'hemorràgia; controlar signes vitals.
• Posició lateral de seguretat sobre el costat de l'orella sagnant mantenint l'eix cap-coll-columna, si és factible.

Hematèmesis (sagnat per la boca):

• Sang espumosa (prové dels pulmons): controlar signes vitals. Dieta absoluta. Posició semiasseguda.
• Sang amb aspecte de vòmit (prové de l'estómac): controlar signes vitals. Dieta absoluta. PLS.

Hemorràgies internes

Símptomes:

• Pal·lidesa.
• Fred, pell freda i suada.
• Respiració ràpida i superficial.
• Pols ràpid i feble.
• Inquietud, ansietat, somnolència, set.

Què fer:

• Controlar signes vitals.
• Afluixar roba i accessoris que puguin oprimir.
• Tapar la víctima per conservar la temperatura.
• Posició de Trendelenburg (estirada amb cames aixecades) si està indicada.
• Trasllat urgent a centre sanitari.

Triatge i exploració

En accidents amb múltiples víctimes, es fa una primera valoració ràpida (màxim 30 segons per víctima) per classificar l'urgència d'atenció.

Simultàniament, es taponen les hemorràgies en les víctimes classificades com a verds, grocs i vermells segons la gravetat.

Exploració secundària

Què mirar: consciència, respiració, pols, cap i coll, tòrax i abdomen, extremitats.

OPUMA: anamnesi ràpida

OPUMA — ordre per recordar dades clau: O què ha Ocorregut, P antecedents Personals, Ultima ingesta, Medicació, Al·lèrgies.

Ferides, contusions i objectes clavats

Ferides obertes: protocol

1. Rentar-se les mans.
2. Posar guants de protecció.
3. Rentar la ferida: sota l'aixeta o amb gassa estèril xopada amb aigua i sabó (o amb sèrum), netejant de dins cap enfora fins que estigui neta.
4. Aplicar antisèptic (compte amb al·lèrgies).
5. Si cal, tancar amb steri-strips.
6. Tapar amb apòsit / tirita / gasses + esparadrap.
7. Si cal, acudir a centre sanitari.

Contusions i objectes clavats

Contusions: fred local + elevació per disminuir inflamació i dolor.

Ferides obertes amb objectes clavats: netejar SENSE retirar ni moure l'objecte clavat. Col·locar gasses humides i immobilitzar l'objecte amb un embenat provisional. Trasllat a centre sanitari.

Amputacions i farmaciola

Amputacions: què fer

• Tractar hemorràgia immediatament.
• Embolicar el membre amputat en gasses estèrils humitejades i col·locar-lo en una bossa de plàstic; posar aquesta bossa dins d'una altra amb gel o material fred.
• Trasllat urgent a centre sanitari: el ferit i el membre han d'anar sempre junts.

Farmaciola bàsica

Elements recomanats: gasses, benes, esparadrap, sèrum/sabó, tisores i pinces, agulla, manta tèrmica, antiinflamatori, antihistamínic, medicació pròpia.

Immobilitzacions i cremades

Immobilitzacions: objectiu

Les immobilitzacions serveixen per evitar complicacions, alleugerir el dolor i prevenir danys addicionals durant el trasllat.

Cremades: classificació

Primer grau: afectació de l'epidermis. Enrogiment de la pell i dolor.

Segon grau: afectació de la dermis. Enrogiment i aparició de butllofes; dolor molt intens.

Tercer grau: afectació de la hipodermis. Lesions profundes, zones negres i/o blanquinoses. Absència de dolor (s'han mort terminals nerviosos).

Recordatori: en qualsevol situació amb risc de vida o incertesa, avisar els serveis d'emergència i traslladar la víctima a l'atenció sanitària corresponent.